Publicat 03/09/2019 19:21

El tribunal del 'procés' considera fer pública la sentncia a l'octubre

Els dotze líders independentistes acusats pel procés sobiranista catal que va derivar en la celebració de el 1-O i la declaració unilateral d'independncia de Catalunya (DUI), en la banqueta del Tribunal Suprem a l'inici del judici del "procés". En
Pool - Archivo

MADRID, 3 set. (EUROPA PRESS) -

El tribunal que ha jutjat el procés independentista a Catalunya, i que est presidit pel magistrat Manuel Marchena, est considerant fer pública la sentncia el proper mes d'octubre, han indicat fonts jurídiques.

Així, est previst que es doni a conixer el destí dels 12 polítics catalans jutjats pel Tribunal Suprem uns quatre mesos després de finalitzar la vista oral i després de dates tant importants a Catalunya com la Diada i el segon aniversari del referndum de l'1 d'octubre, encara que també després d'haver-se descartat una possible repetició electoral.

La ponncia de la sentncia és tasca de Marchena, qui prepara una resolució que es preveu molt extensa i redundant, i en la qual els set magistrats que componen el tribunal cerquen l'unanimitat en tots els arguments que s'exposin, per la qual cosa s'han reunit peridicament des del final del judici.

Al llarg de les 52 sessions repartides en els quatre mesos que va durar el judici del procés es van plantejar moltes qüestions jurídiques, per la qual cosa s'espera que la sentncia que es porta redactant tot l'estiu resolgui aquests interrogants.

A part de la qualificació dels possibles delictes i l'exposició de les possibles condemnes, qüestions com l'ús del catal durant les sessions, la repetició de certes declaracions testificals o la valoració de la prova documental, com ara els vídeos que van exposar tant l'acusació com les defenses, seran determinants a l'hora de futurs recursos dels acusats davant tribunals superiors com el Constitucional o el de Drets Humans d'Estrasburg.

Els líders independentistes, amb Oriol Junqueras al capdavant, s'enfronten a peticions de condemnes per part de la Fiscalia que oscillen entre els 7 i 25 anys de presó per delictes de rebellió i malversació de fons públics.

L'Advocacia de l'Estat va optar per acusar només per sedició i la seva petició mxima és de 12 anys de presó per Junqueras, mentre que l'acusació particular que exerceix Vox sí veu rebellió en el 'procés', i en el seu escrit de conclusions solita 75 anys de presó per a l'exvicepresident catal.

La sentncia del Suprem marcar, a més, la destinació del segon judici al procés independentista catal, que se celebrar contra la cúpula policial i política dels Mossos d'Esquadra a partir del 20 de gener de 2020 a l'Audincia Nacional.

En aquesta ocasió seran el major Josep Lluís Trapero, l'exdirector de la policia autonmica Pere Soler, l'ex-secretari general d'Interior de la Generalitat César Puig i la intendent Teresa Laplana els qui s'asseuran a la banqueta dels acusats pel delicte de rebellió en el cas dels tres primers i per sedició en el cas de la segona.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés