La sentència no dona per acreditat amb certesa que 'Luis el cabró' sigui Luis Bárcenas
MADRID, 24 maig (EUROPA PRESS) -
La Secció Segona de la Sala penal de l'Audiència Nacional, que ha jutjat la primera època de la trama de corrupció Gürtel, no considera "versemblant" i qüestiona la "credibilitat" del testimoni que va oferir durant el judici el president del Govern espanyol i del PP, Mariano Rajoy, quan va negar pagaments en B per part de l'extresorer Luis Bárcenas.
En la seva sentència, el tribunal destaca que alguns testimonis van reconèixer els cobraments, però que d'altres com Rajoy, Javier Arenas o Francisco Álvarez Cascos van llevar credibilitat als coneguts com 'papers de Bárcenas' i van negar l'existència d'una 'caixa B' al partit.
No obstant això, els magistrats comparteixen el criteri de la Fiscalia, i és que si haguessin reconegut aquests cobraments per la seva banda, "suposaria reconèixer la percepció de pagaments opacs per a la Hisenda Pública". Això, afegeixen, no serien objecte de delicte, però sí que podrien "ser considerats pels testimonis com a mereixedors d'un retret social", al mateix temps que també significaria "admetre l'existència d'una 'caixa B' en el si de la formació política a la qual pertanyen o han pertangut".
NO ÉS SUFICIENT PER REBATRE LA CONTUNDENT PROVA
Per això, la Sala "posa en qüestió la credibilitat" de Rajoy i la resta de testimonis que van declarar sobre els papers de Bárcenas', ja que el seu testimoni "no sembla suficient versemblant per rebatre la contundent prova existent sobre la 'caixa B' del partit". "En paraules del Ministeri Fiscal, no són suficientment creïbles aquests testimonis per rebatre aquesta contundent prova", apunten els jutges.
És més, el tribunal destaca que "alguns d'aquests testimonis" com Javier Arenas o Pío García Escudero "van venir indirectament fins i tot a confirmar alguns de les anotacions de la 'caixa B'", concretament en relació amb un sopar de l'any 2008 del també extresorer Álvaro Lapuerta i d'un regal. "És a dir, van donar detalls del que apareixia reflectit en aquesta anotació de la 'caixa B' del partit", resumeix.
I és que els magistrats Ángel Hurtado, Julio de Diego i José Ricardo de Prada donen per acreditada aquesta 'caixa B' en la seva sentència, en la qual afirmen que determinades quantitats tretes dels contractes públics adjudicats a la trama liderada per Francisco Correa "van servir directament per pagar despeses electorals o similars del PP o van anar a parar com a donacions finalistes a l'anomenada 'caixa B' del partit".
Segons la Sala, aquesta 'caixa B' era "una estructura financera i comptable paral·lela a l'oficial almenys des de l'any 1989, les partides del qual s'anotaven informalment, en ocasions en simples fulles manuscrites com les corresponents a l'acusat Luis Bárcenas, en les quals es feien constar ingressos i despeses del partit o en altres casos quantitats lliurades a persones membres rellevants del partit".
En tot cas, els jutges no entren a analitzar en profunditat aquest assumpte perquè queda "fora del seu àmbit de coneixement". La 'caixa B' del PP, de fet, està sent investigada pel jutge d'instrucció de l'Audiència Nacional José de la Mata.
EN LÍNIA AMB LA VERSIÓ D''EL BIGOTES'
D'altra banda, la sentència no permet acreditar que Luis Bárcenas sigui el 'Luis el cabró', nom que va apuntar Correa en la seva comptabilitat, la qual va ser intervinguda al comptable de la trama, José Luis Izquierdo, en un dels registres.
En aquesta comptabilitat, en un de les anotacions es feia esment a l'entrega a 'Luis el cabró' de 72.000 euros per part d'Álvaro Pérez 'el Bigotes' i els investigadors van considerar que el destinatari dels diners va ser Bárcenas.
No obstant això, els jutges creuen la versió que va oferir Álvaro Pérez durant el judici, i és que amb 'Luis el cabró' es referia a l'empresari Luis Delso i que no va aplicar mai aquesta denominació a l'extresorer del PP.
El tribunal, de fet, afirma que "la prova practicada no ens permet arribar a aquesta conclusió amb la certesa que requeriria un pronunciament de condemna", i est és un dels motius pels quals Álvaro Pérez ha estat absolt en aquest judici, en el qual la Fiscalia li demanava cinc anys de presó.
