MADRID, 9 jul. (EUROPA PRESS) -
La Secció Primera de la Sala penal de l'Audiència Nacional, integrada pels magistrats de cort progressista Manuela Fernández de Prado i Ramón Sáez Valcárcel, jutjarà pels delictes de sedició i organització criminal a l'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluis Trapero, informen a Europa Press fonts jurídiques.
El tribunal, presidit per la magistrada conservadora Concepción Espejel, jutjarà també els exlíders polítics d'aquest cos policial César Puig i Pere Soler i la intendent Teresa Laplana pels incidents ocorreguts el 20 i 21 de setembre davant de la Conselleria d'Economia a Barcelona i per simular "un dispositiu enganyós" per permetre la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.
Precisament els dos magistrats de cort progressista van integrar el tribunal --juntament amb l'actual ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska-- que l'any 2014 va absoldre les 19 persones acusades d'assetjar el Parlament català el 15 de juny de 2011.
En la seva resolució, van exposar que tots els acusats "van exercir el dret fonamental de manifestació", desobeïnt la Fiscalia que demanava cinc anys de presó per a ells per la seva participació en la concentració convocada pel 15-M al Parlament i que va acabar en situacions de setge a més d'una desena de parlamentaris, entre ells l'expresident català Artur Mas.
La sentència --que va comptar amb el vot particular de Grande-Marlaska--, va ser anul·lada pel Tribunal Suprem que va condemnar a tres anys de presó per delicte contra les institucions de l'Estat a vuit dels acusats. La ponència d'aquesta sentència va ser a càrrec del magistrat Manuel Marchena, president de la Sala penal de l'alt tribunal, on s'investiga a l'expresident català Carles Puigdemont i a altres 24 persones en la causa del procés independentista català.
En relació a Espejel, va ser apartada del tribunal que va jutjar la primera època d'activitats de la trama Gürtel, i d'altres peces com la de la caixa B del Partit Popular --coneguda com els papers de Bárcenas-- per la seva proximitat amb el PP. Pel que fa a aquest últim, les acusacions van denunciar l'"amistat íntima" tant d'Espejel com del magistrat Enrique López amb alguns dirigents 'populars' i el seu "interès directe" en el procediment.
Els acusats per l'agressió a Altsasu (Navarra) a dos guàrdies civils i les seves parelles també van demanar apartar-lo del tribunal pels "llaços" que l'uneixen amb la Guàrdia Civil --està casada amb un coronel de l'Institut Armat-- però la Sala penal va rebutjar l'acusació per extemporània. El tribunal va acabar condemnant als acusats a entre dos i tretze anys de presó però no pels delictes de terrorisme que els imputava la Fiscalia.
CONNIVÈNCIA A FAVOR DE L'1-O
El passat mes d'abril la magistrada instructora, Carmen Lamela, va concloure la investigació després de set mesos de perquisicions i va processar Trapero per dos delictes de sedició i un d'organització criminal, a Puig i Soler per un delicte de sedició i un altre d'organització criminal i a Laplana per un únic delicte de sedició.
A la fi de juny la Sala penal que presideix Concepción Espejel, va desestimar els recursos d'apel·lació dels quatre i va confirmar el seu processament en considerar-los responsables de simular "un dispositiu enganyós" per permetre la celebració del referèndum de l'1 d'octubre, prohibida pel Tribunal Constitucional.
Pel que fa a l'excap del cos policial català, la Sala va exposar que la investigació d'aquests fets revelava nombrosos signes que el vinculen amb els delictes de sedició i organització criminal i, per tant, les conclusions de Lamela "no són gratuïtes i s'assenten en nombroses comprovacions i actes d'investigació policial que assenyalen al processament com a partícip".
Per als magistrats, Trapero, com a major dels Mossos, seguint les consignes rebudes dels seus superiors i responsables polítics, "va incomplir les ordres emanades del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (d'impedir la consulta) i les decisions del Tribunal Constitucional per aconseguir la celebració del referèndum il·legal i en aquesta connivència va fer de corretja de transmissió amb els seus subordinats".
