El tribunal supera les penes que va sol·licitar el ministeri fiscal i no els atribueix el delicte d'assassinat terrorista
MADRID, 27 (EUROPA PRESS)
La secció tercera de la sala penal de l'Audiència Nacional ha condemnat a penes de 53, 46 i 8 anys de presó els tres membres de la cèl·lula gihadista que va cometre els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils l'agost del 2017, en els quals van morir setze persones.
En la sentència, els magistrats imposen una pena de 53 anys i sis mesos de presó a Mohamed Houli Chemlal i de 46 a Driss Oukabir per delictes de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit a més de fabricació de substància o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista, i estralls en temptativa de caràcter terrorista en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu.
A més a més, la resolució, de 1.018 pàgines, els imposa la inhabilitació absoluta i especial, i també la prohibició d'acostar-se a Alcanar durant 10 anys un cop compleixin les penes privatives de llibertat. La sala indica que el compliment efectiu de les penes per a aquests dos acusats no passarà de 20 anys.
L'Audiència condemna el tercer dels acusats, Saïd ben Iazza, a 8 anys de presó pel delicte de col·laboració amb organització terrorista i li imposa, a més a més, la inhabilitació absoluta i especial, a banda de la prohibició d'acostar-se a Alcanar durant cinc anys des del moment que compleixi la pena de presó.
En la decisió, la sala penal acorda absoldre Mohamed Houli i Driss Oukabir de 14 delictes d'homicidi en temptativa de caràcter terrorista, i també de 34 delictes de lesions de caràcter terrorista i de cinc de lesions per imprudència pels quals també havien estat acusats.
El tribunal també absol Saïd ben Iazza dels delictes de pertinença a organització terrorista; tinença dipòsit i fabricació d'explosius de caràcter terrorista i de conspiració per cometre estralls terroristes pels quals també havia estat acusat en el judici a l'Audiència Nacional.
PENES PER SOBRE DE LES QUE DEMANAVA LA FISCALIA
La sentència del tribunal supera la demanda de penes que va sol·licitar la Fiscalia perquè interessava penes de 41 i 36 anys per a Houli i Oukabir, respectivament, per delictes d'integració en organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit de substància explosives i per conspiració pel delicte d'estralls, mentre que per al tercer acusat sol·licitava una condemna a 8 anys de presó per col·laboració amb la cèl·lula gihadista.
El ministeri públic no en va acusar cap d'assassinat terrorista perquè no van tenir una participació directa en els atemptats. Van discrepar en aquest punt amb moltes de les acusacions particulars i, en particular, amb les acusacions populars que van exercir l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i l'Associació 11-M i que sol·licitaven per a Houli Chemlal i Oukabir la pena de presó permanent revisable.
Per a Mohamed Houli Chemlal, el jove que va resultar ferit en l'explosió de l'habitatge d'Alcanar (Tarragona) un dia abans de l'atropellament de la Rambla, el ministeri públic sol·licitava la pena més alta, un total de 41 anys de presó pels delictes de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació d'explosius, i conspiració per cometre estralls terroristes.
La segona pena més elevada que reclamava la fiscal del cas era per a Driss Oukabir, germà d'un dels terroristes abatuts a Cambrils, amb 36 anys de presó pels mateixos delictes que Houli.
Per al tercer, Saïd ben Iazza --que va ser detingut a Castelló mesos després dels atemptats--, es demanaven 8 anys per col·laboració amb la cèl·lula, segons consta en l'escrit de qualificació de penes que la Fiscalia va remetre a la secció tercera de la sala penal abans del judici.
El judici va arrencar el novembre del 2020 i es va estendre durant 32 sessions fins al febrer del 2021. En la primera sessió els acusats ja van deixar veure quina seria la seva estratègia de defensa perquè Mohamed Houli Chemlal es va acollir al seu dret a no declarar, tot i que va mostrar penediment i va insistir a col·laborar amb la justícia.
No obstant això, els altres dos acusats es van limitar a respondre els seus advocats i es van desmarcar d'aquesta manera de la tesi acusatòria de la Fiscalia.
