Publicat 30/4/2019 19:40:13 +02:00CET

El tribunal deixa sense sessió el 21 de maig, dia de constitució de les Corts Generals

AMP.-Procés.- Un cap policial diu que els Mossos tenien ordres de no collaborar l'1-O i van arribar a "obstaculitzar"
SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO

Junqueras, Rull, Turull, Snchez i Romeva, tots en presó provisional, van ser triats parlamentaris electes el 28-A

MADRID, 30 abr. (EUROPA PRESS) -

El tribunal que jutja el procés independentista a Catalunya no ha fixat sessió del judici el proper 21 de maig, dia que es constitueixen les noves Corts Generals com a resultat de les eleccions del passat diumenge i en les quals quatre acusats --Oriol Junqueras, Jordi Turull, Jordi Snchez i Josep Rull-- han estat triats diputats del Congrés i un altre més --Raül Romeva--, pel Senat, segons han informat fonts jurídiques.

No és habitual que el tribunal que presideix el magistrat Manuel Marchena deixi sense sessió un dimarts a la meitat d'una setmana en la qual no hi ha fixats dies festius, perqu les sessions s'acostumen a celebrar de dimarts a dijous i fins i tot s'han habilitat diversos dilluns al llarg d'aquests mesos de judici.

Encara que no s'ha presentat cap escrit sobre la condició de diputats i senador electes aquests cinc acusats, el previsible és que al llarg dels propers dies les seves respectives defenses sollicitin permís al tribunal perqu Junqueras, Turull, Rull, Snchez i Romeva puguin abandonar la presó i puguin acudir, almenys, a les sessions del 21 de maig per jurar o prometre el seu acatament a la Constitució --encara que sigui empran la fórmula de l''imperatiu legal'-- i adquirir així formalment la seva condició plena de parlamentaris.

Es tracta d'una petició que podria rebre el vistiplau per part del tribunal del procés sense massa problemes, segons les fonts consultades per Europa Press, perqu la legislació electoral autoritza els presos preventius a formar part de candidatures electorals.

Una vegada prengui coneixement formal del resultat dels comicis, el tribunal ha de comunicar a les cambres legislatives l'especial situació processal dels acusats, la qual cosa podria tenir com conseqüncia la seva suspensió en l'exercici del crrec en aplicació de l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LeCrim), que s'aplica a individus processats per rebellió mentre es troben a la presó.

La decisió, no obstant aix, encara est pendent de ser estudiada i deliberada pel tribunal, i la falta de precedents no permet aventurar 'a priori' cap decisió concreta. La suspensió com a diputats i senador hauria de produir-se una vegada prenguin possessió dels seus escons el proper dia 21.

ENTREGA DE CREDENCIALS AL CONGRÉS I AL SENAT

En tot cas, els reglaments del Congrés i el Senat estableixen una diferncia essencial a l'hora de marcar els requisits d'adquisició de la condició de parlamentaris.

Al Senat s'exigeix l'entrega "personal" en la Secretaria General de la Cambra de la credencial expedida per la corresponent Junta Electoral Provincial (article 1 del Reglament), mentre que la norma que regula l'activitat de la Cambra baixa no esmenta aquest requisit, per la qual cosa s'entén que no és preceptiu.

Una altra cosa diferent és la constitució de les Cambres, que tindr lloc el 21 de maig, un acte formal en el qual hauran d'estar presents de forma obligatria els cinc presos independentistes si volen adquirir la seva condició de diputat o senador.

Després d'aix li seguir un segon pas, doncs la comunicació de la situació els encausats pel procés est prevista també en la LeCrim, l'article de la qual 752 estableix que "si un senador o diputat a Corts anés processat durant un interregne parlamentari, deur el Jutge Tribunal que conegui de la causa posar-lo immediatament en coneixement del respectiu Cos Colegislador".

Segons les fonts consultades, el tribunal encara ha de deliberar i concretar si aquesta comunicació és suficient o ha d'instar de forma expressa l'aplicació de l'abans esmentat article 384 bis de la mateixa norma, que assenyala que: "ferm una ordre de processament i decretada la presó provisional per delicte coms per una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processament que estigués ostentant en funció o crrec públic quedar automticament susps en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó".

PRECEDENT AL PARLAMENT

Les defenses dels encausats han expressat de manera informal els seus dubtes sobre l'automtic de l'aplicació d'aquesta norma al cas de Junqueras, Sánchez, Rull, Turull i Romeva, alguns dels quals ja van ser objecte d'una suspensió pel Parlament de la seva condició de diputats autonmics quan la causa estava sent instruda pel jutge Pablo Llarena, que va instar aquesta mesura al Parlament oferint la possibilitat del vot delegat.

Finalment, des de les defenses dels encausats s'ha apuntat la possibilitat que el Suprem hagi de demanar permís al nou Congrés dels Diputats, mitjanant la tramitació del denominat suplicatori, per poder seguir procedint penalment contra ells. Aix obligaria, segons aquesta part, a suspendre les sessions mentre es tramita aquest permís.

el més llegit

  1. 1

    Els treballadors autoconfinados en una residència de Lleida tornen a la seva casa

  2. 2

    Un centenar de voluntaris de L'Hospitalet (Barcelona) ajuden persones vulnerables

  3. 3

    Moren tres persones en un accident amb dos camions i un cotxe a Cornellà

  4. 4

    ERC crea un grup de treball per a la "reconstrucció del país" després de la pandèmia

  5. 5

    Girona preveu una ampliació d'UCI per atendre a pacients crícitcos