MADRID, 18 nov. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos d'empara presentats per la defensa de dos dels catorze ultres condemnats el passat mes de gener pel Tribunal Suprem a penes d'entre tres anys i onze mesos i quatre anys i dos mesos per l'assalt al Centre Cultural de Blanquerna de Madrid, que pertany a la Generalitat de Catalunya, durant la celebració de la Diada del 2013.
Fonts de la defensa, que exerceix el despatx de Miguel Duran, Durán & Durán Advocats, han assenyalat a Europa Press que en aquest cas el tribunal de garanties estima que concorre, en el recurs formulat, una especial transcendència constitucional.
D'aquesta manera, i segons les mateixes fonts, el TC estudiarà si la doctrina constitucional sobre el dret fonamental que s'al·lega en el recurs podria estar sent incomplida de manera general i reiterada per la jurisdicció ordinària podent, així mateix, existir resolucions judicials contradictòries sobre l'assumpte.
Les condemnes que s'estudiaran són les dels implicats les identitats dels quals responen a les inicials VDV i SCG, contra els qui es van dictar penes que sumen gairebé quatre anys de presó.
LES CONDEMNES
Se'ls va condemnar per un delicte de desordre públic en concurs ideal amb el d'impediment del dret de reunió a la pena de 2 anys i 10 mesos de presó, amb la concurrència de l'agreujant d'obrar
per motius de discriminació ideològica, als qui, en
la sentència dictada per l'Audiència Provincial de Madrid, se'ls
va imposar per aquest fet 6 mesos de presó.
A més se'ls va penar també per un delicte de danys ocasionats en béns de propietat pública 1 any i un mes de presó i multa de quinze mesos en concórrer segons el Tribunal Suprem l'agreujant d'actuar
per motius ideològics discriminatoris i l'atenuant de
reparació del dany.
La sentència del Suprem va estimar el recurs de cassació interposat pel Ministeri Fiscal i alguns dels motius plantejats per la Generalitat de Catalunya i pel seu delegat del Govern, Josep María Boch Bessa, i va anul·lar parcialment la fallada de l'Audiència Provincial que va imposar als 14 condemnats penes que oscil·laven entre els sis i vuit mesos de presó pel delicte de desordre públic i de multa pel delicte de danys amb l'atenuant de reparació del mateix.
L'alt tribunal va acceptar com a elements que agreujaven el delicte "la intolerància cap a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo", en referència al grup d'ultres que va irrompre al setembre del 2013 a la sala on es desenvolupava l'acte de celebració de la Diada portant banderes espanyoles i cridant consignes com 'Catalunya és Espanya'.
L'alt tribual va suprimir a més l'atenuant de reparació del dany en el delicte de desordres públics que havia aplicat la sentència recorreguda. En aquest sentit, la seva sentència afirmava que ni en els fets provats ni en els fonaments jurídics existeix cap dada que permeti estendre aquest atenuant de reparació de danys a aquest delicte, ja que el mer fet d'una consignació d'una quantitat per cobrir de forma genèrica l'import dels danys causats, com van fer els condemnats, en res afecta al delicte de desordre públic.
La sentència de l'Audiència Provincial de Madrid exposava que tots els acusats indemnitzarien conjunta i solidàriament a la Generalitat de Catalunya amb 1.372,14 euros i a l'ex-delegat de la Generalitat a Madrid Josep Maria Bosch en la quantitat de 94,2 euros. Tant aquest com el llavors diputat nacional per CiU Josep Sánchez Llibre van ser copejats pels assaltants.
RECURS DE LES DEFENSES
En el seu recurs, la defensa considera que s'hauria infringit greument per part del Tribunal Suprem el principi acusatori i, en concret, el dret de tota persona a no ser condemnada per una cosa diferent de la que se l'ha acusat i de la qual, per tant, hagi pogut defensar-se.
La segona de les queixes d'empara també es funda en la vulneració dels drets fonamentals a la tutela judicial efectiva consagrats als apartats primer i segon de l'article 24 de la Constitució Espanyola, així com del dret reconegut
a l'article 6.1 de la Convenció Europea dels Drets Humans.
Concretament, es considera que el Tribunal Suprem, en aquest cas, en resoldre el recurs de cassació no hauria d'haver realitzat nova
valoració dels fets per condemnar sense, almenys, haver escoltat als acusats.
