Ricardo Rubio - Europa Press - Arxiu
MADRID 12 nov. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal de Comptes va desestimar l'acusació de l'Advocacia de l'Estat en la causa per l'organització de la consulta independentista del 9 de novembre del 2014 a Catalunya perquè no va reclamar que els fons emprats per a aquesta votació fossin reintegrats a favor de l'Estat, sinó de la Generalitat.
En la sentència en la qual es condemna l'expresident català Artur Mas i nou dels seus exconsellers al pagament de 4,9 milions d'euros, el tribunal recalca que la legitimació de l'Advocacia de l'Estat per personar-se en aquest procediment depèn "exclusivament" que "existís la possibilitat que els fets poguessin haver afectat els fons estatals".
No obstant això, els magistrats expliquen que per determinar aquesta legitimació ha d'atendre's el que es diu en la demanda, de manera que, tractant-se de l'Administració de l'Estat, aquesta legitimació existirà si la reclamació es basa en danys als fons públics dels quals sigui titular aquesta Administració i el que concretament se'n demana és una indemnització".
Segons indica la sentència, l'Advocacia de l'Estat no precisava en la demanda de la seva representació processal si la indemnització que reclamava era per a l'Administració estatal o per a Catalunya, si bé més endavant, en el fet tercer, afirmava que "el reintegrament és a favor de la Generalitat, que té atribuïda la titularitat en gestió dels cabals públics".
La Llei Orgànica del Tribunal de Comptes, conforme recorda la sentència, "atribueix la legitimació activa per a l'exercici d'accions de responsabilitat comptable, a més del Ministeri Fiscal, a l'administració o entitat pública perjudicada".
És més, l'Administració de l'Estat no està legitimada davant una jurisdicció comptable com és el Tribunal de Comptes per reclamar indemnitzacions per a altres administracions públiques, en particular, les autonòmiques o locals.
"Cal entendre que la legitimació activa depèn del que es demani en la demanda, de manera que, davant aquests fets, una administració o entitat pública tindria legitimació activa si es presenta com a entitat perjudicada i reclama per a si la indemnització. No estaria legitimada, per contra, per exercir accions a favor d'altres administracions o entitats públiques quan es considera que el perjudici s'ha originat als seus fons públics", afegeix.
LA FISCALIA ÉS "SUFICIENT"
D'altra banda, el fet que la Generalitat de Catalunya hagi desistit de personar-se com a administració perjudicada per l'organització de la consulta del 9N no és motiu, diuen els magistrats, per reconèixer la legitimació de l'Advocacia de l'Estat en aquest procediment, perquè la llei considera "suficient" la intervenció de la Fiscalia.
"La regulació legal implica que la valoració sobre si han d'exercitar-se o no accions de responsabilitat comptable quan l'entitat presumptament perjudicada no ho fa es confia legalment al Ministeri Públic i als subjectes legitimats per a l'exercici de l'acció pública i no a l'Administració de l'Estat", explica el tribunal.
Per al Tribunal de Comptes, tampoc no justifica personar-se a l'Advocacia "l'interès" que pugui tenir l'Estat "en què les comunitats autònomes gestionin correctament els seus fons", tenint en compte la seva condició de "finançador" de les autonomies i de "últim garant del compliment de les seves obligacions".
Entén que si bé aquesta competència confereix a l'Estat facultats de vigilància i control recollides en la normativa, aquestes no inclouen "exigir el pagament de qualsevol quantitat que es consideri necessària a les comunitats autònomes".
