Sosté que ni va avisar amb temps ni va explicar les raons per les quals no pot acudir a la seu a Madrid
MADRID, 15 nov. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal de Comptes (TCu) ha denegat la petició de l'expresident catal i líder de Junts, Carles Puigdemont, de comparixer per videoconferncia en el judici que se celebrar aquest divendres contra ell i altres 34 excrrecs del Govern per la responsabilitat comptable del presumpte desviament de despeses relatives a l'1-O i a l'acció exterior del 'procés'.
En una providncia, recollida per Europa Press, l'rgan fiscalizador explica que la sollicitud "no s'ha realitzat amb l'antelació suficient per poder ser tramitada en els termes previstos per la llei".
La Consellera del Departament 2 de la Secció d'Enjudiciament del TCu incideix que Puigdemont ha tingut "gairebé un any per poder realitzar la seva petició i, no obstant aix, no l'han formulat fins que faltaven quatre dies per a l'acte de la prctica de la prova".
A més, el tribunal recalca que la defensa no ha explicat ni ha justificat les causes i raons per les quals el líder independentista no podria comparixer a declarar aquest divendres a la seu del madrileny carrer de Fuencarral.
La vista --a la qual no tenen obligació de comparixer els encausats per sí les seves defenses-- est fixada al calendari per les 11.00 hores del 17 de novembre i inclou la prctica de tres testificals, inclosa la del propi Puigdemont.
Es preveu que el mateix divendres l'assumpte quedi vist per a sentncia, ats que s'espera que el judici duri només un dia i que les conclusions --tant de les acusacions com de les defenses-- es presentaran després per escrit.
EXPRESIDENTS, EXCONSELLERS I EXDELEGATS
En aquesta causa la Fiscalia reclama 3,1 milions d'euros de forma conjunta i solidria als 35 encausats després de rebaixar les estimacions inicials del propi Tribunal de Comptes, que havia previst una responsabilitat comptable d'uns 9,5 milions d'euros. Societat Civil Catalana, per la seva banda, reclama 5 milions d'euros a 11 excrrecs del Govern inclosos en la llista del Ministeri Públic. Els encausats ja han aportat una fiana de cara al judici per evitar embargaments.
Entre els 35 noms consta --a més de Puigdemont-- el de l'expresident catal Artur Mas, que ja va ser condemnat pel propi Tribunal de Comptes a tornar a la Generalitat una mica més de 4,9 milions d'euros (als quals es va sumar més d'un milió d'euros en concepte d'interessos) per l'organització de la consulta independentista del 9 de novembre de 2014.
En la llista també figuren exconsellers condemnats pel Suprem, com Raül Romeva i Jordi Turull; exconsellers residents a l'estranger, com Toni Comín i Lluís Puig; exdelegats de la Generalitat a l'estranger, com els dels Estats Units, Frana, Itlia i Portugal; i delegats a l'exterior que encara son en el crrec, com Marie Katinka (Alemanya) i Eric Hauck (pasos del sud-est d'Europa).
Així mateix, estan encausats nou persones que van ser processades pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona en la causa oberta pels preparatius del referndum de l'1 d'octubre de 2017. Destaquen l'exsecretari general de la Presidncia del Govern Joaquim Nim; l'exsecretari de difusió de Presidncia Antoni Molons; l'exsecretari general de Treball Josep Ginesta; i l'exdirector del Diplocat Albert Royo.
La Fiscalia va precisar en el seu escrit, al qual va tenir accés Europa Press, que la part de la demanda dedicada a les despeses de l'1-O "compleix l'encomana realitzada per la Sala Segona del Tribunal Suprem" en condemnar per malversació a Junqueras i als exconsellers Romeva, Bassa i Turull. També va incloure en la seva demanda a tres "rebels": Puigdemont, Comín i Puig.
Respecte a la part de la demanda relativa a les despeses de l'acció exterior, el Ministeri Fiscal va incloure tant els viatges realitzats per l'expresident i els exconsellers com les despeses efectuades per les diferents delegacions de la Generalitat a l'estranger i les diverses activitats del 'Diplocat', tant aquelles destinades a promocionar el procés sobiranista com una altra srie de despeses.
EN CAS D'UNA AMNISTIA
Ara, davant l'aprovació d'una futura llei que amnisti a l'independentisme catal, les fonts consultades no descarten que l'rgan fiscalizador pugui presentar una qüestió d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional per consultar la legalitat de la norma. Subratllen, no obstant aix, que no hi ha precedents perqu el TCu mai ha presentat una qüestió d'aquest tipus davant la cort de garanties.
Les mateixes fonts expliquen, a més, que hi ha doctrina que contempla aquesta possibilitat, per asseguren que també hi ha dubtes jurídics sobre aquest tema. Insisteixen que caldr esperar al fet que l'eventual llei d'amnistia s'aprovi i entri en vigor per poder estudiar detalladament el seu contingut i avaluar l'impacte que podria tenir en la causa.
