La demanda del fiscal no fixa una quantitat concreta en espera d¡informació del TS i del Jutjat 13 de Barcelona
MADRID, 20 des. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal de Comptes investiga l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i més exmembres del Govern pel presumpte desviament milionari de recursos econòmics per al referèndum de l'1-O, han confirmat diferents fonts de l'òrgan comptable.
Les perquisicions tenen el seu origen en un escrit presentat aquesta mateixa setmana davant de l'òrgan fiscalizador pel cap del Ministeri Públic davant d'aquest òrgan, Miguel Ángel Torres, al qual se suma l'interposat per Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució.
La responsabilitat comptable s'exigeix per la Fiscalia a l'expresident, a la interventora de la Generalitat Rosa Vidal i respecte 17 persones més, entre les quals es troben exmembres del Govern al moment de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) com Oriol Junqueras i també els qui van dimitir al juliol del 2017.
El document fiscal, de 38 pàgines, no fixa una quantitat concreta de despeses a reclamar ni inclou un llistat de les mateixes com a tal, perquè segons les fonts consultades en aquest moment s'activa una fase preliminar de la investigació comptable, a l'espera d'informació que encara ha de remetre el Tribunal Suprem i el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona. La quantitat a reclamar es coneixerà quan després de finalitzar la instrucció es redacti l'acta de liquidació provisional.
El document del fiscal Torres cita entre d'altres factures de despesa pels locals de votació --900.906.70 euros--, despeses publicitàries que s'apropen al milió d'euros en diferents apartats, una despesa de 979.6661,96 en paperetes i 38.431,20 en cartelleria. Pel que es fa a l'acció exterior, el document destaca "l'acció de la presidència catalana" a l'exterior que va absorbir 2,3 milions d'euros, a la qual cosa s'afegeixen diferents despeses en viatges d'observadors que superarien els 100.000 euros en diferents conceptes.
En aquest escrit, se sol·licita expressament que s'iniciï un expedient de responsabilitat comptable pels danys causats als fons públics de la Generalitat de Catalunya contra un total de 19 persones i considera que "s'ha constatat l'assignació i disposició de fons i recursos públics per finançar les activitats relacionades amb la preparació i l'execució del referèndum il·legal d'autodeterminació de l'1-O".
L'escrit de la Fiscalia es coneix un dia després que Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució presentessin la seva pròpia denúncia davant del Tribunal de Comptes contra l'expresident català i els seus exconsellers pels mateixos fets, si bé en el cas d'aquestes organitzacions els diners irregularment gastats seria d'1,97 milions d'euros de fons públics.
La rendició de comptes, segons el fiscal, ha d'entendre's "referida al deure genèric que pesa sobre qualsevol gestor de fons públics de justificar l'ocupació que hagi donat als mateixos que ha de considerar-se existent per a tots els subjectes que tinguin capacitat de decisió en matèria de despesa pública, estiguin o no obligats a presentar periòdicament rendicions de comptes formals".
EXMANDATARIS AFECTATS
La Fiscalia dirigeix la seva denúncia contra 19 persones que tenien algun càrrec a la Generalitat en el temps analitzat. Així, a més de Puigdemont, acusa d'haver utilitzat fons públics per l'1-O l'ex-vicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers Raül Romeva (Exteriors), Meritxell Borràs (Governació), Joaquim Forn (Interior), Carles Mundó (Justícia), Santi Vila (Cultura), Dolors Bassa (Treball), Josep Rull (Territori i Sostenibilitat), Jordi Turull (Presidència), tots ells a punt de ser jutjats al Tribunal Suprem pel procés independentista.
També Meritxell Serret (Agricultura), Antoni Comín (Salut), Lluís Puig (Cultura) i Clara Ponsatí (Ensenyament), processats pels mateixos fets que els anteriors, però que es troben fugits de la Justícia espanyola juntament amb l'expresident. Així mateix, denuncia els exconsellers Neus Munté (Presidència), Jordi Jané (Interior), Jordi Baiget (Empresa), Meritxell Ruiz (Ensenyament), que van dimitir al juliol del 2017 després de la remodelació que va emprendre Carles Puigdemont en el seu equip de govern per reafirmar el compromís del Govern català amb la celebració del referèndum; i a la interventora general, Rosa Vidal.
INFRINGEIXEN LA NORMATIVA
Els pagaments vinculats a la preparació i celebració del referèndum de l'1-O, segons l'escrit "infringeixen per tant la normativa pressupostària i comptable, perquè aquesta normativa no autoritza cap despesa la destinació de la qual sigui finançar activitats alienes a les competències de l'entitat pública i contràries a l'ordenament jurídic".
En aquest cas, incideix la fiscalia en què, "ens trobem en presència de despeses desconnectades de qualsevol finalitat pública que lícitament pogués perseguir la Generalitat de Catalunya. Serien "equiparables als pagaments sense contraprestació, atès que el bé o el servei que es retribueix en aquest cas no redunda en profit ni serveix a les finalitats de l'entitat pública amb els fons de la qual es paga, per la qual cosa aquesta, en realitat, no rep res a canvi del pagament que fa".
