Aliats de Sánchez volen que el Congrés investigui si hi ha "biaix ideolgic" del fiscalizador en la seva causa contra excrrecs catalans
MADRID, 18 jul. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal de Comptes conclour el seu mandat aquest divendres, 23 de juliol, sense que existeixin a curt termini perspectives per a la renovació dels seus consellers i en plena polmica per la causa que ha obert contra excrrecs de la Generalitat de Catalunya, cosa que ha portat tant els partits independentistes com el Govern central a qüestionar el fiscalizador.
La renovació del tribunal que presideix María José de la Fuente requereix un consens entre el Govern de coalició i el PP, com a primer partit de l'oposició, perqu els candidats necessiten el suport de 210 diputats.
Ara aquest pacte sembla encara més complicat després que el fiscalizador s'hagi situat en el 'punt de mira' de l'independentisme per les seves actuacions per reclamar quantitats milionries a ex-alts crrecs de la Generalitat pels diners públics suposadament desviats per promocionar el procés independentista.
El tribunal, que ja va condemnar diversos alts crrecs, entre ells l'expresident Artur Mas pel finanament de la consulta sobiranista del 2014, té oberts expedients contra més de 30 ex-alts crrecs del Govern pel presumpte ús irregular de fons per a les denominades ambaixades catalanes i per al Consell de la Diplomcia Pública de Catalunya, conegut com Diplocat. En aquest procediment, els reclama una fiana global de 5,4 milions d'euros en concepte de responsabilitat comptable.
PRESSIONS DE L'INDEPENDENTISME
L'independentisme ha carregat contra la institució i l'ha titllat d'"inquisició" i fins i tot el republic Gabriel Rufián la va definir com un "quiosquet de 40 famílies reaccionries que fa 80 anys que manen en aquest país".
En aquest context, la setmana passada vuit partits, en la seva majoria socis del Govern central, van demanar la creació al Congrés d'una comissió d'investigació sobre la "neutralitat política" del tribunal en el compliment de la funció d'enjudiciament de la responsabilitat comptable.
ERC, Junts, el PDeCAT, el BNG, la CUP, Bildu, Més País-Equo i Compromís creuen que l'rgan ha pogut incórrer en "irregularitats", demanen que s'aclareixin les "connexions i vinculacions personals dels consellers i la seva incidncia sobre el principi d'independncia", així com la "naturalesa política de les acusacions" que, a parer seu, s'han dirigit contra els independentistes catalans.
En definitiva, pretenen que el Congrés determini si el Tribunal té "legitimitat" i "competncia" per dur a terme aquests procediments per responsabilitat comptable, amb quins "límits" ha de desenvolupar la seva funció jurisdiccional, i si ha actuat amb "biaix ideolgic".
Per també des de les dues parts del Govern de coalició s'han escoltat crítiques contra el Tribunal de Comptes. La titular d'Igualtat, Irene Montero, es va mostrar partidria a "eliminar" totes les causes obertes en aquest rgan contra polítics independentistes, l'exministre de Transports, José Luis Ábalos, va arribar a qualificar-les com "pedres al camí" del dileg que cal "desempedrar", i fins i tot Sánchez va posar dir que una de les conselleres va ser ministra amb José María Aznar, en allusió a Margarita Mariscal de Gante.
A més, el Govern central ja ha donat a entendre que l'Advocacia de l'Espanya no preveu sumar-se a les exigncies del Tribunal de Comptes en allegar que, si efectivament hi va haver desviament de diners públics, serien fons de la Generalitat, no de l'Administració General d'Estat.
Per la seva banda, el PP, Vox i Ciutadans ha rebutjat els atacs al Tribunal de Comptes, i avisen que, després dels indults, és "molt complicat" pensar en un acord per renovar els rgans constitucionals aquesta legislatura. A més, com la composició actual d'aquestes institucions procedeix dels anys de majoria del PP, els populars encara en dominen bona part.
EL TRIBUNAL DE COMPTES JA VA COMPLIR LA LLEI
La legislació estableix que els 12 consellers que conformen el tribunal han de ser elegits pel Congrés i el Senat per una majoria de tres cinquens (210 diputats). El seu mandat té una durada de nou anys i els elegits designen el president i els responsables de les dues seccions.
La Presidncia de l'rgan fiscalizador es renova cada tres anys entre els consellers. Per aix, aquest mandat, que va comenar al 2012 va comenar amb Ramón Álvarez de Miranda al capdavant de la institució i ara el lloc l'ocupa María José de la Fuente i de la Calle.
Aquesta institució es va a unir així al llistat d'rgans pendents d'acord i el mandat dels quals ja ha caducat: el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el Tribunal Constitucional (TC), el Defensor del Poble o l'Agncia Espanyola de Protecció de Dades.
EL DEFENSOR DEL POBLE, PENDENT DES DEL 2017
El que fa més temps que est pendent de renovació és el Defensor del Poble, un lloc que el socialista Francisco Fernández Marugán exerceix en funcions des del juliol del 2017 i pel qual es necessita que la Comissió Mixta (Congrés-Senat) de Relacions amb el Defensor del Poble proposi un nom i que tres cinquenes parts del Congrés li donin el seu suport. Aquest resultat s'ha de ratificar al Senat en un termini mxim de 20 dies.
Les negociacions entre el Govern central i el PP ja van encallar en renovar el CGPJ, els integrants del qual han de comptar amb el suport de tres cinquens del Congrés (210 diputats). El mandat de l'rgan de govern dels jutges, de cinc anys, va caducar al desembre del 2018.
Llavors, el PP i el PSOE van arribar a pactar per a la seva Presidncia el magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena, per aquest va acabar renunciar a la seva candidatura després que es filtrés un whatsapp del popular Ignacio Cosidó que presumia que, amb aquest jutge al capdavant del CGPJ, es podria controlar la Sala Segona de l'alt tribunal "des del darrere".
El CGPJ el componen 20 vocals, dels quals dotze són magistrats i jutges sorgits d'un procés de selecció en la cursa judicial on els precandidats han de recaptar avals dels seus companys o de les associacions judicials, tot i que al final l'última paraula la tenen els partits. Els altres vuit són juristes de reconeguda trajectria promoguts pels grups parlamentaris.
EL CGPJ, PENDENT DEL 2018 I EL TC DES DEL 2019
La meitat dels 20 vocals es vota al Congrés i l'altra meitat al Senat, a raó de sis jutges i quatre juristes a cada Cambra. I després aquests consellers elegeixen el president, un magistrat que alhora presidir el Tribunal Suprem i que habitualment ha estat pactat pels grans partits.
També est pendent la renovació d'un ter del Tribunal Constitucional, els quatre membres que correspon elegir al Congrés, el mandat dels quals de nou anys va finalitzar al novembre del 2019. El president de l'Alt Tribunal, Juan José González Rivas, ja va comunicar a la presidenta de la Cambra, Meritxell Batet, que havia de posar en marxa aquest procediment, que també exigeix un acord ampli i cal un suport de 210 diputats.
La Constitució estableix que dels 12 membres que integren l'Alt Tribunal quatre són nomenats a proposta del Congrés, que són els que ara s'han d'actualitzar; quatre, per part del Senat; dos, del Govern central; i dos més del CGPJ. Tots ells són designats durant un període de nou anys.
A més, des del juliol del 2019 est pendent de renovar la Presidncia de l'Agncia Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i el seu adjunt, que seran nomenats pel Govern esapnyol, a proposta del Ministeri de Justícia, entre persones de reconeguda competncia professional, en particular en matria de protecció de dades. El mandat de tots dos llocs és de cinc anys i pot ser renovat durant un altre període de la mateixa durada. L'actual directora és Mar España Martí, elegida en temps del Govern de Rajoy.
