Publicat 18/07/2021 13:39CET

El Tribunal de Comptes finalitza aquesta setmana el seu mandat, qüestionat i sense perspectives de renovació

Archivo - Arxivo - Placa en la porta principal de l'edifici del Tribunal de Comptes a Madrid
Óscar Cañas - Europa Press - Archivo

Aliats de Sánchez volen que el Congrés investigui si hi ha "biaix ideològic" del fiscalizador en la seva causa contra excàrrecs catalans

MADRID, 18 jul. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal de Comptes conclourà el seu mandat aquest divendres, 23 de juliol, sense que existeixin a curt termini perspectives per a la renovació dels seus consellers i en plena polèmica per la causa que ha obert contra excàrrecs de la Generalitat de Catalunya, cosa que ha portat tant els partits independentistes com el Govern central a qüestionar el fiscalizador.

La renovació del tribunal que presideix María José de la Fuente requereix un consens entre el Govern de coalició i el PP, com a primer partit de l'oposició, perquè els candidats necessiten el suport de 210 diputats.

Ara aquest pacte sembla encara més complicat després que el fiscalizador s'hagi situat en el 'punt de mira' de l'independentisme per les seves actuacions per reclamar quantitats milionàries a ex-alts càrrecs de la Generalitat pels diners públics suposadament desviats per promocionar el procés independentista.

El tribunal, que ja va condemnar diversos alts càrrecs, entre ells l'expresident Artur Mas pel finançament de la consulta sobiranista del 2014, té oberts expedients contra més de 30 ex-alts càrrecs del Govern pel presumpte ús irregular de fons per a les denominades ambaixades catalanes i per al Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya, conegut com Diplocat. En aquest procediment, els reclama una fiança global de 5,4 milions d'euros en concepte de responsabilitat comptable.

PRESSIONS DE L'INDEPENDENTISME

L'independentisme ha carregat contra la institució i l'ha titllat d'"inquisició" i fins i tot el republicà Gabriel Rufián la va definir com un "quiosquet de 40 famílies reaccionàries que fa 80 anys que manen en aquest país".

En aquest context, la setmana passada vuit partits, en la seva majoria socis del Govern central, van demanar la creació al Congrés d'una comissió d'investigació sobre la "neutralitat política" del tribunal en el compliment de la funció d'enjudiciament de la responsabilitat comptable.

ERC, Junts, el PDeCAT, el BNG, la CUP, Bildu, Més País-Equo i Compromís creuen que l'òrgan ha pogut incórrer en "irregularitats", demanen que s'aclareixin les "connexions i vinculacions personals dels consellers i la seva incidència sobre el principi d'independència", així com la "naturalesa política de les acusacions" que, a parer seu, s'han dirigit contra els independentistes catalans.

En definitiva, pretenen que el Congrés determini si el Tribunal té "legitimitat" i "competència" per dur a terme aquests procediments per responsabilitat comptable, amb quins "límits" ha de desenvolupar la seva funció jurisdiccional, i si ha actuat amb "biaix ideològic".

Però també des de les dues parts del Govern de coalició s'han escoltat crítiques contra el Tribunal de Comptes. La titular d'Igualtat, Irene Montero, es va mostrar partidària a "eliminar" totes les causes obertes en aquest òrgan contra polítics independentistes, l'exministre de Transports, José Luis Ábalos, va arribar a qualificar-les com "pedres al camí" del diàleg que cal "desempedrar", i fins i tot Sánchez va posar dir que una de les conselleres va ser ministra amb José María Aznar, en al·lusió a Margarita Mariscal de Gante.

A més, el Govern central ja ha donat a entendre que l'Advocacia de l'Espanya no preveu sumar-se a les exigències del Tribunal de Comptes en al·legar que, si efectivament hi va haver desviament de diners públics, serien fons de la Generalitat, no de l'Administració General d'Estat.

Per la seva banda, el PP, Vox i Ciutadans ha rebutjat els atacs al Tribunal de Comptes, i avisen que, després dels indults, és "molt complicat" pensar en un acord per renovar els òrgans constitucionals aquesta legislatura. A més, com la composició actual d'aquestes institucions procedeix dels anys de majoria del PP, els populars encara en dominen bona part.

EL TRIBUNAL DE COMPTES JA VA COMPLIR LA LLEI

La legislació estableix que els 12 consellers que conformen el tribunal han de ser elegits pel Congrés i el Senat per una majoria de tres cinquens (210 diputats). El seu mandat té una durada de nou anys i els elegits designen el president i els responsables de les dues seccions.

La Presidència de l'òrgan fiscalizador es renova cada tres anys entre els consellers. Per això, aquest mandat, que va començar al 2012 va començar amb Ramón Álvarez de Miranda al capdavant de la institució i ara el lloc l'ocupa María José de la Fuente i de la Calle.

Aquesta institució es va a unir així al llistat d'òrgans pendents d'acord i el mandat dels quals ja ha caducat: el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el Tribunal Constitucional (TC), el Defensor del Poble o l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.

EL DEFENSOR DEL POBLE, PENDENT DES DEL 2017

El que fa més temps que està pendent de renovació és el Defensor del Poble, un lloc que el socialista Francisco Fernández Marugán exerceix en funcions des del juliol del 2017 i pel qual es necessita que la Comissió Mixta (Congrés-Senat) de Relacions amb el Defensor del Poble proposi un nom i que tres cinquenes parts del Congrés li donin el seu suport. Aquest resultat s'ha de ratificar al Senat en un termini màxim de 20 dies.

Les negociacions entre el Govern central i el PP ja van encallar en renovar el CGPJ, els integrants del qual han de comptar amb el suport de tres cinquens del Congrés (210 diputats). El mandat de l'òrgan de govern dels jutges, de cinc anys, va caducar al desembre del 2018.

Llavors, el PP i el PSOE van arribar a pactar per a la seva Presidència el magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena, però aquest va acabar renunciar a la seva candidatura després que es filtrés un whatsapp del popular Ignacio Cosidó que presumia que, amb aquest jutge al capdavant del CGPJ, es podria controlar la Sala Segona de l'alt tribunal "des del darrere".

El CGPJ el componen 20 vocals, dels quals dotze són magistrats i jutges sorgits d'un procés de selecció en la cursa judicial on els precandidats han de recaptar avals dels seus companys o de les associacions judicials, tot i que al final l'última paraula la tenen els partits. Els altres vuit són juristes de reconeguda trajectòria promoguts pels grups parlamentaris.

EL CGPJ, PENDENT DEL 2018 I EL TC DES DEL 2019

La meitat dels 20 vocals es vota al Congrés i l'altra meitat al Senat, a raó de sis jutges i quatre juristes a cada Cambra. I després aquests consellers elegeixen el president, un magistrat que alhora presidirà el Tribunal Suprem i que habitualment ha estat pactat pels grans partits.

També està pendent la renovació d'un terç del Tribunal Constitucional, els quatre membres que correspon elegir al Congrés, el mandat dels quals de nou anys va finalitzar al novembre del 2019. El president de l'Alt Tribunal, Juan José González Rivas, ja va comunicar a la presidenta de la Cambra, Meritxell Batet, que havia de posar en marxa aquest procediment, que també exigeix un acord ampli i cal un suport de 210 diputats.

La Constitució estableix que dels 12 membres que integren l'Alt Tribunal quatre són nomenats a proposta del Congrés, que són els que ara s'han d'actualitzar; quatre, per part del Senat; dos, del Govern central; i dos més del CGPJ. Tots ells són designats durant un període de nou anys.

A més, des del juliol del 2019 està pendent de renovar la Presidència de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i el seu adjunt, que seran nomenats pel Govern esapnyol, a proposta del Ministeri de Justícia, entre persones de reconeguda competència professional, en particular en matèria de protecció de dades. El mandat de tots dos llocs és de cinc anys i pot ser renovat durant un altre període de la mateixa durada. L'actual directora és Mar España Martí, elegida en temps del Govern de Rajoy.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés