MADRID, 12 nov. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal de Comptes, que ha condemnat l'expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas i nou dels seus exconsellers a tornar a les arques públiques 4,9 milions d'euros gastats en la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014, considera que l'execució d'aquelles despeses no va ser conforme al Dret perquè la seva destinació era "finançar activitats alienes a les competències de l'entitat pública i contràries a l'ordenament jurídic".
La sentència, difosa aquest dilluns, és conseqüència del judici per responsabilitat comptable que va celebrar aquest tribunal els passats 11 i 12 d'octubre, quan Mas i quatre exconsellers van declarar sobre les diverses partides emprades al 9N, van defensar la legalitat de tots els procediments, van argumentar que les despeses eren prèvies a la declaració d'inconstitucionalitat, que els contractes es van paralitzar quan es va comunicar i es van abonar els compromesos.
Per al Tribunal de Comptes, "no es qüestiona que els pagaments es devin als seus destinataris, les empreses que van prestar els diferents serveis al fet que es refereix la demanda" i tampoc si el procés de contractació va ser regular, perquè la clau està en "si els béns i serveis prestats i pagats es van adquirir i van contractar en atenció alguna finalitat pública compresa en les competències de la Generalitat de Catalunya".
"Cal atendre a la finalitat a què estaven dirigits i valorar si aquesta finalitat era una finalitat pública lícita compresa en les competències de la comunitat autònoma de Catalunya", explica el Tribunal, que descarta aquest extrem: "Es tracta de despeses desconnectades de qualsevol finalitat pública que lícitament pogués perseguir la Generalitat".
La sentència es deté en els dos contractes que al judici, en què la resta de partides objectes de la demanda sí que es van reconèixer com a subjectes al 9N, van quedar en discussió: La compra de 7.000 ordinadors portàtils que es van estrenar als centres de votació --aules públiques de secundària-- i després es van lliurar al sistema educatiu, i la posada en marxa d'un centre de premsa el 9N que segons els demandats, obeïa la gran expectació per la jornada.
ELS PORTÀTILS NO EREN PER A LES AULES
Sobre els portàtils, el Tribunal descarta la tesi esgrimida per la defensa de Mas i els exconsellers durant el judici que els ordinadors es van adquirir per afrontar necessitats del sistema educatiu i que, ja que estaven a la disposició de la Generalitat, abans de lliurar-los a les aules es van utilitzar per a la consulta i després, van anar a la seva destinació, la qual cosa hauria reparat el dany.
"La necessitat dels 7.000 ordinadors perquè pogués realitzar-se la votació del 9N està sobradament acreditada. No pot considerar-se acreditat, per contra, que fossin necessaris per als centres educatius (*). L'única cosa que consta és una decisió precipitada, sense suport en cap sol·licitud ni en cap informe o estudi previ, que únicament pot explicar-se per resposta a la necessitat de disposar urgentment de 7.000 ordinadors per al procés participatiu", diu la sentència.
EL CENTRE DE PREMSA TENIA ALTRES FINALITATS
El Tribunal de Comptes afegeix sobre aquest assumpte que la seva entrega posterior a les aules "no va suposar cap profit a la Generalitat de Catalunya perquè no cal considerar profitosa per a una entitat pública la entrega de béns que no resulten necessaris" i, en aquest cas, "consta acreditat que en el moment de la seva adquisició no hi havia cap necessitat d'augmentar a 7.000 el nombre d'ordinadors". Així, l'entrega "no va eliminar el dany causat als fons públics autonòmics".
Quant al centre de premsa, diu que, "no es tractava únicament de facilitar la feina als mitjans de comunicació en la cobertura d'un fet de rellevància informativa, sinó de contribuir positivament a l'èxit de les finalitats preteses per la convocatòria procurant que la votació aconseguís la major difusió possible".
Entén, d'aquesta manera, que "va ser una actuació vinculada al procés de participació ciutadana i es trobava entre les activitats afectades per la providència de suspensió cautelar dictada pel Constitucional", així que "els pagaments amb fons públics" que es van fer per sufragar-lo, estan "freturosos de justificació".
GAIREBÉ CINC MILIONS D'EUROS
En total, el Tribunal de Comptes quantifica en 4,9 milions d'euros la despesa pública durant el 9N, els diners que hauran d'abonar de manera solidària els 10 condemnats, en què Artur Mas té la principal responsabilitat.
En la sentència, es detalla partida a partida com els 74,05 euros que es van gastar per escorcollar el lloc web de la consulta o els 806.403,52 euros dels pagaments per a la campanya de publicitat institucional.
Pel que fa al material utilitzat durant la jornada de votació, els magistrats estimen que la despesa va ser de 143.738,54 euros i que "el dany causat als fons de la Generalitat" per l'adquisició dels ordinadors i el seu trasllat als centres de votació va ascendir a 2.800.735,13 euros.
També calculen que l'ampliació del contracte d'assegurança per incloure els voluntaris que van treballar el dia de la consulta va costar 1.409,26 euros.
El Tribunal cenyeix les despeses generades per l'elaboració del suport informàtic per celebrar la votació a 698.685,15 euros, els quals corresponen a la factura que va presentar el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) a la Conselleria de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat.
L'enviament del correu postal als catalans s'estima en 307.962,71 euros, mentre que la despesa per al centre de premsa per a la cobertura de la consulta va ascendir a 144.244 euros.
Els magistrats inclouen també en les despeses del 9N uns contractes menors referents a "feines de conceptualització de la idea creativa corresponent a una campanya informativa" sobre la votació, així com la producció, realització, grafisme, muntatge, estudi de so i veu en off de les peces necessàries per a la campanya publicitària.
Tot això contractat pel Departament de Governació i calculat en 21.767,90 euros.
