Publicat 26/01/2020 12:17CET

El Tribunal de Comptes comunica dimarts a Puigdemont la quantitat de diners que presumptament va desviar per l'1-O

Embargar els béns de l'expresident de la Generalitat, exconsellers i ex-alts crrecs si no abonen una fiana

MADRID, 26 gen. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal de Comptes comunicar aquest dimarts a l'expresident catal Carles Puigdemont, al qui va ser el seu 'número dos' en el Govern, Oriol Junqueras, i a 18 persones més, entre ells exconsellers i alts crrecs de la Generalitat, la quantitat que presumptament van desviar per pagar les despeses del referndum de l'1 d'octubre del 2017.

Així, l'rgan fiscalizador, un cop ha concls la instrucció, informar als seus representants legals, perqu cap dels investigats té el deure de comparixer, de la quantia que cadascun d'ells haur d'afrontar com a responsables de l'ús illícit de fons públics.

Per aix, previsiblement es fixar una fiana conjunta i solidria perqu els presumptes responsables responguin a una possible condemna i garantir el reintegrament dels diners que es van destinar per a aquesta fi a les arques públiques. Si no consignen aquesta quantitat en el termini que el Tribunal de Comptes assenyali es procedir a embargar els seus béns de manera preventiva.

Aquest procediment és el mateix que es va seguir en el seu moment contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas, a qui es va considerar mxim responsable de les despeses de la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014, que es va xifrar en gairebé cinc milions d'euros i que va haver de respondre de manera solidria amb les fiances de la resta d'implicats.

LA IMMUNITAT DE PUIGDEMONT NO FUNCIONA EN EL TRIBUNAL DE COMPTES

Aquest sistema s'aplicar a Puigdemont --a Blgica--, qui, a més, no podr escudar-se en la immunitat que té adquirida com a eurodiputat, perqu en tractar-se de la jurisdicció civil no funciona aquest tipus de prerrogativa ni els aforaments.

Entre els investigats, a més de l'expresident i de Junqueras --condemnat a 13 anys de presó pel delicte de sedició pel procés independentista--, hi ha els exconsellers Dolors Bassa, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull (també condemnats per sedició i a la presó); Meritxell Borrs, Carles Mundó, Santi Vila (condemnats per desobedincia per la mateixa causa); i Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluis Puig i Meritxell Serret (a l'estranger).

També s'ha citat l'exconsellera cessada a l'estiu del 2017 Neus Munté; i ex-alts crrecs de la Generalitat Antoni Molons, Joaquim Nin i Amadeu Altafaj, Josep María Jové --un dels negociadors que va imposar ERC per acordar amb el PSOE la investidura de Pedro Sánchez-- i Josep Ginesta (processaments pel jutjat de Barcelona que investiga l'organització del referndum).

Per concretar la quantitat que la instructora comunicar als investigats en la denominada acta de liquidació provisional, ha analitzat les despeses vinculades a l'actuació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per a la creació de pgines webs, aplicacions, plataformes i programes informtics que donarien suport digital a la votació; l'ús de 2.259 locals habilitats com a punts de votació o publicitat institucional, com la denominada campanya 'Civisme'.

Igualment, ha hagut d'indagar si es van destinar fons públics per al subministrament de paperetes, cens electoral, cartelleria i cartes certificades, que van ser confiscades a les naus de l'empresa Unipost, així com l'acció exterior desenvolupada per la Generalitat en favor del procés independentista.

DOS MILIONS D'EUROS

La denúncia del Ministeri Públic al Tribunal de Comptes no fixa una xifra concreta dels diners que presumptament s'haurien malversat l'1-O i que s'han de reclamar. Sí cita factures relacionades amb els locals de votació (900.906,70 euros), despeses publicitries que s'acosten al milió d'euros en diferents apartats, una despesa de 979.666,96 euros en paperetes i 38.431,20 euros en cartelleria.

També destaca que la "acció de la presidncia catalana" a l'exterior va absorbir 2,3 milions d'euros, al que afegeixen diferents despeses en viatges d'observadors que superarien els 100.000 euros en diferents conceptes.

Per la seva banda, els altres dos demandants, SCC i Advocats Catalans per la Constitució considera que el Govern de Carles Puigdemont va destinar 1.971.601,20 euros procedents de fons públics de la Generalitat.

En aquest procediment, la magistrada instructora ha tingut també en compte la sentncia del Tribunal Suprem que es va donar a conixer el passat 14 d'octubre pel procés independentista, que es va remetre al Tribunal de Comptes, ats que no pot reclamar els diners, perqu la competncia és de l'rgan fiscalizador.

L'alt tribunal va xifrar en més de 2,35 milions el gastat per la Generalitat en la consulta independentista i va condemnar pel delicte de malversació de cabals públics Junqueras i els exconsellers catalans Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa.

ELS INTERROGATORIS TINDRAN LLOC SI HO DEMANEN LES ACUSACIONS

Ser després quan comenci el procediment jurisdiccional, que és diferent al penal, i la Sala de Justícia d'aquest rgan celebri la vista per jutjar Puigdemont, les seves exconsellers i alts crrecs.

En aquest cas, els interrogatoris dels investigats es durien a terme per les acusacions si així ho demanen, perqu no és a crrec del Tribunal de Comptes. És a dir, la declaració en aquesta vista tindria lloc si algun dels demandants ho considerés oportú i traslladés la seva petició al tribunal que enjudici aquests fets.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés