Publicat 27/05/2014 09:44

El Tribunal de Comptes analitza aquest dimarts l'informe que critica l'actuació del Frob a CatalunyaCaixa

Sede de CatalunyaCaixa
CATALUNYACAIXA

MADRID, 27 maig (EUROPA PRESS) -

El president del Tribunal de Comptes, Ramón Álvarez de Miranda, presentarà aquest dimarts a les Corts l'informe en el qual critica l'actuació del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob) en prendre el control de Catalunya Caixa i en què eleva a gairebé 108.000 milions d'euros les ajudes públiques concedides al sector bancari entre el 2009 i el 2012.

L'informe, que s'analitzarà en una sessió de la Comissió Mixta (Congrés-Senat) de Relació amb el Tribunal de Comptes que tindrà lloc a la Cambra Baixa, retreu al Frob que la seva lenta reacció una vegada convertit en accionista majoritari de CatalunyaCaixa va agreujar la situació de l'entitat i "va comportar un perjudici per a la seva gestió ordinària".

En concret, critica el temps que el Fons va trigar a nomenar els consellers a què tenia dret des de la seva entrada a la caixa catalana l'octubre del 2011, la qual cosa va endarrerir-los l'atribució dels drets polítics que els corresponien, cosa que no ha succeït fins al gener d'aquest exercici.

FETS DE "SIGNIFICATIVA RELLEVÀNCIA"

De fet, ni tan sols quan el Fons es va convertir en soci majoritari va decidir cessar cap dels consellers existents anteriorment, "sense que constin les causes que van motivar la decisió de mantenir-los", i tampoc es va substituir l'òrgan d'administració el novembre del 2012, quan el Banc d'Espanya va decidir resoldre l'entitat.

Així, no va ser fins al gener d'aquest any quan es van atribuir els drets polítics corresponents als consellers del Frob, després que el fons públic notifiqués al Registre Civil els vots que li corresponien.

"Des de l'octubre del 2011, quan el Frob es va incorporar al consell d'administració de CatalunyaCaixa, va haver d'exercir plenament els drets que li atribuïa la normativa específica de reestructuració i de les societats de capital i va haver d'establir els instruments necessaris per evitar arribar a una situació que va comportar un perjudici per a la gestió ordinària de l'entitat", recrimina el Tribunal de Comptes.

Com a exemple, assenyala que el mateix Fons --ja amb una nova directiva-- no va decidir fins al maig del 2013 cessar com a consellers el president executiu i el conseller delegat, argumentant els "fets de significativa rellevància" ocorreguts els mesos anteriors, sobretot després de la suspensió dues vegades (el juny del 2012 i el març del 2013) del procés de venda de l'entitat.

Entre d'altres, s'esmenta la "vulneració dels drets bàsics dels seus càrrecs, el posicionament contrari a l'interès de la societat, l'intent d'eludir la seva responsabilitat, la pertorbació de la gestió de l'entitat, arribant fins i tot a la seva paralització", o el fet d'haver contractat per 375.705 euros un estudi sobre la situació de la caixa per presentar-lo als possibles interessats en la subhasta, el resultat final de la qual no es va saber, i va resultar "un cost innecessari".

Per tot això, el Tribunal conclou que "el Frob no va actuar amb la deguda diligència en l'adopció de les mesures que, com a accionista majoritari, li permetia la normativa específica de reestructuració i la general reguladora de les societats de capital".

Assenyala que això "va poder contribuir a dificultar el compliment dels objectius de promoure les solucions i adoptar les mesures necessàries per resoldre la situació en què es trobava l'entitat i vetllar pels seus interessos".

Des del Frob, tot i això, van al·legar després de conèixer-se l'informe que els dos processos fallits de venda de CatalunyaCaixa van dificultar els canvis en l'estructura o contra els seus gestors, i recorden que després del segon intent es va destituir els gestors sense més esperes.

A més, assegura que tot i que la inscripció dels drets polítics a l'entitat es va endarrerir, sí que s'exercien des del primer moment.

FALTA DE CONTROL

D'altra banda, l'organisme fiscalitzador recorda també que el Frob tenia el deure de comprovar que les entitats nacionalitzades no aplicaven polítiques comercials agressives, com se'ls exigia per "evitar distorsions a la competència".

En concret, els bancs beneficiaris d'ajudes públiques no podien oferir rendibilitats superiors a la mitjana de les rendibilitats més altes ofertes per les entitats privades.

Tot i això, el Fons no va recopilar la informació necessària per fer aquest seguiment, segons el Tribunal de Comptes que, després de comprovar si les entitats rescatades havien ingressat alguna quantitat en concepte de penalització en el Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), va comprovar que "existeixen indicis per afirmar que, com a mínim entre el juny del 2011 i l'agost del 2012, les esmentades entitats no van complir amb les seves obligacions de no fer polítiques comercials agressives".

Així, el Tribunal de Comptes recomana que s'incloguin mecanismes "clars" de seguiment en la normativa reguladora dels processos de reestructuració i resolució bancària, i suggereix al Frob "extremar la diligència a adoptar totes les mesures que la normativa li permeti per tal d'assegurar la defensa de l'interès públic en les entitats participades recolzades pel Fons".

RESCAT BANCARI

A l'informe també s'hi inclou un quadre resum dels recursos públics emprats o compromesos en la reestructuració bancària, que eleva aquestes ajudes públiques concedides pel Frob, el Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) i el Banc d'Espanya fins a 107.913,45 milions d'euros, molt per sobre dels 61.366 milions que quantifica el Banc d'Espanya.

Tot i això, i així ho recorden també des del Frob, en aquest càlcul hi ha incloses tant les aportacions directes de capital (57.003 milions) i altres instruments (quotes participatives, participacions preferents convertibles o 'cocos'), com els 28.667 milions dels Esquemes de Protecció d'Actius (EPA) oferts a Banc Sabadell i CaixaBank per obtenir la CAM i Banc de València, respectivament, i que només es farien efectius totalment o parcialment al final del període previst.

De la mateixa manera, en el càlcul s'hi inclouen línies de crèdit ja tornades, i fins i tot algunes que es van posar a disposició de les entitats però que no van arribar a executar-se; els costos del préstec MEDE (209 milions), els costos associats a la reestructuració de CCM (191 milions), els informes de valoració (15,4 milions) o els honoraris del Fons (6 milions). A fora hi queden, tot i això, els possibles costos públics de la Sareb.

Per entitats, el Frob assenyala que l'entitat que ha rebut més ajudes és la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM), amb 24.861 milions, seguida per Bankia, amb 22.426 milions, i el Banc de València, amb 17.868 milions.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés