Publicat 04/07/2021 14:16CET

El Tribunal de Comptes acaba el mandat sense perspectiva de renovació i qüestionat pel Govern central i independentistes

Archivo - Arxivo - La presidenta del Tribunal de Comptes, María José de la Font i del Carrer
EUROPA PRESS/O.CAÑAS.POOL - Europa Press - Archivo

La institució ja va avisar a l'abril el Parlament que havia de renovar els consellers i s'uneix a la llista d'òrgans pendents d'acord

MADRID, 4 jul. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal de Comptes conclourà el seu mandat el proper 23 de juliol sense que existeixin a curt termini perspectives per a la renovació dels seus consellers, que requereix un consens entre el Govern espanyol de coalició i el PP, com a primer partit de l'oposició, perquè els candidats necessiten el suport de 210 diputats.

L'acord sembla encara més complicat després que l'òrgan fiscalizador s'hagi situat en el 'punt de mira' de l'independentisme per les seves actuacions per reclamar quantitats milionàries a ex-alts càrrecs de la Generalitat pels diners públics suposadament desviats per promocionar el procés.

A més dels expedients oberts per la consulta sobiranista del 2014, aquesta setmana s'ha conegut els resultats de l'actuació contra més de 30 ex-alts càrrecs del Govern pel presumpte ús irregular de fons per a les denominades 'ambaixades catalanes' i per al Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya, conegut com Diplocat. En aquest procediment, l'organisme fiscalizador els reclama una fiança global de 5,4 milions d'euros en concepte de responsabilitat comptable.

PRESSIONS DE L'INDEPENDENTISME

L'independentisme va carregar contra la institució i la va titllar d'"inquisició" i fins i tot el republicà Gabriel Rufián la va definir com un "quiosquet de 40 famílies reaccionàries que fa 80 anys que manen en aquest país". A les crítiques es va sumar Unides Podem, que forma part de l'Executiu espanyol.

Fins i tot la ministra d'Igualtat, Irene Montero, d'Unides Podem, es va mostrar partidària d'"eliminar" totes les causes obertes al Tribunal de Comptes contra polítics independentistes, i el seu company de Transports, el socialista José Luis Ábalos, va arribar a qualificar aquests procediments com "pedres al camí" del diàleg que cal "desempedrar". El president Pedro Sánchez va incidir que una de les conselleres del tribunal va ser ministra amb José María Aznar, en al·lusió a Margarita Mariscal.

En aquesta línia, el Govern central ja ha donat a entendre que l'Advocacia de l'Espanya no preveu sumar-se a les exigències del Tribunal de Comptes en al·legar que, si efectivament hi va haver desviament de diners públics, serien fons de la Generalitat, no de l'Administració General d'Estat.

En aquest context d'enfrontament entre Govern central i oposició per la concessió dels indults, la ministra Portaveu, María Jesús Montero, va instar el PP a avenir-se a la renovació no només del Tribunal de Comptes sinó de la resta d'òrgans constitucionals pendents.

Però el PP, que igual que Vox i Ciutadans ha rebutjat els atacs al Tribunal de Comptes, ja ha avisat que, després dels indults, és "molt complicat" pensar en un acord per renovar els òrgans constitucionals aquesta legislatura. A més, com la composició actual d'aquestes institucions procedeix dels anys de majoria del PP, els populars encara en dominen bona part.

EL TRIBUNAL DE COMPTES JA VA COMPLIR LA LLEI

El passat mes d'abril, quatre mesos abans d'expirar el termini dels nomenaments dels consellers, el Tribunal de Comptes ja va comunicar per escrit tant al Congrés com el Senat que s'havia d'obrir el procés per a la renovació de les seves vocals, elegits al juliol del 2012, complint així la legislació.

La legislació estableix que els 12 consellers que conformen el tribunal han de ser elegits pel Congrés i el Senat per una majoria de tres cinquens (210 diputats). El seu mandat té una durada de nou anys i els elegits designen el president i els responsables de les dues seccions.

La Presidència de l'òrgan fiscalizador es renova cada tres anys entre els consellers. Per això, aquest mandat del 2012 va començar amb Ramón Álvarez de Miranda al capdavant de la institució i ara el lloc l'ocupa María José de la Fuente de la Calle.

Aquesta institució es va a unir així al llistat d'òrgans pendents d'acord i el mandat dels quals ja ha caducat. També és el cas del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el Tribunal Constitucional (TC), el Defensor del Poble o l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.

EL DEFENSOR DEL POBLE, PENDENT DES DEL 2017

De totes aquestes, la institució que fa més temps que està pendent de renovació és el Defensor del Poble, un lloc que el socialista Francisco Fernández Marugán exerceix en funcions des del juliol del 2017 i per al qual es necessita que la Comissió Mixta (Congrés-Senat) de Relacions amb el Defensor del Poble proposi un nom i que tres cinquenes parts del Congrés li donin el seu suport. Aquest resultat s'ha de ratificar al Senat en un termini màxim de 20 dies.

Les negociacions entre el Govern espanyol i el PP ja es van encallar en renovar al CGPJ, els integrants del qual han de comptar amb el suport de tres cinquens del Congrés (210 diputats). El mandat de l'òrgan de govern dels jutges, de cinc anys, va caducar al desembre del 2018.

Llavors, el PP i el PSOE van arribar a pactar per a la seva Presidència el magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena, però aquest va acabar renunciant a la seva candidatura després que es filtrés un whatsapp del popular Ignacio Cosidó presumint que, amb aquest jutge al capdavant del CGPJ, es podria controlar la Sala Segona de l'Alt Tribunal "des del darrere".

El CGPJ el componen 20 vocals, dels quals dotze són magistrats i jutges sorgits d'un procés de selecció en la cursa judicial on els precandidats han de recaptar avals dels seus companys o de les associacions judicials, tot i que l'última paraula la tenen els partits. Els altres vuit són juristes de reconeguda trajectòria promoguts pels grups parlamentaris.

EL CGPJ, PENDENT DEL 2018 I EL TC DES DEL 2019

La meitat dels 20 vocals es vota al Congrés i l'altra meitat al Senat, a raó de sis jutges i quatre juristes a cada cambra. Després aquests consellers elegeixen el president, un magistrat que alhora presidirà el Tribunal Suprem i que habitualment l'han pactat els grans partits.

També està pendent la renovació d'un terç del Tribunal Constitucional, els quatre membres que correspon elegir al Congrés, el mandat del qual de nou anys va concloure al novembre del 2019. El president de l'Alt Tribunal, Juan José González Rivas, ja va comunicar a la presidenta de la Cambra, Meritxell Batet, que havia d'iniciar aquest procediment, que també exigeix un acord ampli lloc en què cal el suport de 210 diputats.

La Constitució estableix que dels dotze membres que integren l'Alt Tribunal quatre siguin nomenats a proposta del Congrés, que són els que ara s'han d'actualitzar; quatre, pel Senat; dos, pel Govern; i dos pel CGPJ. Tots són designats durant un període de nou anys.

A més, des del juliol del 2019 està pendent de renovar també la Presidència de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i el seu adjunt, que nomenarà el Govern central, a proposta del Ministeri de Justícia, entre persones de reconeguda competència professional, en particular en matèria de protecció de dades. El mandat de tots dos és de cinc anys i es pot renovar durant un altre període d'igual durada. L'actual directora és Mar España Martí, elegida en temps del Govern de Rajoy.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés