Publicat 10/2/2019 11:55:47 +01:00CET

Un tribunal amb gran experincia i considerat equilibrat jutja a partir del dimarts el procés independentista

Marchena presideix una Sala de majoria conservadora per que reuneix a totes les sensibilitats de la Carrera

MADRID, 10 febr. (EUROPA PRESS) -

El tribunal que jutjar a partir del proper dimarts 12 de febrer el procés independentista a Catalunya, integrat per set magistrats de reconeguda trajectria, és qualificat en mbits jurídics de "equilibrat" per representar en un mateix rgan prctic totalitat de sensibilitats en la carrera judicial.

De majoria conservadora, els principals valedors de la qual a la Sala són els magistrats Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral i Andrés Palomo del Arco, la Sala que jutjar l'ex-vicepresident de Catalunya Oriol Junqueras i altres 11 ex-mandataris independentistes estar presidida per un moderat i fi jurista, Manuel Marchena, la tasca del qual al capdavant de la Sala que jutjar aquest transcendent cas és qualificada d'impecable pels seus companys.

Completen el tribunal el també conservador moderat Andrés Martínez Arrieta i, a l'esquerra de tots els anteriors, els progressistes Luciano Varela Castro i l'única dona del grup, Ana María Ferrer, la primera en la histria que va entrar a formar part de la Sala penal de l'alt tribunal.

La presncia en aquesta causa de Marchena --que presideix la Sala II (penal) del Tribunal Suprem i ser a més el ponent de la sentncia que es dicti sobre el procés-- va ser a punt de decaure el passat mes de novembre, quan el seu nom va ser 'filtrat' com el del proper president el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que devia llavors renovar-se com a 'home' de consens entre el PP i el PSOE.

UN PRESIDENT QUE VA SER A PUNT DE NO SER-HO

La polmica que va seguir a aquesta filtració va culminar amb la 'renúncia' de Marchena a aquest crrec, pel qual tothom el donava com a segur per que hauria d'haver estat votat pel nou Consell, els membres del qual segueixen sense ser renovats al comenament d'aquest mes de febrer.

La decisió de Marchena, molt aplaudida en mbits judicials, no va sorprendre els seus companys de l'alt tribunal, que majoritriament van lamentar la imatge de "conchabeo" polític i la posada en qüestió de la independncia d'un jurista de la seva categoria.

La gota que va satisfer el got va ser la filtració del contingut d'un missatge via 'WhatsApp' del portaveu del Grup Popular al Senat, Ignacio Cosidó, apuntant al fet que l'elecció de Marchena permetria als populars controlar la Sala penal d'aquest rgan "des de darrere". A aquesta informació va seguir un comunicat del jutge renunciant al seu nomenament, la qual cosa es va atribuir a un "hartazgo personal" davant crítiques injustes .

Marchena, que no pertany a cap associació de jutges, presideix el Penal del Suprem des d'octubre del 2014, quan va ser designat pel CGPJ per 12 dels 21 vots de l'rgan de govern dels jutges, superant en suports al progressista i exfiscal general de l'Estat Cándido Conde-Pumpido i a un altre conservador, Miguel Colmenero.

Magistrat del Suprem des del 2007, el president del tribunal del procés sobiranista procedeix de la Carrera Fiscal, a la qual va accedir després de llicenciar-se en Dret per la Universitat de Deusto el 1981.

Nomenat fiscal de la Secretaria Tcnica de la Fiscalia General de l'Estat el 1992, dos anys després va passar a exercir com a fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, on va estar fins el 1996, quan va tornar a la seva anterior destinació --la Secretaria Tcnica-- de la qual el 2003 va ser designat fiscal de sala cap i un any després va arribar al Suprem.

LA RESTA DEL TRIBUNAL

Martínez Arrieta, que hagués estat el president del tribunal del judici d'haver culminat la renovació pactada entre PP i PSOE amb Marchena, és un magistrat experimentat, moderat i pertany a l'associació Francisco de Vitria. Porta 20 anys desenvolupant la seva tasca a la Sala Segona del Tribunal Suprem, doncs va ser nomenat el 1998, quan amb 43 anys es va convertir en el jutge més jove a accedir a l'alt tribunal.

Aquest magistrat té una reconeguda trajectria en aquesta Sala doncs va formar part del tribunal que va condemnar a l'exjuez Baltasar Garzón per prevaricació a causa de les escoltes als líders de la trama 'Gürtel' i del que el va absoldre, d'altra banda, per investigar les fosses del franquisme. Fa gairebé un any va ser nomenat pel CGPJ com a magistrat per conixer les activitats del Centre Nacional d'Intelligncia (CNI) en cas d'absncia del designat en primer lloc per exercir aquestes funcions.

En el costat conservador del tribunal del procés sobiranista estan també el veter Juan Ramón Berdugo, de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), qui reparteix justícia a la Sala Segona del Suprem des del 2004. És jutge des del 1979 i abans de recalar en l'alt tribunal va exercir a Aguilar de la Frontera (Crdova), Vitria, Ciudad Real i Crdova cabdal.

Se sumen a aquest sector el també exfiscal del Suprem Antonio del Moral, membre igualment de l'APM qui va formar part de la comissió d'experts encarregada d'elaborar un esborrany de text articulat de nou Codi Processal Penal el 2012 i 2033; així com Andrés Palomo del Arco, no associat i que va ser designat el 2013 amb el suport majoritari del CGPJ procedent d'Audincia Provincial de Segvia.

ELS PROGRESSISTES

En l'extrem més progressista d'aquesta Sala se situa un altre veter, Luciano Varela, que va accedir a la judicatura el 1975 i va ser un dels fundadors l'associació Jutges per a la Democrcia (JpD). Natural de Pontevedra, ciutat a l'Audincia Provincial De la qual va accedir el 1989, va ser autor de l'esborrany de la Llei del Jurado i, després d'accedir al Suprem el 2007 va ser el ponent de resolucions que han afectat a altres jutges com Baltasar Garzón --en la causa per investigar el franquisme, per la qual va resultar finalment absolt-- i Francisco Javier Urquía, apartat de la carrera per suborn.

Finalment, l'única dona del tribunal i fins a fa amb prou feines uns mesos única magistrada penal en aquesta Sala del Suprem, Ana Ferrer, va néixer al gener del 1959 i va ingressar en la carrera judicial el 1984.

Membre també de JpD va ser presidenta de l'Audincia Provincial de Madrid i d'allí va saltar al Suprem. Amb anterioritat i com a jutge d'Instrucció, li va correspondre la tramitació de sumaris de gran rellevncia pública, com els incoats pels delictes imputats a l'ex director general de la Gurdia Civil Luis Roldán, a la exdirectora del BOE, Carmen Salanueva, o els iniciats després de la desaparició i mort de la nena Susana Ruiz, entre molts uns altres.