L'Audiència Nacional considera que ja no hi ha risc de fugida elevat i els permet sortir en llibertat provisional amb cautelars
MADRID, 20 des. (EUROPA PRESS) -
Tres dels set membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) empresonats per terrorisme han abandonat poc abans de les nou de la nit d'aquest divendres la presó madrilenya de Soto del Real en la qual es trobaven des de feia gairebé tres mesos després de fer efectives les fiances de 5.000 euros imposades per la Sala penal de l'Audiència Nacional.
Els CDR que han quedat ara en llibertat provisional són Xavier Buigas, Guillem Xavier Duch i Eduard Garzón, els tres que, segons la investigació de la causa, no van tenir contacte directe amb els materials precursors d'explosius que els van ser confiscats a l'Equip de Resposta Tàctica (ERT), el grup al que suposadament pertanyien.
Els magistrats de la Secció Segona de la Sala penal han signat les actuacions dels investigats aquest matí i al migdia les defenses han consignat les fiances.
Així, l'Audiència Nacional ha donat trasllat al jutjat més proper a la presó, a Colmenar Viejo, que al seu torn ha informat al Centre Penitenciari Madrid V. Sobre les 19.30 hores, l'adreça de la presó ha signat la llibertat provisional de Buigas, Duch i Garzón i, després de recollir les seves coses, han sortit.
En l'exterior de la presó, els esperaven diversos familiars i amics, que quan els han vist han començat a aplaudir. Els tres investigats s'han fos en abraçades amb alguns d'ells i s'han marxat sense fer declaracions als mitjans de comunicació presents.
COMPAREIXENCES SETMANALS
Els tres, com la resta d'empresonats, estan imputats per delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d'explosius i conspiració per cometre estralls, i ara queden en llibertat provisional amb mesures cautelars tals com a compareixences setmanals en seu judicial, prohibició de sortida de territori nacional i obligació de proporcionar un telèfon, domicili i persona de contacte.
Després de la presentació dels recursos d'apel·lació dels tres detinguts, la Fiscalia va demanar la confirmació de la mesura de presó, però afegint que no s'oposaria, si el tribunal ho estimava, a la imposició d'una fiança, que proposava que fos de 9.000 euros, atès que no formaven part del "nucli productor" dels materials precursors d'explosius que, segons la Guàrdia Civil, sí integraven altres investigats.
Finalment, la Secció Segona de la Sala penal de l'Audiència Nacional han decidit aquest mateix divendres que podrien abandonar la presó abonant 5.000 euros, quantitat que han fixat tenint en compte la "naturalesa del delicte", però també els "recursos econòmics i circumstàncies personals" dels investigats.
Per adoptar aquesta mesura, el tribunal entén que de les diligències practicades es desprèn que "existeix un elevadíssim índex de versemblança" sobre la intervenció dels imputats en el fet delictiu que s'investiga, però això no pot per si justificar la mesura cautelar de presó malgrat la "rellevant probabilitat de culpabilitat".
ARRELAMENT FAMILIAR I ECONÒMIC
Respecte al risc de fugida, la Sala explica en el seu acte que es poden adoptar "altres mesures cautelars menys oneroses" donat el "provat arrelament personal, familiar i econòmic" que presenten els tres, la qual cosa determina una "minoració molt significativa" de la possibilitat que se sostreguin a l'acció de la justícia.
Quant a altres riscos com el de destrucció d'evidències, els magistrats tenen en compte que en el moment actual, gairebé tres mesos després de les detencions, ja han estat practicades gairebé la totalitat de les proves, per la qual cosa no hi ha possibilitat que dificultin la investigació.
El tribunal també ha tingut en compte l'argument esgrimit per Fiscalia sobre que Garzón i Buigas no van participar en la fabricació i tinença d'explosius per la qual s'investiga a la resta dels detinguts. Duch es troba en aquesta mateixa situació, tal com reflecteix l'informe del Ministeri Públic.
TRIBUNAL COMPETENT
En tot cas, els magistrats no han estimat íntegrament els recursos de les defenses. Aquestes van al·legar que l'Audiència Nacional no és competent per investigar els delictes imputats als CDR perquè els consideren desordres públics, si bé la Sala descarta aquest argument en considerar que els fets investigats continuen revestint els caràcters del delicte de pertinença a organització terrorista (a més de fabricació i tinença d'explosius i conspiració per cometre estralls).
Segons els jutges, no existeix la vulneració de drets fonamentals denunciada per les defenses, ja que la investigació sosté que els imputats estarien formarien part de l'ERT, el grup dins dels CDR als quals ells mateixos al·ludien i a través del com "pretendrien la comissió d'actes violents i de caràcter delictiu, dins de l'estratègia global del moviment independentista radical més combatiu, aconseguir la materialització de la república catalana mitjançant qualsevol via, incloses les violentes".
La Sala té encara pendent de resoldre el recurs d'apel·lació d'un altre imputat en aquesta causa, Alexis Codina, que segueix a la presó provisional i en l'habitatge de la qual es van trobar part d'aquestes substàncies objecto de les perquisicions.
