MADRID, 11 gen. (EUROPA PRESS) -
El Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social vol retardar l'edat efectiva de jubilació des dels 62,7 anys actuals als 65,5 anys en un termini de 30 anys, per sense tocar l'edat legal de jubilació. A partir del 2027, l'edat legal de retir ser de 67 anys si s'han cotitzat menys de 38 anys i 6 mesos o de 65 anys si se n'ha cotitzat més.
Diverses fonts del Ministeri de Treball han indicat que la seva intenció d'elevar l'edat real de jubilació coincideix amb les recomanacions que l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha dut a terme en el seu informe per garantir la sostenibilitat de les pensions.
L'edat de jubilació efectiva el 2018 a Espanya es va situar als 62,7 anys davant d'una edat legal lleugerament superior als 65 anys. L'AIReF preveu que l'edat real de retir aconsegueixi el 2027 els 64,5 anys i veu possible arribar a un augment de l'edat efectiva mitjanant diferents vies que no impliquin necessriament un augment generalitzat de l'edat legal, aspecte en el qual coincideix el Ministeri de Treball.
En els clculs recollits al seu informe de pensions, l'AIReF simula un augment d'un any en l'edat efectiva, des dels 64,5 anys el 2027 fins als 65,5 anys el 2048. Aquesta mesura, explica, suposaria una contenció addicional de la despesa en pensions d'entre 0,4 i 1,2 punts percentuals el 2048.
El Ministeri de Treball comparteix la intenció de portar l'edat real de jubilació fins als 65,5 anys durant els propers 30 anys sense elevar l'edat legal de jubilació. No obstant aix, les fonts d'aquest Departament insisteixen que aquest increment és una mesura a llarg termini que es debatr en els propers mesos.
No obstant aix, el Govern espanyol ha deixat clar que una qüestió així ha d'anar acompanyada d'una reflexió "profunda" sobre la taxa de reemplaament, d'incentius a la continutat al mercat de treball i d'introduir marcs flexibles entre activitat i jubilació.
Des de Treball s'ha ressaltat que l'evolució del mercat de treball en la societat fa que la gent estengui a jubilar-se més tard, perqu els llocs de treball són cada vegada "menys penosos" i s'automatitzen més els processos. Així, cada vegada tenen més pes les activitats que es poden fer sense problemes a partir d'una edat avanada.
A FAVOR D'AMPLIAR EL PERÍODE DE CLCUL DE LES PENSIONS
D'altra banda, l'Executiu central també s'ha mostrat favorable a estendre el període de cmput per al clcul de la pensió (ara són 22 anys i seran 25 anys a partir del 2022).
L'AIReF recomana en aquest punt elevar el període de clcul més enll dels 25 anys i fa una simulació sobre el que suposaria situar al 2027 aquest període de cmput en 35 anys: la despesa en pensions es contindria a mig punt del PIB el 2048.
En aquesta línia, Treball es mostra favorable a aquesta mesura perqu acostaria la legislació espanyola a estndards europeus i no hauria de produir "efectes negatius".
Així mateix, el Govern ha afirmat que comparteix les reflexions de l'AIReF publicades aquesta setmana en relació amb la situació demogrfica i considera que és necessari un refor "considerable" de les polítiques de família i apostar per una política migratria oberta.
Per a l'Executiu, la immigració no és un fenomen negatiu i considera que és imprescindible corregir aquesta percepció equivocada a través de les polítiques públiques. "Les persones que pensen que la immigració suposa un risc estan posant, d'alguna manera, en risc la sostenibilitat de les pensions", asseguren al Ministeri.
Segons els comptes del Govern, l'evolució de la despesa en pensions és similar a la projectada per l'AIReF i situaria la despesa en pensions en un 13,4% del PIB el 2048. En aquest punt, s'ha deixat clar que aquest increment de la despesa es deu a l'augment del nombre de pensionistes i a les carreres de cotització durant la democrcia que comporten millors bases de cotització que les produdes durant el franquisme.
En aquest punt, l'Executiu ha afirmat que més d'una quarta part de les persones que es jubilen ho fan obligades per normatives "inexplicables o a punt d'extingir-se en la seva actual formulació", com és el cas de la jubilació parcial. La conseqüncia final d'aquesta acumulació de factors és "una evolució de dficit exagerada", que ha passat del 0,1% del PIB el 2010 a l'1,5% durant els darrers anys.
Així mateix, ha assegurat que el Govern s'inclina per una discussió serena a les taules del dileg social i del Pacte de Toledo per identificar quines despeses han de ser finanades per les cotitzacions socials i quines despeses han de rebre finanament tributari.
Sobre el factor de sostenibilitat, l'Executiu ha apuntat que és partidari d'aplicar fórmules més flexibles i adaptades als diferents collectius, abans que establir una fórmula que s'apliqui de manera taxativa per a tothom.
Encara que el Govern comenar a treballar en les propostes emeses per l'AIReF durant les properes setmanes, ha deixat clar que no assolir cap acord sense el vistiplau d'agents socials i del Pacte de Toledo.
