Actualitzat 22/01/2020 14:15

Trapero revela que el van temptejar per entrar en política

L'exmajor dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, a l'Audincia Nacional, Madrid /Espanya, 20 de gener del 2020.
Pool

Afirma que es va oferir per detenir Puigdemont si li ho requerien

MADRID, 22 gen. (EUROPA PRESS) -

El major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero ha revelat aquest dimecres a l'Audincia Nacional que des que va ser apartat del crrec l'han temptejat per entrar en política, fet que ha descartat, i que l'actual president de la Generalitat, Quim Torra, va voler recuperar-lo per dirigir el cos, oferiment al qual també es va negar.

Així ho ha relatat Trapero en resposta a les preguntes que li ha formulat la seva advocada, Olga Tubau, per demostrar que no s'ha volgut implicar en el projecte de l'actual Govern, ni a través del seu crrec a la policia autonmica ni de la política.

Sobre aquest últim oferiment, el major ha explicat que no van contactar mai directament amb ell, sinó que la seva lletrada va rebre "alguna trucada", tot i que no ha concretat de qui o de quin partit. "Li vaig dir que contestés que ni em truquessin", ha remarcat.

I quant a l'oferta de tornar a dirigir els Mossos d'Esquadra, després d'haver estat apartat amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, Trapero ha explicat que el president Torra i el conseller de l'Interior, Miquel Buch, el van convocar a una reunió en la qual li van fer formalment l'oferiment, per que s'hi va negar.

Trapero també ha relatat en la seva compareixena el pla que, segons ha dit, va traar amb els seus mxims collaboradors, els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero, tres dies abans de la declaració unilateral d'independncia (DUI) i que el fiscal Miguel Ángel Carballo va posar en dubte quan el va interrogar.

LA DUI, UN FET

Segons l'excap dels Mossos, el 24 d'octubre del 2017 es va reunir amb López i Molinero, amb els qui compartia que si finalment no es convocaven eleccions i s'aprovava la declaració unilateral d'independncia, els Mossos podien rebre "alguna ordre que impliqués la detenció" del president Carles Puigdemont i els consellers.

"La nostra conclusió va ser que si ho feien, era un fet molt greu i rebríem aquesta ordre. Per aix vam voler comenar a treballar en un dispositiu i jo vaig donar alguna indicació o directriu", ha relatat el major, qui en aquella reunió va posar sobre la taula la possibilitat que fos ell mateix qui s'encarregués d'arrestar Puigdemont "com a mxim responsable del cos".

No obstant aix, ha apuntat, López i Molinero no ho van considerar convenient, perqu Trapero havia de quedar-se exercint tasques de coordinació i s'hi van oferir ells. També van acordar, segons el major, que serien els "mxims comandaments del cos" els qui assumirien les detencions dels consellers.

Així mateix, van parlar de la possibilitat que el Parlament fos ocupat per la ciutadania i de mantenir discreció perqu el pla "no arribés a les persones afectades", i van acordar nomenar Ferran López "interlocutor" amb l'rgan judicial que s'encarregués les detencions. L'endem passat, aquest comissari, que finalment el va substituir al capdavant dels Mossos després de l'aplicació del 155, li va informar que l'operatiu ja estava preparat.

MÉS IMPORTANT LA IMATGE DEL GOVERN

Com ja va dir com a testimoni en el judici del Tribunal Suprem, Trapero ha tornat a explicar que, uns dies abans del referndum de l'1-O, va traslladar dues vegades a Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller Joaquim Forn la "preocupació" del cos pels possibles riscos per a "l'ordre públic i la seguretat ciutadana" que es podien produir.

També ha explicat que els va comentar que la imatge dels Mossos d'Esquadra podia quedar afectada després d'anys de voler-la millorar, a la qual cosa Puigdemont va contestar que "més important que la imatge de la policia era la imatge del Govern". "Vaig acabar la reunió, perqu no me'n podia estar de dir-ho: 'Espero, president, que no hgim de lamentar una desgrcia", ha destacat.

El major, que ha allegat que va sortir molt "insatisfet" de la reunió, va parlar amb els seus mxims collaboradors i es van plantejar fer algun comunicat o roda de premsa per posicionar-se en contra del referndum pels riscos que hi podia haver. Finalment, ho van descartar: "Cosa que ara, crec, lamentem tots".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés