Trapero revela que el van temptejar per entrar en política

Actualitzat 22/1/2020 14:12:44 CET
L'exmajor dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, a l'Audiència Nacional, Madrid /Espanya, 20 de gener del 2020.
Pool

Afirma que es va oferir per detenir Puigdemont si li ho requerien

MADRID, 22 gen. (EUROPA PRESS) -

El major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero ha revelat aquest dimecres a l'Audiència Nacional que des que va ser apartat del càrrec l'han temptejat per entrar en política, fet que ha descartat, i que l'actual president de la Generalitat, Quim Torra, va voler recuperar-lo per dirigir el cos, oferiment al qual també es va negar.

Així ho ha relatat Trapero en resposta a les preguntes que li ha formulat la seva advocada, Olga Tubau, per demostrar que no s'ha volgut implicar en el projecte de l'actual Govern, ni a través del seu càrrec a la policia autonòmica ni de la política.

Sobre aquest últim oferiment, el major ha explicat que no van contactar mai directament amb ell, sinó que la seva lletrada va rebre "alguna trucada", tot i que no ha concretat de qui o de quin partit. "Li vaig dir que contestés que ni em truquessin", ha remarcat.

I quant a l'oferta de tornar a dirigir els Mossos d'Esquadra, després d'haver estat apartat amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, Trapero ha explicat que el president Torra i el conseller de l'Interior, Miquel Buch, el van convocar a una reunió en la qual li van fer formalment l'oferiment, però que s'hi va negar.

Trapero també ha relatat en la seva compareixença el pla que, segons ha dit, va traçar amb els seus màxims col·laboradors, els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero, tres dies abans de la declaració unilateral d'independència (DUI) i que el fiscal Miguel Ángel Carballo va posar en dubte quan el va interrogar.

LA DUI, UN FET

Segons l'excap dels Mossos, el 24 d'octubre del 2017 es va reunir amb López i Molinero, amb els qui compartia que si finalment no es convocaven eleccions i s'aprovava la declaració unilateral d'independència, els Mossos podien rebre "alguna ordre que impliqués la detenció" del president Carles Puigdemont i els consellers.

"La nostra conclusió va ser que si ho feien, era un fet molt greu i rebríem aquesta ordre. Per això vam voler començar a treballar en un dispositiu i jo vaig donar alguna indicació o directriu", ha relatat el major, qui en aquella reunió va posar sobre la taula la possibilitat que fos ell mateix qui s'encarregués d'arrestar Puigdemont "com a màxim responsable del cos".

No obstant això, ha apuntat, López i Molinero no ho van considerar convenient, perquè Trapero havia de quedar-se exercint tasques de coordinació i s'hi van oferir ells. També van acordar, segons el major, que serien els "màxims comandaments del cos" els qui assumirien les detencions dels consellers.

Així mateix, van parlar de la possibilitat que el Parlament fos ocupat per la ciutadania i de mantenir discreció perquè el pla "no arribés a les persones afectades", i van acordar nomenar Ferran López "interlocutor" amb l'òrgan judicial que s'encarregués les detencions. L'endemà passat, aquest comissari, que finalment el va substituir al capdavant dels Mossos després de l'aplicació del 155, li va informar que l'operatiu ja estava preparat.

MÉS IMPORTANT LA IMATGE DEL GOVERN

Com ja va dir com a testimoni en el judici del Tribunal Suprem, Trapero ha tornat a explicar que, uns dies abans del referèndum de l'1-O, va traslladar dues vegades a Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller Joaquim Forn la "preocupació" del cos pels possibles riscos per a "l'ordre públic i la seguretat ciutadana" que es podien produir.

També ha explicat que els va comentar que la imatge dels Mossos d'Esquadra podia quedar afectada després d'anys de voler-la millorar, a la qual cosa Puigdemont va contestar que "més important que la imatge de la policia era la imatge del Govern". "Vaig acabar la reunió, perquè no me'n podia estar de dir-ho: 'Espero, president, que no hàgim de lamentar una desgràcia", ha destacat.

El major, que ha al·legat que va sortir molt "insatisfet" de la reunió, va parlar amb els seus màxims col·laboradors i es van plantejar fer algun comunicat o roda de premsa per posicionar-se en contra del referèndum pels riscos que hi podia haver. Finalment, ho van descartar: "Cosa que ara, crec, lamentem tots".

el més llegit

  1. 1

    L'Aeroport de Gran Canària queda inoperatiu a causa de la calitja

  2. 2

    Torra reivindica el "compromís" de les Passions en la presentació de la Temporada 2020

  3. 3

    Isidre Fainé, Pablo Isla, Ana Botín, Marta Álvarez i José María Álvarez-Pallete, millors empresaris d'Espanya

  4. 4

    Torra sobre el Tech Spirit Barcelona: "Quan el país necessita que tots hi siguin, tots hi són"

  5. 5

    L'empresa catalana E. Vila Projects entra al mercat americà amb una filial a Mèxic