Recorre el seu processament rebutjant posar els Mossos al servei de la independència L'antic cap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero ha recorregut l'ordre de processament de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela pels presumptes delictes de sedició i organització criminal i ha desvelat que el dia de la proclamació de la independència de Catalunya (DUI) al Parlament es va posar a la disposició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En el seu recurs, presentat dilluns passat i al qual ha tingut accés Europa Press, l'advocada de Trapero, Olga Tubau, ressalta un correu electrònic enviat al president del TSJC, Jesús María Barrientos, i al llavors fiscal superior de Catalunya José María Romero de Tejada, el 27 d'octubre després de proclamar-se la independència, en el qual Trapero es posava a la seva disposició "amb la finalitat de donar compliment a les ordres que es poguessin derivar en relació amb aquests fets". Van ser dos escrits en els quals Trapero exposava que el cos dels Mossos d'Esquadra es posava a disposició tant del TSJC com de la Fiscalia Superior havent tingut coneixement de l'aprovació de la declaració d'independència pel Parlament en la tarda d'aquest dia, i desconeixent les conseqüències jurídiques de la declaració i sobre qui podien recaure. En el seu recurs, Trapero rebutja haver posat el cos policial català al servei del procés independentista ja que ni ell ni la cúpula policial compartien "un eventual pla tendent a la celebració del referèndum". Destaca que en la causa no hi ha cap manifestació pública ni privada que demostri la seva connivència amb el pla sobiranista "simple i planament perquè no només no va realitzar mai manifestacions en aquest sentit sinó perquè ni va formar part de la suposada 'complexa i heterogènia organització' unida per aquest designi, ni va sotmetre el cos policial autonòmic a aquest procés". "Una cosa eren els desideràtums i la voluntat de l'òrgan polític i una altra l'actuació del cos dels Mossos d'Esquadra, la cúpula dels quals, amb el major al seu front, va venir sempre presidida per una ferma determinació de complir amb l'ordenament legal vigent i amb les ordres emanades del Poder Judicial i de la Fiscalia", argumenta. En el seu escrit, la defensa de l'antic cap policial rebutja que es produïssin ni vigilàncies ni contravigilàncies per protegir investigats pels fets relacionats amb l'1-O i posa d'exemple el cas del llavors 'número dos' de la Conselleria d'Economia, Josep María Jové, al qual se li va rebutjar la petició d'escorta les 24 hores, auditories de seguretat informàtica al seu domicili i detecció de programari maliciós en el seu telèfon mòbil, ja que la Prefectura només va autoritzar un servei de vigilància esporàdica no uniformada. També ressalta dues reunions el 26 i 28 de setembre de Trapero i els comissaris de la Prefectura de Mossos amb els llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el vicepresident Oriol Junqueras, i l'exconseller Joaquim Forn per traslladar-los la seva preocupació pel manteniment del referèndum, que no es compartia des del cos policial el projecte independentista, així com "la ferma voluntat i decisió de tots ells, com a responsables del cos dels Mossos, de respectar la legalitat vigent i de complir amb els mandats judicials tendents a evitar la celebració del referèndum". Sobre l'operatiu dels Mossos l'1-O, rebutja que hi hagués inacció en la policia catalana i que l'ordre actuar de forma proporcional i congruent volgués emmascarar-ho, ja que el mateix TSJC feia una petició en el seu acte per impedir el referèndum per tal que no s'afectés la normal convivència ciutadana. Posa l'accent que les decisions en relació a l'operatiu policial en el qual participaven Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil van ser adoptades pel llavors director del Gabinet de Coordinació i Estudis de la Secretària d'Estat de Seguretat, Diego Pérez de los Cobos, i que es tractava d'una actuació conjunta. Puntualitza que es va decidir destinar dos agents a cada punt de votació, en total 2.200, "no sent assumible una presència més gran atès el nombre d'efectius dels quals es disposava", i que es va preveure que l'ordre públic recauria majoritàriament en la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Sobre l'actuació concreta dels Mossos, fan referència a un informe elevat al TSJC el 10 d'octubre del 2017 que detalla les dades concretes i contrastades quant a centres de votació tancats i material confiscat, complementat posteriorment mitjançant informe de 27 d'octubre del 2017. Respecte a la concentració davant la Conselleria d'Economia del 20 i 21 de setembre, quan la Guàrdia Civil va dur a terme un operatiu contra membres del Govern per impedir l'1-O, en el recurs s'exposa que aquest dia "es va produir una gran mobilització ciutadana, amb ocupació de la via pública, i unes destrosses inexcusables als vehicles de la Guàrdia Civil", com a reacció a l'operatiu. "Més enllà que en el transcurs de la jornada es produís algun episodi aïllat de llançament d'objectes contra agents policials, la concentració va ser pacífica i dirigida a manifestar i expressar l'oposició a determinades actuacions policials i judicials", defensen. Descarta que es produís un aixecament o revolta tumultuari de les persones congregades enfront de la Conselleria i explica que ningú va tractar d'irrompre a l'edifici per impedir la diligència judicial, a més del fet que defensa que en cap cas va haver-hi per part dels Mossos "una omissió dolosa d'auxili a la comitiva judicial i a la Guàrdia Civil", ja que des de les 9.34 hores es van desplaçar al lloc unitats antidisturbis que es van anar reforçant. Assegura que totes les peticions d'ajuda de la Guàrdia Civil van ser valorades i ateses i que si no van dispersar els congregats "no va ser per una voluntat maliciosa d'obstruir", sinó per l'absoluta impossibilitat davant la presència d'una massa compacta que impedia els moviments i l'actuació policial, en les seves paraules.
