Diu que els caps d'investigació criminal i de blanqueig es "van quedar de pedra" amb la petició de la Conselleria d'Economia
MADRID, 21 gen. (EUROPA PRESS) -
El major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero ha assegurat aquest dimarts, en la segona sessió del judici que celebra l'Audincia Nacional pel procés independentista, que el cos policial es va negar a entregar la informació econmica i fiscal que va sollicitar el Govern de Carles Puigdemont de cara a una futura república catalana que s'instauraria després d'assolir la independncia.
La declaració de Trapero s'ha reprs aquest dimarts cap a les 10.30 hores --dilluns va comparixer durant gairebé cinc hores-- amb les preguntes del fiscal Miguel Ángel Carballo, que ha comenat un bloc nou relacionat amb diversos correus electrnics i ha fet un detallat i incisiu interrogatori, quan ha preguntat correu per correu i n'ha demanat explicacions.
Un dels correus electrnics ha estat el que li va enviar el juliol del 2017 el comissari Rafael Comes, llavors cap de la Comissaria General d'Investigació Criminal, que indicava que havia assistit a una reunió en qu es trobaven també, entre d'altres, l'ex-secretari general de l'Interior Csar Puig i l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó.
S'hi esmentava un pla perqu en una futura república catalana el cos policial tingués "competncies plenes", entre les quals destacava el "control de duanes" i la "investigació de blanqueig per evitar l'evasió fiscal de Catalunya".
Trapero ha explicat que en una de les trobades setmanals que mantenia amb el conseller de l'Interior i Puig --també acusat pel delicte de rebellió-- per revisar les previsions setmanals, el secretari general va informar que la Conselleria d'Economia i Hisenda li demanava una reunió de "carcter molt tcnic".
"Fins llavors ens havien demanat dues coses", ha indicat el major, que s'enfronta a 11 anys de presó per un presumpte delicte de rebellió. La primera, est relacionada amb "informació fiscal per saber si els hotels pagaven els impostos de la Generalitat" i l'altra, "volien tenir informació sobre frau i blanqueig".
"Els Mossos no van facilitar cap informació", ha dit, i ha assenyalat que en la reunió sobre el primer assumpte hi va anar ell mateix i els va comunicar que "com a Administració no havien de tenir aquesta informació", que es troba en bases de dades de seguretat. "Em semblava una barbaritat", ha dit Trapero, que ha repetit la mateixa expressió amb la qual dilluns va qualificar el procés sobiranista.
En la segona reunió va designar Comes com a representant dels Mossos, que hi va anar acompanyat del cap de l'rea de Blanqueig i Estafes. Segons ha recordat, tots dos li van indicar després de la trobada que es "van quedar de pedra" quan van sentir la petició d'Hisenda, i que també van rebutjar facilitar aquesta informació. Trapero ha afegit que després Puig li va demanar perdó, i que va allegar que "no sabia de qu anava aix".
LLEGIR TOTS ELS CORREUS ÉS "SUPOSAR MOLT"
Un altre dels correus és el que va rebre l'11 d'agost en qu, segons ha dit el fiscal, contenia un informe que parlava de "novetats rellevants" sobre el procés, perqu esmentava el dia en el qual es votaria al Parlament la llei del referndum.
Tot i que el representant del ministeri públic ha insinuat que el major tenia "informació privilegiada", Trapero s'ha defensat i ha afirmat que "partir de la premissa" que llegia tots els correus que rebia "és suposar molt".
De fet, més d'una vegada Trapero ha contestat al fiscal amb un "no ho sé" quan li ha preguntat per algun informe concret que va rebre durant les setmanes prvies al referndum. "En llegia més aviat pocs, entre d'altres coses perqu m'hi estava poca estona perqu estava gairebé sempre reunit", ha indicat.
Part de l'interrogatori del fiscal s'ha centrat en la informació que l'excap del cos policial compartia amb els seus superiors polítics, és a dir, Csar Puig, l'exdirector Pere Soler --tots dos al banc dels acusats-- i l'exconseller de l'Interior Joaquim Forn --condemnat pel Suprem a deu anys i mig de presó per sedició--.
Segons la versió de Trapero, va enviar el pla gora de seguretat que es va posar en funcionament a comenament de setembre a Forn perqu com a conseller tenia "tot el dret del món" a fer-hi suggeriments, perqu era "el mxim responsable de la seguretat" de la Generalitat per sobre del cap policial.
Carballo ha incidit més en un altre correu que Trapero va enviar a Forn, Soler i Puig amb l'informe de la instrucció 2 de la Fiscalia Superior de Catalunya que ordenava als Mossos investigar qualsevol acte destinat a organitzar el referndum, fossin crrecs públics o particulars.
"SI ENS VAN TRAIR, NO HO SÉ"
"Si li diuen que ha d'investigar actes que dirigeixen les autoritats, per qu en comptes de remetre l'informe al fiscal l'envia a les autoritats que patrocinen el referndum?", ha preguntat el fiscal, a la qual cosa el major ha estat taxatiu i ha aclarit que aquesta premissa "no és correcta", perqu, segons ha dit, l'informe primer es va remetre a les fiscalies provincials catalanes i ell "en persona" el va entregar al fiscal superior.
Sobre aquest intercanvi d'informació amb Forn, Puig i Soler, el fiscal ha preguntat per qu ho feia quan ells feien declaracions públiques en qu donaven suport a la celebració del referndum i a la independncia de Catalunya. "Tant el senyor Soler com Forn ens deien que la policia compliria sempre la llei. Si ens van enganyar o ens van trair, no ho sé", ha afirmat.
D'altra banda, el fiscal també ha posat en qüestió un altre correu que va remetre Trapero a tot el cos dels Mossos tot just l'endem de la protesta del 20 de setembre en el qual instava a "ser acurats amb l'ús de la fora". En concret, Carballo ha volgut saber si era "la seva manera de justificar l'acció tan suau" dels agents durant la concentració.
"No era per justificar-nos de res, sinó simplement per dir que teníem una situació complexa i com calia actuar perqu qualsevol espurna podia encendre una foguera important amb l'ambient que hi havia aquells dies a Catalunya", ha explicat.