SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO

Defensa l'actuació de la policia autonmica i assegura que si no van fer res més va ser perqu no tenien personal

MADRID, 14 març (EUROPA PRESS) -

L'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero ha afirmat aquest dijous davant del tribunal que jutja el procés independentista a Catalunya que "per descomptat" el dispositiu de la policia autonmica posat en marxa de cara a l'1 d'octubre del 2017 no tenia "cap intenció de facilitar el referndum".

"El dispositiu tenia com a objectiu facilitar o impedir el referndum de l'1 d'octubre?", ha preguntat directament l'advocat de l'acusació popular que exerceix Vox, Javier Ortega Smith. "Per descomptat cap intenció de facilitar el referndum i evitar-lo venia donat per les ordres judicials", ha respost Trapero, que ha declarat en qualitat de testimoni en el judici. "Va haver-hi ordres de contramesures per contrarestar les instruccions dictades per la Fiscalia?", ha inquirit el lletrat. "En absolut", ha replicat l'excap de la policia autonmica.

L'encara major dels Mossos no est acusat en aquest procediment al Tribunal Suprem, sinó que ho est pel delicte de rebellió a l'Audincia Nacional per l'actuació de la policia autonmica en el denominat procés. En aquest judici, la data del qual encara est pendent d'assenyalament, la Fiscalia demana per a ell 11 anys de presó.

Tant en l'interrogatori de Vox com en el posterior del fiscal Javier Zaragoza, Trapero ha fet una tancada defensa de l'actuació dels Mossos tant els dies previs com la jornada del referndum independentista, i ha atribut la falta d'intervenció d'agents de la policia autonmica a molts punts de votació a la falta de personal.

Segons la versió de Trapero, la "qüestió operativa", és a dir, l'actuació que tindrien tant els Mossos d'Esquadra com la Policia Nacional i la Gurdia Civil, es va decidir en les reunions de coordinació convocades pel coronel Diego Pérez de los Cobos i a les quals per part del cos autonmic va assistir el comissari Ferran López, qui sempre explicava al seu superior tot el que s'hi pactava.

En aquestes reunions, ha dit Trapero, es va decidir que els Mossos s'ocuparien d'acudir als locals de votació els dies previs a l'1-O per complir l'ordre de tancar-los si s'hi estava fent alguna activitat relacionada amb el referndum illegal. Cosa que no van fer, ha apuntat, perqu no van veure res semblant i tampoc no van trobar material que es pogués fer servir per aquest fi.

L'excap dels Mossos ha indicat que per al dia de la votació es va acordar que la primera actuació es fes "amb els recursos propis" del cos "i després el gruix de l'ordre públic estaria a mans de la Policia Nacional i la Gurdia Civil".

LES INSTRUCCIONS DE FISCALIA QUEDAVEN CESSADES

Trapero ha diferenciat molt clarament entre les instruccions donades pel fiscal superior al llarg del mes de setembre i la interlocutria de la jutgessa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Mercedes Armas quan va agafar les regnes de la situació. Segons el testimoni, la magistrada va convocar els tres cossos policials --en una trobada en la qual sí que hi va anar Trapero-- i els va comunicar que les ordres de la Fiscalia "quedaven cessades" a partir d'aquell moment, per la qual cosa ell va entendre que deixaven de tenir vigor i que naixia un "nou escenari" d'actuació.

Aquesta versió contradiu les aportades per altres testimonis del procediment la setmana passada, entre ells el mateix coronel Pérez de los Cobos i l'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto, els quals opinen que les ordres sí que s'havien de complir i que la interlocutria ampliava les instruccions a seguir.

Trapero, que ha portat al judici anotacions sobre el viscut aquells dies, ha consultat els seus papers per recordar que la jutgessa els va lliurar la interlocutria amb les seves ordres i va transmetre als caps dels Mossos, la Policia Nacional i la Gurdia Civil i al coordinador de tots ells, Pérez de los Cobos, que "els tres cossos" exercirien com a policia judicial l'1 d'octubre i que el coronel supervisaria "totes les forces de vosts".

Segons el major, va ser ell mateix qui va advertir Armas que aquesta última apreciació no estava inclosa en la seva interlocutria i que per aix va tornar a redactar-la per procurar ser més específica en aquest punt.

ELS BINOMIS, UN DISPOSITIU CONJUNT

A la pregunta de per qu el "gruix" de l'actuació d'ordre públic el dia 1 la tindrien policies nacionals i gurdies civils i no mossos, el major ha respost de manera taxativa: "Perqu no en tenim". A més, ha assegurat que els cossos nacionals coneixien el plantejament de collocar un "binomi" de mossos a cada collegi, més que res perqu si establien operatius més nombrosos la policia autonmica no podria arribar a cobrir tots els locals de votació.

"El binomi va ser part d'un dispositiu conjunt. O posvem un binomi per collegi i així sabíem el que estava passant o... Els binomis van fer la seva funció i la van fer bé", ha defensat el major.

"Per així, com podrien complir el mandat judicial d'impedir el referndum?", ha qüestionat Zaragoza, motiu pel qual ha estat advertit pel president del tribunal, el magistrat Manuel Marchena, qui ha criticat que pregunti fent conclusions sobre les respostes que aporta el testimoni.

El fiscal ha rectificat: "Aquest dispositiu de Mossos anava dirigit a complir el mandat judicial?", a la qual cosa Trapero ha replicat que "no tenia cap altra finalitat que complir els manaments judicials". "Ens hauria encantat que hi hagués hagut més resultats, per va ser el que vam poder entre tots", ha recalcat, sempre posant de manifest que eren tres els cossos policials desplegats l'1-O.

UN "ALLIBERAMENT" NO ASSISTIR A LES REUNIONS AMB PÉREZ DE LOS COBOS

L'excap dels Mossos ha confirmat la difícil relació que va mantenir amb Pérez de los Cobos, per ha volgut aportar la seva prpia versió. El va veure per primera vegada aquells dies el 21 de setembre, quan va arribar a una reunió convocada pel fiscal superior i, segons ha explicat, el coronel es va acostar a ell i el va portar a una altra habitació, on li va comenar a explicar que a partir d'aquell dia seria el coordinador del dispositiu policial per l'1-O.

"Jo el vaig tallar i li vaig dir que a mi m'havien convocat els fiscals i que ningú m'havia dit que ell hi seria i que no entenia res. 'Et demano que el que em diguis ho facis davant dels fiscals', li vaig dir", ha relatat Trapero al tribunal.

A partir d'aquesta tibant trobada, el major va decidir no assistir a les reunions de coordinació que va convocar Pérez de los Cobos i en el seu lloc va acudir-hi el seu llavors 'número dos', el comissari Ferran López. "Ferran es va oferir a anar-hi i vaig dir que potser era la millor opció. Vaig admetre que en aquest assumpte no estava fent un bon paper amb De los Cobos i ho vaig sentir com un alliberament", ha ressaltat.

Pel que fa al primer pla d'actuació que van presentar els Mossos, Zaragoza ha volgut saber si és veritat que el fiscal superior li va transmetre que semblava més un dispositiu per a unes eleccions normals i no per a un referndum declarat illegal. Trapero ho ha adms, per ha remarcat que també va suggerir "millorar-lo" o introduir-hi "més efectius", per que també va fer una "reflexió de la part que afectava Pérez de los Cobos", i és que "la Gurdia Civil només havia presentat un esborrany dels efectius que tenia" a Catalunya i la Policia Nacional, "no havia presentat res".

Malgrat tot aix, sí que ha reconegut que en dues reunions celebrades els dies 21 i 23 de setembre va subratllar que considerava que els qui havien de dur a terme la tasca de l'1-O eren els Mossos d'Esquadra i que si necessitaven ajuda la demanarien, encara que ha matisat que la seva intenció va ser fer "una defensa del cos". "Potser no vaig estar encertat i no va ser apropiat", ha lamentat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés