Publicat 9/4/2019 12:47:29 +02:00CET

Trapero es desmarca del pla independentista i del referèndum "il·legal" i garanteix el seu respecte a la Constitució

Procés.- La Fiscalia no veu clau el pla de Trapero sobre Puigdemont perqu se'l
SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO

Assegura que mai no va donar ordres als Mossos de conducta "passiva o inactiva" i reitera que va dissenyar un pla per detenir Puigdemont

MADRID, 9 abr. (EUROPA PRESS) -

El major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero assegura que "no ha participat, no ha intervingut i no ha compartit" el pla independentista "ideat" pel Govern de Carles Puigdemont i el referndum "illegal" de l'1 d'octubre del 2017, i garanteix que sempre va actuar "des del més rigorós respecte a l'ordre jurídic constitucional, obeint i complint els mandats judicials". Per tot aix, sollicita la seva absolució.

Així ho manifesta qui va ser cap dels Mossos en l'escrit de defensa, al qual ha tingut accés Europa Press i que ha rems a l'Audincia Nacional, on ser jutjat per l'actuació de la policia autonmica durant el procés independentista. La Fiscalia demana per a ell 11 anys de presó per un presumpte delicte de rebellió.

"El major Trapero no ha participat, no ha intervingut i no ha compartit el pla ideat per la Generalitat i el Parlament de Catalunya per aconseguir la independncia de Catalunya i la seva proclamació com a estat sobir i independent en forma de república", subratlla l'escrit elaborat per l'advocada del major, Olga Tubau.

ELS POLÍTICS CONEIXIEN EL SEU "POSICIONAMENT INEQUÍVOC"

De la mateixa manera, i tal com ja va afirmar en la seva declaració com a testimoni en el judici que s'est celebrant al Tribunal Suprem, Trapero reitera que no ha posat "mai el cos dels Mossos al servei dels interessos polítics secessionistes", i que els exdirigents catalans coneixien aquest "posicionament inequívoc".

En el seu escrit de defensa, el major confirma la revelació que va fer al Suprem el passat 15 de mar, i és que "ja des del dia 25 d'octubre" havia ordenat "la previsió d'un dispositiu policial amb la finalitat d'atendre les eventuals ordres que poguessin rebre, així com les mesures per mantenir la seguretat ciutadana i l'ordre públic".

Després de reiterar que arran dels esdeveniments de l'1 d'octubre i davant la possibilitat d'una declaració unilateral d'independncia, com finalment així va ser, el major es va posar a disposició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) davant les mesures que pogués ordenar i va preveure un pla per detenir el llavors president Puigdemont i la resta del Govern.

De la mateixa manera, Trapero també ha insistit en la versió que tant ell com altres comandaments dels Mossos d'Esquadra han explicat al tribunal del procés: els dies 26 i 28 de setembre, pocs dies abans del referndum, la policia autonmica va expressar als dirigents de la Generalitat, en dues reunions convocades a petició del mateix major, la seva "preocupació" pels "problemes greus d'ordre públic" que la convocatria podia suscitar.

Segons l'escrit de Trapero, els comandaments dels Mossos, entre els quals a més del major hi havia els comissaris Ferrán López, Manel Castellví, Joan Carles Molinero i Emili Quevedo, van traslladar als llavors president Puigdemont, vicepresident Oriol Junqueras i conseller d'Interior Joaquim Forn que el cos policial no compartia el "projecte independentista" i els van instar a "complir amb la legalitat".

CAP OBJECCIÓ ALS 'BINOMIS'

En el seu escrit de defensa Trapero defensa una vegada més l'actuació dels Mossos durant l'1-O, i remarca que el coronel de la Gurdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial per al referndum, coneixia el pla que va proposar la policia autonmica que consistia a enviar 'binomis' a més de 2.000 centres de votació, i que no va hi presentar cap objecció.

"En cap moment es va manifestar per part Pérez de los Cobos, ni per cap dels comandaments de la Gurdia Civil i de la Policia Nacional, que aquesta participació resultés inoperant ni insuficient per complir el mandat judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ni tampoc es va manifestar cap desconfiana respecte a la voluntat de compliment per part del major Trapero i de la Prefectura dels Mossos d'Esquadra", assegura l'escrit rems a l'Audincia Nacional.

Segons el major, en les reunions prvies de coordinació "es va acordar un dispositiu conjunt i únic integrat pels tres cossos policials: Gurdia Civil, Cos Nacional de Policia i Mossos d'Esquadra". Explica que es va consensuar així "per l'elevat nombre de centres de votació (més de 2.200) repartits per tot el territori de Catalunya" i pel "carcter reivindicatiu, pacífic i de resistncia passiva, que de manera unnime entre els assistents en les reunions de coordinació es va considerar que tindria la jornada".

Tal com relata Trapero en el seu escrit, el carcter "pacífic" que es va donar a la jornada de l'1-O en les reunions de coordinació va fer que s'acordés que "la primera intervenció la farien els agents de Mossos d'Esquadra i que les unitats d'ordre públic estarien fora de la vista dels centres", una reacció que desplegarien majoritriament les forces i cossos de seguretat de l'Estat, a requeriment dels Mossos, quan la primera actuació no fos suficient.

I sobre les pautes d'actuació que els comandaments dels Mossos van transmetre als seus agents que es van desplegar el dia del referndum, Trapero garanteix que "cap" d'elles "comporta, ordena o indica que s'adopti una conducta passiva o inactiva".

Amb les seves ordres de "contenció" i "proporcionalitat", el major afirma que "de cap manera" pretenia "emmascarar una pretesa i dolosa inacció policial que consistís a no evitar la celebració del referndum", sinó que transmetia als seus agents les indicacions de la interlocutria de la magistrada del TSJC Mercedes Armas.

Aquest és un altre dels punts en els quals incideix Trapero en el seu escrit, en qu defensa la versió que aquesta interlocutria anullava les ordres anteriors de la Fiscalia Superior de Catalunya i que demanava a les forces actuants que garantissin en tot moment la "convivncia ciutadana".

Segons l'escrit, al llarg de l'1-O els Mossos van evitar que 24 centres es constitussin com a centres de votació a primera hora del matí, a 110 locals es va interrompre l'activitat de votació, i es van decomissar 423 urnes, unes 90.700 paperetes de votació, uns 64.800 sobres de votació i més documentació relacionada amb el referndum.

NEGA QUE HI HAGUÉS SEGUIMENTS

De la mateixa manera, el major garanteix que "no va ordenar als Mossos tasques de seguiment o vigilncia als agents de la Gurdia Civil i de la Policia Nacional que van intervenir en l'operatiu", i que va ordenar investigar totes les conductes d'aquells agents de la policia autonmica que van incomplir les ordres dels comandaments per complir el mandat judicial.

Pel que fa als esdeveniments del 20 i 21 de setembre durant els escorcolls a la Conselleria d'Economia de la Generalitat, el major assegura que "ni va propiciar" la concentració d'una "gran massa" de persones "ni va mantenir una conducta passiva de connivncia amb els responsables polítics i els responsables de les associacions ANC i mnium Cultural".

A més de subratllar que no és cert que no es mobilitzessin efectius d'ordre públic dels Mossos a la zona, Trapero diu que en les sollicituds de suport de la Gurdia Civil "no es va fer esment dels vehicles policials" envoltats pels manifestants --que després van acabar destrossats-- ni al fet que en el seu interior hi hagués armes llargues fins a les 13.20 hores, "moment en el qual la concentració de persones era massiva i totalment compacta".

A més, el major garanteix que la seva actuació i la dels comandaments dels Mossos el 20 i 21 de setembre "no va estar ni dirigida, ni coordinada per la cúpula política de la Conselleria d'Interior". Les converses amb Jordi Snchez, líder de l'ANC, es van produir perqu el conseller Forn li va comunicar que el trucaria.