Actualitzat 21/01/2020 17:58 CET

Trapero es defensa davant els dubtes del fiscal per la passivitat dels Mossos

L'exmajor dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, durant la primera jornada del judici en què se l'acusa de rebel·lió pels fets de l'1-O, a l'Audiència Nacional, Madrid /Espanya, 20 de gener del 2020.
Pool

MADRID, 21 gen. (EUROPA PRESS) -

El major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero i el fiscal que l'acusa a l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, han tingut aquest dimarts una 'picabaralla' en la segona sessió del judici a la cúpula del cos policial pel procés en la qual el major ha mirat de defensar-se de les preguntes del fiscal sobre l'actuació suposadament passiva dels agents durant l'1 d'octubre del 2017.

Tot ha començat quan el representant del ministeri públic ha citat comunicacions concretes dels efectius que hi havia desplegats en col·legis i comandaments regionals dels Mossos, que eren els que coordinaven tots els binomis --parella formada per dos agents--, per mirar de demostrar que la policia autonòmica "induïa a no fer res".

A cada comunicació que ha citat el fiscal, Trapero ha provat de desmuntar la teoria de l'acusació: o bé ha defensat que l'actitud d'un equip no es pot generalitzar a tot el cos, o bé ha al·ludit a la falta d'efectius o bé ha ofert un raonament "coherent" sobre per què els mossos manifestaven certes coses al centre de control.

ATURAR DOS MILIONS DE PERSONES

Sobre una comunicació en la qual un agent informava que el referèndum s'estava desenvolupant "de manera pacífica i amb total normalitat", Carballo ha preguntat directament al major si "realment encara pensa que els agents impedirien" la votació, a la qual cosa Trapero ha replicat que té "molt pocs dubtes" que l'actitud dels 7.800 mossos i els seus comandaments "fos cap altra que impedir-la".

"Dins del col·lectiu no sé si 10 o 20 o 100, dubto que gaires més, alguns per motivacions ideològiques, hagin fet menys, i això ho haig d'assumir. La majoria d'ells, la seva voluntat, la seva frustració era veure que no podien fer-hi més. Ni amb els altres dos cossos policials --Guàrdia Civil i Policia Nacional--, en teníem prou per aturar dos milions de persones. Se'm pot culpar de tot, però qualsevol persona ho pot veure", ha asseverat.

El major, que en tot moment s'ha referit a l'1-O com un "referèndum il·legal", ha incidit en aquesta idea, i ha afegit que "cal entendre aquesta frustració", perquè els Mossos d'Esquadra no compten amb "prou efectius" perquè hi havia "200 persones per cada policia". "Jo ja me n'adonava que seria molt difícil. Però que no es pugui no vol dir que no es vulgui", ha apuntat.

En tot cas, ha volgut deixar clar que els Mossos actuaven "sota la direcció" d'un únic coordinador del dispositiu policial per al referèndum, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, i ha suggerit així que ell no era l'únic responsable del compliment de l'ordre judicial d'impedir el referèndum.

"ELS MOSSOS HO VAN FER BÉ"

Les respostes de Trapero en aquest bloc de preguntes sobre les comunicacions internes de l'1-O sempre han anat encaminades a defensar l'actuació general dels seus agents, excepte "actuacions incorrectes" que sí reconeix que es van produir: "En general, els Mossos van fer la seva feina, i la van fer bé".

"No és cert que hi havia una inducció a no fer res i una obsessió per aixecar actes? L'única cosa que feien era constatar que no podien fer res", ha insistit el fiscal, que ha provat de tornar a posar en qüestió la versió del major. L'acusat, un cop més, ho ha rebutjat.

D'altra banda, ha negat que, com ha afirmat el fiscal, els Mossos requisessin urnes al final de la votació per "donar la imatge" que es complia l'ordre judicial. "Ho vam fer perquè l'ordre de la Secretaria d'Estat deia que si no s'havia pogut requisar abans ni durant la votació, es fes després. No ho vam fer amb aquesta intenció perversa que diu vostè", ha explicat.

Quant a la comunicació de dos agents en un col·legi de Barcelona on actuava la Policia Nacional, l'excap dels Mossos ha explicat que el dia del referèndum van haver de desplegar nombrosos agents que no estaven instruïts en l'ordre públic i que eren més útils "regulant el trànsit, ajudant a sortir als combois policials o atenent els ferits". "Això també és donar suport", ha dit.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés