Publicat 15/04/2015 14:45

Transparència Internacional avisa que Espanya és vulnerable davant dels lobbies

Jesús Lizcano
EUROPA PRESS

Demana a la UE mesures contra les portes giratòries, registre de 'lobbistes' i "empremta legislativa" per veure com influeixen en les lleis

MADRID, 15 abr. (EUROPA PRESS) -

Un informe de Transparència Internacional publicat aquest dimecres alerta de la vulnerabilitat d'Espanya enfront de la "influència indeguda" dels 'lobbies' o grups de pressió. L'organització ha analitzat 19 països i tres institucions europees i Espanya queda en cinquè lloc per la cua, només millor que Xipre, Hongria, Itàlia i el mateix Consell de la UE, on es reuneixen els Governs dels 28.

En un comunicat, TI destaca el mal compliment d'Itàlia, Portugal i Espanya, "tres dels principals països" de l'eurozona que han patit la crisi (Itàlia obté una puntuació del 20%, Espanya 21 i Portugal 23). En concret, avisa que en ells és "on les pràctiques de lobby i els vincles estrets entre el sector públic i el financer es consideren més riscoses".

És més, l'informe, titulat 'El lobby a Europa: influència encoberta i accés privilegiat", afirma que les iniciatives de reforma del sector financer "a escala nacional i en l'àmbit de la UE s'han vist frustrades i debilitades, en gran part a causa de l'intens lobby impulsat pel sector financer a Europa". Entre els països que no han estat objecte d'anàlisis hi ha Grècia.

El país amb millor puntuació és Eslovènia (amb un 55%), únic que aprova al costat de Lituània (50%) i la Comissió Europea (53%). El següent en la taula és el Regne Unit amb un 44%.

Entre els 19 països europeus avaluats, només set regulen el lobby, per la qual cosa, segons Transparència Internacional, "es produeix una influència gairebé sense restriccions dels interessos comercials en la vida quotidiana dels europeus".

TI admet que el lobby és un "aspecte integral de tota democràcia dinàmica" però els "múltiples escàndols que s'han produït a Europa" demostren que fan falta normes clares perquè un grup reduït d'actors poderosos no domini les decisions polítiques en benefici propi.

L'informe analitza les pràctiques de lobby i estudia si hi ha salvaguardes per assegurar que s'exerceixi de manera transparent i ètica. A més, examina si hi ha suficients mecanismes per permetre un accés just i equitatiu dels ciutadans i grups d'interès als que prenen les decisions polítiques.

PORTES GIRATÒRIES

D'altra banda, denuncia, en concret, que cap institució ni cap país de la UE controla "adequadament el fenomen de les portes giratòries", és a dir, el traspàs entre el sector públic i el privat. En aquest sentit, destaca que legisladors estan en general exempts de restriccions i de "períodes de quarantena".

Segons l'informe, a Portugal, el 54% de tots els càrrecs ministerials han estat ocupats per professionals del sector bancari, des que es va instaurar la democràcia al país el 1974.

A més, destaca que a França, es permet als parlamentaris dedicar-se a fer lobby i consultoria mentre desenvolupen una funció pública, i a Portugal i Espanya "s'observa una situació semblant" --a Espanya necessiten el vistiplau de la Cambra per compatibilitzar l'escó amb alguna activitat privada--.

Per a la vicepresidenta de TI, Elena Panfilova, "les pràctiques de lobby deslleials i poc transparents són un dels riscos de corrupció fonamentals que enfronta actualment Europa".

Per això, l'organització demana tant els països com les institucions una regulació "sòlida" de "abast ampli i exhaustiu" que inclogui tant els 'lobbistes' com els seus destinataris.

A més, demana crear obligatoris de 'lobbistes', amb informació detallada sobre les organitzacions o els clients a què representen, les decisions i els responsables públics a què pretenen influir i els recursos que destinen per a això.

En tercer lloc, reclamen que es creu en una "empremta legislativa" que permeti identificar el camí recorregut per una proposta, incloent-hi les aportacions externes i els contactes entre grups de pressió i legisladors o funcionaris.

Per fer front a les "portes giratòries", proposa establir "períodes de quarantena" mínims que hagin de transcórrer abans que funcionaris públics i càrrecs electes puguin desenvolupar funcions de lobby.

Finalment, TI demana que totes les persones, organitzacions i empreses que pretenguin influir en polítiques públiques publiquin de manera proactiva informació sobre les seves activitats, així com les despeses corresponents, inclosa la documentació enviada a responsables públics, les seves contribucions i la vinculació política.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés