Va escenificar la ruptura amb l'executiu en la seva última compareixença parlamentària
MADRID, 18 des. (EUROPA PRESS) -
El fiscal general l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va fer públiques el passat 26 de novembre a les seves diferències amb l'executiu de Mariano Rajoy durant una compareixença en la qual portava a consciència preparada la seva resposta davant de les tensions evidenciades per la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per la seva intervenció en el procés participatiu del 9N.
Va afirmar que no se li podia atribuir ser procliu al Govern de Mariano Rajoy i, com a exemple, va dir haver estat ell qui va sol·licitar la presó de l'extresorer del PP Luis Bárcenas i qui va mantenir posicions contràries al Ministeri de l'Interior en els casos Bolinaga i Matas.
En relació amb la querella a Catalunya, la seva preparació va ser explicada pas a pas en els mitjans, evidenciant les diferències entre el Govern espanyol i la Fiscalia General pel que fa als temps de presentació de la mateixa, després del que va ser imposada als fiscals de Catalunya, la Junta dels quals va manifestar que no veia motius legals per presentar-la.
Sobre aquest assumpte, Torres-Dulce va dir al Congrés que va actuar a cada moment seguint criteris jurídics i complint estrictament de manera que assenyala l'Estatut Fiscal en el relatiu al procés que es va continuar amb la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i la convocatòria de la Junta de Fiscals de Sala.
"No toleraré mai que el Govern central em digui què de fer, perquè seria un delicte", ha afirmat, per afegir: "Si he de sostenir posició contrària al Govern, la sostinc".
Torres-Dulce va negar pressions i va recordar la seva "resposta clara" el mateix dia que la líder del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, va anunciar la querella, adduint que aquesta no era la realitat de la Fiscalia en aquests moments i que els temps mediàtics no eren els temps del Ministeri Fiscal.
Va insistir, davant de les preguntes dels diputats sobre aquest assumpte, que la seva actuació es va adoptar atenent exclusivament criteris d'estricta legalitat previstos a l'article 124 de la Constitució, de manera autònoma i "sense cap tipus d'ingerència".
