MADRID, 4 (EUROPA PRESS)
El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha manifestat aquest dilluns durant la seva declaració com a testimoni en el judici del procés al Tribunal Suprem que està convençut que el conflicte polític a Catalunya "només se solucionarà mitjançant un referèndum" i que en aquest convenciment es tornarà a votar.
"No renunciarem mai a la voluntat majoritària a Catalunya, dels catalans i catalanes, a decidir el nostre futur", ha manifestat Torrent, després de ser preguntat per l'acusació popular, exercida per Vox, sobre si les lleis de desconnexió suposaven crear una legislació paral·lela a la vigent. Quan li han tornat a preguntar per si la finalitat d'aquestes normes era declarar la independència a Catalunya, ha insistit: "La seva finalitat era que els catalans poguessin votar i decidir el seu futur".
Torrent ha començat a declarar a les 16.00 hores, molt més tard de l'hora a la qual havia estat citat --les 11.30--, a causa de les quatre hores que ha durat l'interrogatori a l'ex-secretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto. Després del recés per dinar, i malgrat que abans d'ell havien estat citats dos altres testimonis, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha donat pas al polític català i li ha expressat les seves disculpes per la tardança.
El president del Parlament, que ha promès dir la veritat, ha denunciat seguidament que 11 dels 12 acusats que seuen al banc dels acusats han estat diputats de la Cambra, la qual cosa al seu judici suposa una "greu distorsió". També ha expressat la seva preocupació pel fet que tots ells estiguin sent jutjats mentre l'extrema dreta --en al·lusió a Vox-- exerceixi l'acusació en aquest procediment.
Torrent ha defensat que no hi ha raons perquè el president o presidenta del Parlament pugui inadmetre una iniciativa parlamentària perquè, al seu judici, no es pot fer servir una prerrogativa de caràcter organitzatiu com és l'ordre del dia d'un Ple "per dir de què es parla o de què no es parla en un Parlament".
Preguntat per l'advocat de Vox Javier Ortega Smith sobre el fet que els lletrats de la cambra advertissin de la possible inconstitucionalitat d'algunes propostes --com va passar amb la llei de referèndum i la de transitorietat--, Torrent s'ha limitat a assenyalar que els informes dels lletrats "no són vinculants".
"La mesa és un òrgan polític i no entra mai a valorar el fons de les propostes per molt inconstitucionals que li puguin semblar; només mira si hi han entrat en fons i forma", ha subratllat, per afegir després que l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell "no podia fer cap altra cosa que no fos admetre a tràmit" les iniciatives del pla independentista.
LLEIS QUE BUSCAVEN DIÀLEG
En un altre moment, i a una pregunta de l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, Torrent ha explicat que les lleis aprovades el 6 i 7 de setembre al Parlament buscaven "una solució política al conflicte, presentar un escenari de diàleg", i que per això apel·laven al diàleg amb l'Estat. "Buscaven una seguretat per al conjunt de la ciutadania i institucions, un procés de negociació i diàleg amb el Govern de l'Estat --ha afegit--. La llei de transitorietat mai no va tenir efectes jurídics".
Arribat el torn de les defenses, la declaració de Torrent ha estat marcada per una tibant discussió entre el president del tribunal i els advocats d'alguns acusats, perquè volien preguntar al testimoni pel que va veure el dia del referèndum independentista de l'1 d'octubre i la concentració davant de la Conselleria d'Economia de la Generalitat el 20 de setembre. Marchena ha interromput les preguntes i ha advertit que aquest no era el motiu pel qual havia estat citat.
Concretament, ha estat l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van Den Eynde, qui ha preguntat a Torrent què va veure durant la jornada del referèndum il·legal. Quan el polític d'ERC començava a relatar que va poder comprovar com "la Policia" estava "carregant" contra civils ha estat tallat per Marchena, qui ha advertit que si els permetés interrogar sobre aquest assumpte s'incompliria el "principi de contradicció", perquè les acusacions no havien fet cap esment a aquest assumpte.
LES PREGUNTES 'EX NOVO' SÓN "IMPROCEDENTS"
Segons ha explicat el magistrat, Torrent havia estat citat per l'acusació popular de Vox amb l'objectiu de preguntar-li sobre la seva experiència com a president de la Mesa del Parlament, i així ha estat, igual que ha fet el fiscal Fidel Cadena i l'advocada de l'Estat. En cas que les defenses preguntessin per un altre assumpte, el tribunal hauria de cedir un altre torn a les acusacions perquè fessin les seves preguntes sobre aquest altre assumpte.
"Tot el que sigui del nucli fàctic introduiria un cercle zigzaguejant, i això faria absolutament inmanejable l'interrogatori. Totes les preguntes 'ex novo' sobre una matèria per les quals el testimoni no ha estat cridat són improcedents", ha manifestat Marchena entre les nombroses protestes de Van Den Eynde.
L'advocat ha demanat llavors poder formular almenys les seves preguntes sobre l'1-O i el 20S, però el president del tribunal tampoc no li ho ha permès. "No admetrem preguntes que trenquin el principi de contradicció", ha insistit Marchena.
Encara que el magistrat ha reconegut que el tribunal està sent "flexible" en alguns interrogatoris de testimonis, s'ha mostrat intransigent en aquesta ocasió davant les protestes que també li han dirigit altres defenses, com l'advocat Jordi Pina, representant dels acusats Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. "No puc entrar en discussions amb vostè", li ha arribat a dir, de manera molt taxativa.
INTERÈS SOBREVINGUT
L'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, també ha pres la paraula per explicar al tribunal que ella, igual que els seus companys, havia preparat preguntes sobre el 20S, perquè Torrent havia estat en aquella concentració. Però Marchena no ha rectificat: "La sala és la primera interessada a conèixer què va passar, però si vostè tenia tant interès a conèixer el que podia aportar el senyor Torrent, el podia haver demanat com a testimoni; però no el va proposar. Aquest interès sobrevingut és el que ens porta a dir que no".
L'única defensa que ha preguntat a Torrent ha estat la de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, perquè la seva advocada, Olga Arderiu, ha preguntat al testimoni sobre la jornada del 27 d'octubre del 2017, quan a la Cambra autonòmica es va votar la declaració unilateral d'independència (DUI).
