Actualitzat 15/07/2020 11:01

Torrent no descarta presentar una querella pel seu "espionatge polític"

El president del Parlament, Roger Torrent
David Zorrakino - Europa Press

Avisa que sortiran més noms de polítics independentistes que han estat objectiu del Pegasus

BARCELONA, 15 jul. (EUROPA PRESS) -

El president del Parlament, Roger Torrent, ha assegurat aquest dimecres que no descarta presentar una querella després d'haver estat víctima d'un presumpte cas de "espionatge polític", i que mirarà de parlar-ne amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i probablement també amb el vicepresident, Pablo Iglesias.

"No descarto una querella, hi treballa l'equip d'advocats. La querella pot ser contra algú o per descobrir qui hi ha darrere. Això és el que hauria de fer el Govern espanyol, hauria de ser el primer interessat a investigar i depurar les responsabilitats que toqui i garantir que acabi la guerra bruta contra l'independentisme", ha recalcat en una entrevista a Rac1 que ha recollit Europa Press.

Per Torrent, si el Govern coneixia els fets vol dir que "cooperava en la comissió d'un delicte, i això és gravíssim, i si no n'era conscient hi ha una negligència important perquè llavors hi ha aparells de l'Estat que funcionen pel seu compte, i això és un perill".

També ha explicat que es posarà en contacte, telefònicament i per carta, amb la ministra de Defensa, Margarita Robles, per demanar-li explicacions tenint en compte que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) depèn de la seva cartera, i enviarà una carta a organismes internacionals de defensa dels drets fonamentals.

En paral·lel, contactarà amb els líders socials, sindicals i polítics internacionals amb els quals es va reunir entre maig i abril del 2019, període en el qual presumptament va ser objecte del programari espia Pegasus, per avisar-los que "indirectament" s'han vist afectats els seus drets fonamentals.

"En aquest moment teníem una agenda internacional important. Recordo que em vaig reunir amb la comissària europea dels drets humans en el Consell d'Europa, Dunja Mijatovic", ha precisat Torrent, que també ha deixat clar que la Generalitat no disposa d'aquest programari.

Per Torrent és incompatible en un estat de dret: "Això es fa per espionatge polític, és il·legal absolutament. No hi ha cap base jurídica per fer-ho. Ens han vulnerat el dret a la intimitat i el dret en tenir unes comunicacions segures".

Quan li han preguntat qui l'ha espiat, ha explicat que els investigadors li han traslladat que tots els indicis indiquen que darrere hi ha l'Estat espanyol, malgrat no disposar de "proves concloents", i ha avisat que no es quedaran de braços plegats per mirar d'identificar els responsables.

INICIATIVES A EUROPA

Després de la iniciativa que s'ha presentat al Congrés, Torrent ha explicat que també impulsaran mesures al Parlament i a l'Eurocambra perquè "Europa s'hi hauria de posicionar, perquè un dels seus estats utilitza un programari per a finalitats il·legals i il·legítimes".

A més del seu nom, s'ha mostrat convençut que sortiran més noms de polítics independentistes presumptament objectius del programari Pegasus, però no ha volgut donar noms.

Sobre si es refien del Govern central després del que ha passat, Torrent ha admès que no són ingenus però considera que és l'única via de resolució democràtica del conflicte català en la negociació: "Ens asseiem davant un Govern del PSOE que va aplaudir l'aplicació del 155, i això no és fàcil".

TAULA DE DIÀLEG

"La meva primera intuïció seria dir que no ens reunim, perquè un està indignat i preocupat, però tot el contrari. La nostra aposta per la negociació política s'ha de redoblar", ha defensat el president del Parlament, que veu necessari que es torni a reunir la taula de diàleg.

Per Torrent, la taula de diàleg s'ha de reunir com més aviat possible, malgrat els fets, sense voler concretar si necessita la presència d'un relator.

REI EMÈRIT

Sobre el rei emèrit, Torrent ha lamentat els "tallafocs" que posen al voltant de la seva figura, i creu que ha arribat l'hora de preguntar a la societat espanyola si la monarquia és un bon règim polític, i creu que això ho haurien d'impulsar els partits progressistes.

"No obstant això, veiem el contrari, un intent de protegir l''status quo' i una separació del que és el rei emèrit i la Casa Reial per preservar la monarquia", ha retret.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés