BARCELONA 30 jul. (EUROPA PRESS) -
El president del Parlament, Roger Torrent, i l'exconseller d'Acció Exterior de la Generalitat i diputat d'ERC a la cambra catalana, Ernest Maragall, han presentat als jutjats de Barcelona una querella contra l'exdirector del Centre Nacional d'Intelligncia (CNI) Félix Roldan i l'empresa NSO Group per presumpta intercepció de comunicacions i "espionatge informtic".
En un comunicat aquest dijous, tots dos han anunciat la querella contra Roldan, que era director del CNI quan es van produir aquests presumptes atacs informtics als telfons de Torrent i Maragall mitjanant el programa Pegasus, un sistema de l'empresa NSO Group que tan sols est a l'abast de policies i sistemes d'intelligncia estatals.
Segons tots dos polítics republicans, aquesta setmana Whatsapp ha confirmat que són unes 1.400 les persones afectades per aquest atac el 2019 i la querella demana que es prengui declaració a Roldán i els responsables de l'empresa NSO Group com a investigats.
La querella recull que el presumpte espionatge s'hauria produt entre el 29 d'abril i el 10 de maig del 2019, l'endem de les eleccions generals i el dia que va comenar oficialment la campanya electoral de les municipals i europees, i "podria haver comenat abans d'aquestes dates i fins i tot es podria haver ests més enll", han avisat.
REUNIONS DE CAMPANYA
Durant aquelles dates, Torrent i Maragall van mantenir diverses reunions amb membres del seu partit, ERC, i de coordinació amb altres partits polítics; i Torrent també es va reunir amb la Mesa del Parlament, la Junta de Portaveus, el Grup Parlamentari d'ERC i responsables i treballadors de la cambra.
El president del Parlament també es va trobar amb membres de l'Observatori Ciutad contra la Corrupció, va participar en actes i reunions de la campanya electoral de les municipals i europees, i amb periodistes i representants consulars.
Maragall es va reunir amb el Grup Parlamentari d'ERC i el Grup Municipal d'ERC Barcelona; va participar en reunions de l'equip de campanya de les municipals; com també en trobades amb Foment del Treball, Adif, Barcelona Global i Xarxa de ciutats amb periodistes, també 'off the record', i actes i converses amb membres de la llista i del Govern.
La suposada intercepció de les comunicacions es va fer, segons la querella, aprofitant una vulnerabilitat de l'aplicació de missatgeria Whatsapp, a partir de la qual el sistema es va introduir dins el telfon mbil de les víctimes i li va permetre accedir a tota la informació del terminal.
Aquesta intromissió va permetre "monitoritzar els seus dispositius amb funcions de control absolut (robatori d'informació i dades, control de la cmera i el micrfon, control de geoposicionament, etc.)", assegura la querella, que pretén aclarir els fets i descobrir qui hi ha darrere d'aquest presumpte espionatge.
