La denúncia desperta polèmica entre Torrent i els grups de Cs i el PSC
BARCELONA, 19 juny (EUROPA PRESS) -
El president del Parlament, Roger Torrent, ha explicat aquest dimarts que intuïa que el Tribunal Suprem (TS) rebutjaria la denúncia de la Cambra contra el jutge Pablo Llarena però ha avisat que no es quedarà "de braços plegats" i estudia més opcions.
Ho ha dit en roda de premsa al Parlament després que el TS hagi arxivat la denúncia contra Llarena i altres magistrats per presumptes delictes de prevaricació i detenció il·legal, en entendre que la denúncia hauria de presentar-se com a querella.
"Intuíem que el TS es podia escudar o prendre com a excusa aquest plantejament formal per no entrar en el fons i no demanar responsabilitats, i, com sabíem que podia passar, hem començat a treballar en altres opcions", ha avisat Torrent, sense detallar-les.
L'objectiu de Torrent és "que s'exigeixin responsabilitats a aquells que han actuat de manera injusta i arbitrària" contra els diputats presos i a l'estranger en negar-se'ls la seva participació al Parlament, ha dit.
El TS va rebutjar la denúncia per qüestions formals en indicar que va haver de presentar-se com una querella: inicialment Torrent va anunciar que presentaria una querella, però finalment va optar per una denúncia.
Segons ha detallat, va optar per una denúncia i no per una querella aconsellat pels lletrats del Parlament, que també el van assessorar sobre els delictes pels quals podia sustentar la denúncia.
Fonts de Cs i del PSC han assenyalat a Europa Press que això no és cert i que Torrent ha presentat la denúncia de manera unilateral i sense comptar amb l'assessorament ni el suport dels lletrats de la Cambra.
I alerten que això podria suposar una "il·legalitat" tenint en compte que Torrent va presentar la denúncia perquè així li ho va indicar la Mesa però exigint que s'encarregués als lletrats l'estudi i execució de la querella.
ASSESSORAMENT DELS LLETRATS
Torrent ha defensat que sí va comptar amb l'assessorament dels lletrats però que finalment la redacció de la denúncia es va fer des del gabinet de Presidència.
"Els serveis jurídics van assessorar en dues qüestions: sobre la fórmula de la denúncia davant de la querella, i sobre els hipotètics delictes que podíem denunciar", ha assenyalat.
