Destaca el tracte i l'assessorament com els punts forts del sector
BARCELONA, 9 maig (EUROPA PRESS) -
El director general de Comer de la Generalitat, Jordi Torrades, ha afirmat que la facturació del comer de proximitat el primer trimestre del 2023 és "bastant millor" que el 2022, quan va caure un 0,9% a preus constants, segons dades del Govern.
En una entrevista a Europa Press, Torrades ha explicat que el 2022 "el problema va ser la inflació", que va provocar un descens del consum de les famílies.
"La inflació sembla controlada. Continuem en una situació dura, el 2022 hi va haver mesos complicats per, el 2023, la gent s'hi ha acostumat i ha tornat a consumir sense pensar en la pujada de preus", ha apuntat.
La contracció de la facturació va ser desigual segons els sectors, amb una reducció del 0,8% en alimentació i del 2,3% en la 'resta de productes', i un increment del 10,2% en equipament de la persona i de l'1,5% en equipament de la llar.
FORTALESES DEL SECTOR
Torrades ha destacat "el tracte personalitzat, la diligncia i l'assessorament directe" com els principals punts forts del comer de proximitat davant les plataformes a Internet.
Ha assegurat que aquests tres punts són un "avantatge", tot i que ha alertat que les botigues també han de ser competitives en preu, omnicanal, tenir lloc web o apuntar-se a un 'marketplace' per poder impulsar les seves vendes.
Sobre la disminució del nombre d'establiments a Catalunya --actualment n'hi ha 7.500 menys que el 2008, quan n'hi havia uns 100.000--, ha lamentat que s'ha anat reduint des de la crisi financera del 2008, tot i que ha puntualitzat que els metres quadrats totals s'han mantingut en 11 milions, la qual cosa "vol dir que les superfícies mitjanes de grans empreses com els supermercats han anat guanyant terreny".
Preguntat per si es pot reconduir aquesta caiguda, ha explicat que s'ha de treballar per frenar-la i ha recordat que, durant la pandmia, es va avisar que no tornaria a obrir el 20% de les botigues i "hi va haver tancaments, per menys que les previsions més catastrofistes".
Ha apuntat que als carrers secundaris o terciaris hi ha més locals tancats que als eixos 'prime' i que el repte és definir si es poden convertir en serveis o habitatges, entre altres opcions.
