Actualitzat 29/09/2020 14:55 CET

Torra recorre davant el TC i demana la suspensió cautelar de la inhabilitació

L'expresident de la Generalitat, Quim Torra.
EUROPA PRESS - DAVID ZORRAKINO

Acusa els tribunals de "derrocar el Govern per les manifestacions polítiques del seu president

BARCELONA, 29 (EUROPA PRESS)

L'expresident de la Generalitat Quim Torra ha presentat aquest dimarts un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional (TC) contra la sentència del Tribunal Suprem (TS) que el condemna a un any i mig d'inhabilitació per un delicte de desobediència.

Segons el recurs, que ha consultat Europa Press, l'advocat de Torra, Gonzalo Boye, demana com a mesura cautelar que se suspengui la inhabilitació per evitar un "dany irreparable".

El Suprem va confirmar dilluns la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en ratificar que l'expresident va desobeir de manera "contumaç i obstinada" la Junta Electoral Central (JEC) quan li va ordenar retirar símbols independentistes durant el període electoral de les eleccions del 28 d'abril del 2019.

Boye invoca la transcendència constitucional del recurs perquè la sentència suposa la destitució de qui té la representació més alta de la Generalitat i dirigeix l'acció de govern, i comporta "la deposició de tot el Govern".

Critica el frau constitucional, en les seves paraules, per "no només corregir l'acció política del president de la Generalitat", sinó per pretendre "derrocar el Govern de la Generalitat per raó de les manifestacions polítiques del seu president en exercici legítim del dret a la llibertat d'expressió".

"MITJANS NO DEMOCRÀTICS"

L'advocat de Torra recorda, en aquest sentit, "que aquesta és la segona vegada en menys de tres anys que es pretén derrocar el Govern de la Generalitat, amb el seu president al capdavant, per mitjans no democràtics".

Boye critica la utilització de la Junta Electoral Central "com un ariet partidista contra determinades opcions polítiques que obeeixen a un ampli suport electoral dels ciutadans de Catalunya", i cita altres exemples com provar d'impedir la candidatura de Carles Puigdemont.

"MINORIES NACIONALS"

Per Torra, el delicte de desobediència pel qual ha estat condemnat "s'ha convertit en un veritable tipus penal de fustigació contra les minories nacionals que, democràticament, pel seu pes electoral, accedeixen a posicions institucionals".

Boye recalca a més que la sentència condemna Torra a una inhabilitació per a càrrecs públics electius d'àmbit europeu, la qual cosa suposa "una restricció del dret que reconeix l'article 23.2 de la Constitució i l'article 39.2 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea".

Torra considera que hi ha hagut vulneració del dret a la llibertat d'expressió, en relació amb el dret a la llibertat ideològica, i també a la representació política, i invoca que actuava protegit per la inviolabilitat parlamentària.

Assevera que com qualsevol altre ciutadà, té dret a la llibertat d'expressió: "Ni la seva condició de diputat, ni la seva condició de president de la Generalitat, poden suposar de cap manera un menyscapte d'aquest dret".

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Afegeix que mostrar al balcó del Palau de la Generalitat una pancarta que reclama la llibertat no és una activitat administrativa, sinó que respon a l'exercici del dret a la llibertat d'expressió, i recorda que aquest balcó "ha estat un lloc privilegiat, històricament habilitat, per a l'exercici del dret a la llibertat d'expressió".

En el recurs es considera que s'han vulnerat drets fonamentals de Torra com el dret a la tutela judicial efectiva perquè hi ha hagut per exemple una "composició irregular" de la Sala Penal del Tribunal Suprem, i que hi ha hagut falta d'imparcialitat i neutralitat política judicial.

Ha tornat a al·legar que el magistrat instructor de les actuacions al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que Torra va recusar però es va desestimar, no ha estat imparcial, i recorda que durant el judici no se'l va tractar amb la distinció que li corresponia com a president de la Generalitat, 'Molt Honorable'.

A més, puntualitza que "passa de no tractar-lo ni una sola vegada de Molt Honorable President o president a fer-ho 71 vegades al llarg de la sentència".

Boye també recorda l'argument que es va esgrimir en el judici al TSJC que la Junta Electoral Central no era competent per dictar l'ordre de retirar els símbols al president de la Generalitat segons la jurisprudència del Tribunal Suprem.

"No hi ha cap precepte, en la llei orgànica del règim electoral general, atributiu de cao competència a la Junta Electoral Central, que permetés a aquell òrgan dirigir ordres o instruccions obligatòries al recurrent", ha insistit.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés