Li atribueix un presumpte delicte electoral i sobre assessoraments prohibits a funcionaris públics
BARCELONA, 12 febr. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat Quim Torra ha presentat una querella als jutjats d'instrucció de Madrid contra l'exmembre de la Junta Electoral Central (JEC) Andrés Betancor per suposadament compaginar el seu càrrec a l'ens electoral amb un contracte d'assessorament a Cs, informa aquest divendres l'Oficina de l'Expresident en un comunicat.
Segons la querella que ha consultat Europa Press, Betancor, quan va postular com a membre de la JEC l'octubre del 2017, "va ocultar, conscientment i deliberadament", que des de començament d'aquell any treballava per Cs en tasques d'assessorament jurídic.
A més, des del seu càrrec en l'organisme públic --prossegueix el text-- va intervenir en procediments que havia instat Cs, com la petició de retirar la pancarta dels presos de l'1-O de la façana de la Generalitat que va comportar finalment la inhabilitació de Torra.
La querella s'ha presentat per presumpte delicte sobre activitats i assessoraments prohibits als funcionaris públics i per presumpte delicte electoral.
L'escrit recorda que el juliol del 2019, després d'un any i nou mesos exercint la seva tasca com a vocal, Betancor va dimitir i "es va incorporar com a secretari jurídic en la gestora del partit polític Cs, després de la dimissió del seu anterior secretari general".
Durant el temps que va durar el seu mandat en la JEC "va treballar a sou i amb despatx propi al Congrés dels Diputats, al servei del partit polític".
Així, segons la querella, "va simultanejar la seva tasca institucional al servei del màxim òrgan de l'Administració Electoral amb la prestació de servei en tasques d'assessorament per al partit Cs, la qual cosa tant ell com el partit contractant van ocultar".
SIS PROCEDIMENTS
Segons Torra, va participar en sis procediments que havia instat Cs, com la petició de retirar els llaços grocs i les pancartes per la llibertat dels presos sobiranistes, que va comportar finalment la inhabilitació del president i l'exclusió de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín de la candidatura Lliures per Catalunya en les eleccions europees del mes d'abril del 2019.
Així mateix, la querella cita algunes sancions a TV3 i Catalunya Ràdio per diverses cobertures i emissions, la prohibició a Toni Comín i a Oriol Junqueras de participar en el debat electoral de la cadena i una sanció a la Conselleria d'Acció Exterior per exhibir llaços grocs.
