DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS - Arxiu
BARCELONA, 5 jul. (EUROPA PRESS) -
L'expresident del Govern Quim Torra ha recorregut al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra la seva primera condemna d'inhabilitació per desobedincia --que ja ha complert-- per no retirar una pancarta pels presos de l'1-O de la faana de la Generalitat.
L'oficina de l'expresident Torra ha explicat en un comunicat aquest dimarts que el recurs allega la vulneració del dret a un jutge imparcial, del principi de legalitat penal i del dret de participació política.
En aquesta causa, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va inhabilitar el desembre del 2019 a un any i mig per desobeir de manera "contuma i obstinada" la Junta Electoral Central (JEC) durant el període electoral de les eleccions del 28 d'abril del 2019, i un cop complerta aquesta condemna Torra va ser inhabilitat novament en una altra causa per desobedincia.
Els advocats de Torra, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, han argumentat al TEDH que la causa de Torra ha estat "un cas de persecució ideolgica i política contra la minoria nacional catalana a l'Estat espanyol".
Consideren que no s'ha respectat el seu dret a un jutge imparcial ni quan se'l va jutjar al TSJC ni quan hi va recórrer en contra al Tribunal Suprem (TS) i al Constitucional (TC) "perqu han decidit sobre el cas magistrats sense la més mínima aparena d'imparcialitat".
També alleguen vulneració del dret a la defensa per la "denegació sistemtica" de les recusacions que van presentar contra els jutges del TS que van abordar el seu recurs i perqu es van rebutjar algunes proves i que membres de la JEC atestessin en el judici.
ESCÓ DEL PARLAMENT
Creuen que s'ha vulnerat el dret de Torra a la presumpció d'innocncia perqu se'l va condemnar "sense prova de crrec i tractar com a culpable per diferents autoritats abans de la condemna" i per retirar-li l'escó abans que la decisió fos ferma.
Afegeixen que retirar-li l'escó abans que el TS revisés la sentncia va suposar "una vulneració flagrant i desproporcionada del dret a unes eleccions lliures" i a la presumpció d'innocncia.
"A més a més, la privació del crrec de president, que va comportar la destitució de tot el Govern i va donar lloc a la dissolució automtica del Parlament, també va ser una conseqüncia completament desproporcionada", i sostenen que la pancarta que estava penjada a la Generalitat era un acte de reivindicació política.
Així, raonen que "l'ús d'una pancarta o d'un símbol no altera la naturalesa de l'exercici de la llibertat d'expressió" i recorden que la reivindicació de la llibertat dels presos de l'1-O encapalava el programa electoral amb el qual Torra va concórrer a les eleccions.
El recurs també inclou aspectes processals i retreu que la sentncia ha "canviat la jurisprudncia centenria" sobre la desobedincia a ordres no judicials com la de la JEC, i esmenten una sentncia del TS que el 2016 va resoldre que la JEC només pot donar instruccions a autoritats que participen en l'organització dels comicis per no a d'altres, com Torra.
DUES CAUSES
A finals d'abril el tribunal va donar per complerta aquesta primera condemna perqu Torra ja havia pagat la multa de 30.000 euros que li va imposar la sentncia --que van confirmar el TS i el TC-- i ja havia passat l'any i mig d'inhabilitació al qual va ser condemnat.
En parallel i només dues setmanes després d'aquesta primera inhabilitació, el TSJC va comunicar a Torra una condemna a 15 mesos d'inhabilitació en la segona causa per desobedincia també per no retirar una pancarta de la Generalitat, en aquest cas durant el període electoral de les eleccions del 10 de novembre del 2019.
