Ja ha complert la condemna i al·lega "persecució ideològica i política contra la minoria nacional catalana"
BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS)
L'expresident del Govern Quim Torra ha recorregut al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra la seva primera condemna d'inhabilitació per desobediència --que ja ha complert-- per no retirar una pancarta pels presos de l'1-O de la façana de la Generalitat.
L'oficina de l'expresident Torra ha explicat en un comunicat aquest dimarts que el recurs al·lega la vulneració del dret a un jutge imparcial, del principi de legalitat penal i del dret de participació política.
En aquesta causa, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va inhabilitar el desembre del 2019 a un any i mig per desobeir de manera "contumaç i obstinada" la Junta Electoral Central (JEC) durant el període electoral de les eleccions del 28 d'abril del 2019, i un cop complerta aquesta condemna Torra va ser inhabilitat novament en una altra causa per desobediència.
Els advocats de Torra, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, han argumentat al TEDH que la causa de Torra ha estat "un cas de persecució ideològica i política contra la minoria nacional catalana a l'Estat espanyol".
Consideren que no s'ha respectat el seu dret a un jutge imparcial ni quan se'l va jutjar al TSJC ni quan hi va recórrer en contra al Tribunal Suprem (TS) i al Constitucional (TC) "perquè han decidit sobre el cas magistrats sense la més mínima aparença d'imparcialitat".
També al·leguen vulneració del dret a la defensa per la "denegació sistemàtica" de les recusacions que van presentar contra els jutges del TS que van abordar el seu recurs i perquè es van rebutjar algunes proves i que membres de la JEC atestessin en el judici.
ESCÓ DEL PARLAMENT
Creuen que s'ha vulnerat el dret de Torra a la presumpció d'innocència perquè se'l va condemnar "sense prova de càrrec i tractar com a culpable per diferents autoritats abans de la condemna" i per retirar-li l'escó abans que la decisió fos ferma.
Afegeixen que retirar-li l'escó abans que el TS revisés la sentència va suposar "una vulneració flagrant i desproporcionada del dret a unes eleccions lliures" i a la presumpció d'innocència.
"A més a més, la privació del càrrec de president, que va comportar la destitució de tot el Govern i va donar lloc a la dissolució automàtica del Parlament, també va ser una conseqüència completament desproporcionada", i sostenen que la pancarta que estava penjada a la Generalitat era un acte de reivindicació política.
Així, raonen que "l'ús d'una pancarta o d'un símbol no altera la naturalesa de l'exercici de la llibertat d'expressió" i recorden que la reivindicació de la llibertat dels presos de l'1-O encapçalava el programa electoral amb el qual Torra va concórrer a les eleccions.
El recurs també inclou aspectes processals i retreu que la sentència ha "canviat la jurisprudència centenària" sobre la desobediència a ordres no judicials com la de la JEC, i esmenten una sentència del TS que el 2016 va resoldre que la JEC només pot donar instruccions a autoritats que participen en l'organització dels comicis però no a d'altres, com Torra.
DUES CAUSES
A finals d'abril el tribunal va donar per complerta aquesta primera condemna perquè Torra ja havia pagat la multa de 30.000 euros que li va imposar la sentència --que van confirmar el TS i el TC-- i ja havia passat l'any i mig d'inhabilitació al qual va ser condemnat.
En paral·lel i només dues setmanes després d'aquesta primera inhabilitació, el TSJC va comunicar a Torra una condemna a 15 mesos d'inhabilitació en la segona causa per desobediència també per no retirar una pancarta de la Generalitat, en aquest cas durant el període electoral de les eleccions del 10 de novembre del 2019.
