Publicat 27/9/2019 14:37:20 +02:00CET

Torra afirma davant la JEC que el llaç groc és compatible amb "la neutralitat ideològica"

El palau de la Generalitat torna a penjar una pancarta en la qual es llegeix 'Llibertat presos polítics i exciliats', juntament amb un llaç groc, un dia després de les eleccions autonòmiques, municipals i europees.
Europa Press TV - Europa Press - Archivo

BARCELONA, 27 set. (EUROPA PRESS) -

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmat davant la Junta Electoral Central (JEC) que el llaç groc és un símbol transversal, "compatible amb la neutralitat ideològica de l'administració i que així ho pot entendre la població".

Així s'expressa en l'escrit d'al·legacions presentat aquest divendres davant la JEC i consultat per Europa Press, després de la queixa presentada per Cs perquè l'exhibició de la pancarta en solidaritat amb els presos sobiranistes al Palau és "contrària al principi de neutralitat durant el període electoral".

Per Torra, el llaç és un "símbol internacional" usat més enllà dels grups polítics i que han adoptat els independentistes fent-se ressò de símbols universals.

El document recorda que el llaç groc apareix en la sèrie americana 'Homeland', en un arbre del jardí de la casa del protagonista, un soldat americà pres durant anys, i destaca que "no sembla raonable pensar que pugui relacionar-se aquest símbol internacional amb uns partits catalans", sinó que més aviat sembla el contrari, que aquests partits es fan ressò de símbols universals reconeguts mundialment.

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Torra defensa en el seu escrit que "limitar les referències a presos polítics i exiliats comportaria una clara vulneració del dret a la llibertat d'expressió" dels càrrecs representatius respecte la valoració de resolucions judicials.

Així mateix, al·lega que retirar la pancarta amb el llaç suposaria "atemptar greument" contra el dret fonamental de la llibertat d'expressió que es reconeix per als empleats públics i comportaria un "efecte de desànim" en l'exercici de drets fonamentals.

Admet que "alguna jurisprudència" del Tribunal Constitucional no reconeix la llibertat d'expressió dels òrgans administratius, però considera que no pot ser traslladat sense més a un òrgan polític institucional que ostenta representació electa i càrrec representatiu.