Publicat 22/1/2019 16:47:34 +01:00CET

Torna a pujar la desigualtat d'ingressos a Catalunya després de la crisi, segons CCOO

L.Serrano, J.Pacheco i D.Llobet
EUROPA PRESS

Pacheco demana aprovar els comptes del 2019 i pujar la pressió fiscal a grans empreses

BARCELONA, 22 gen. (EUROPA PRESS) -

La desigualtat en la distribució d'ingressos va pujar a Catalunya entre 2015 i 2016, després que es registrés un descens després de la crisi, segons un informe de CCOO que recull que l'índex Gini -- en el qual 0 és l'equitat i 1, la mxima desigualtat-- ha passat del 0,314 el 2015 al 0,318 l'any següent, mentre que ha descendit en el conjunt de l'Estat i la UE.

Ho ha explicat en roda de premsa aquest dimarts el responsable del Centre d'Estudis i Investigació Sindicals de CCOO de Catalunya, Lloren Serrano, en la presentació de l'estudi: 'Informe sobre l'evolució de les Desigualtats Socials a Catalunya: És manté la bretxa social', juntament amb el secretari general, Javier Pacheco, i la secretria d'Afiliació i Estudis, Dolors Llobet.

Pacheco ha considerat que l'informe suposa "una radiografia nítida d'una societat fracturada que pateix la malaltia de la desigualtat" i est afectada per les polítiques d'austeritat, que es perpetuen en la gestió de la sortida de la crisi, alhora que creix l'economia.

La desigualtat sorgeix de la falta de distribució primera de la riquesa en la feina, on s'han devaluat els salaris i les condicions laborals, i alhora hi ha una falta de redistribució d'aquesta a través de la despesa pública i la seva gestió de la crisi: "Han provocat que, per primera vegada en democrcia, una de cada deu persones treballin en situació de pobresa".

Durant la crisi "s'ha produt un transvasament de rendes del treball cap a les rendes del capital", la qual cosa ha destrut per primera vegada el treball com a manera de mantenir les condicions de vida.

"NO ÉS D'ESQUERRES BAIXAR ELS IMPOSTOS"

El sindicat ha demanat recuperar els nivells de pressió fiscal d'abans de la crisi, en concret augmentant l'IRPF de les rendes més altes i els impostos de les grans empreses, ja que Serrano ha alertat que les grans empreses tributen per sota de l'impost de societats, i de les empreses més petites.

A Catalunya, la pressió fiscal se situa 5,4 punts per sota de la mitjana europea, mentre que a la UE aquesta pressió s'ha incrementat en els últims anys, situant-se en un 39,1% el 2016, enfront del 33,5% a Catalunya i el 33% al conjunt d'Espanya.

"No és d'esquerres baixar impostos, no és social", ha defensat Pacheco, ja que moltes famílies no podrien permetre's pagar, per exemple, una escola al nivell actual de la pública, ha defensat Pacheco, que alhora ha vist necessari revertir la reforma laboral i la de les pensions --per garantir suficincia, i no només la sostenibilitat--, així com incrementar els salaris.

Pacheco ha demanat que es pactin els Pressupostos del 2019 tant del Govern central com de la Generalitat, i ha lamentat que a Madrid el PDeCat i el PSOE "han establert converses per tractar modificacions de la norma que afecten el dileg social".

Ha acusat el partit del Govern de tractar d'obrir una "doble participació" per garantir la majoria, la qual cosa veu negativament perqu ho fa amb un canvi respecte al que es va pactar en la taula de participació social, alhora que s'ha preguntat si el PDeCat no aprovar els avanos que han aconseguit pactar amb les patronals.

CREIX LA DISTNCIA ENTRE RICS I POBRES

A Catalunya, la distncia entre els ingressos del 20% de població més pobra i el 20% més ric ha augmentat entre 2015 i 2016, passant de 5,5 de l'índex S80/20 a un 5,7, malgrat estar en descens des del 2013; que descendeixi en els mateixos anys a la UE --de 5,2 a 5,1-- i que es mantingui a l'Estat en el mateix període --en el 6,6--.

La bretxa del risc de pobresa, que mostra la mitjana dels ingressos de la població en risc de pobresa i el llindar de risc de pobresa --la distncia entre la població pobra i el límit en el qual es passa de tenir ingressos acceptables a ser pobre-- ha pujat entre el 2016 i el 2017, passant de 29,0 a 30,03, tot i que el 2016 havia descendit respecte a l'any anterior.

Aquesta bretxa ha oscillat a Catalunya entre el 22,3 del 2007, abans de la crisi, i el 38,2 que va aconseguir durant la recessió, sempre superior a la mitjana de la Unió Europea --entre el 22,9 del 2010 i el 24,8 del 2015--, i és propera al conjunt d'Espanya, on va del 25,9 el 2007 al 33,8 que va aconseguir el 2015.

el més llegit

  1. 1

    Barcelona controlarà l'aforament de les platges amb videosensors i càmeres

  2. 2

    Lleida demana al Govern que traslladi a Sánchez la seva petició de regularitzar a persones sense papers

  3. 3

    Pere Aragonès a Pedro Sánchez: "A ERC no ens tindrà el costat, ens tindrà de cara"

  4. 4

    Coronavirus.- Promotors musicals catalans estimen pèrdues de 110 milions d'euros

  5. 5

    Coronavirus.- Collboni assegura que la reactivació a Barcelona ha estat "millor de l'esperada"