BARCELONA, 19 maig (EUROPA PRESS) -
Antoni Comín i Oliveres (Barcelona 1971), politòleg, professor i antic diputat socialista, torna a ser nomenat conseller de Salut però ara des de Bèlgica, on va marxar amb Carles Puigdemont i altres consellers en ser cessats amb la intervenció de l'autonomia després de proclamar-se la república al Parlament.
És llicenciat en Filosofia i Ciències Polítiques per la UAB amb postgrau en Humanitats per la UPF, i fill de l'històric dirigent del PSUC Alfons Carles Comín, mort el 1980.
Va ser diputat del PSC en la VII legislatura --el 2003, primer tripartit-- i la VIII --en 2006, reedició del tripartit-- com a independent sota el paraigua de Ciutadans pel Canvi (CpC), una plataforma nascuda per recolzar que Pasqual Maragall fos president.
El 2011 es va afiliar al PSC i el març de 2014 va anunciar que abandonava la militància després de discrepar de la postura del partit --llavors liderat per Pere Navarro-- sobre el 9N: ho va fer l'endemà passat de l'exconseller socialista Ernest Maragall, ara també conseller en el gabinet de Quim Torra.
No obstant això, Comín va rebutjar llavors anar a la llista d'ERC a les eleccions europees, per demostrar que no volia "aconseguir un càrrec" amb les sigles d'un altre partit, en aquest cas el d'Oriol Junqueras, però va avançar que estrenyeria llaços amb ERC.
Aquest aproximament als republicans es va materialitzar en les eleccions al Parlament del 27 de setembre del 2015, quan va ser número tres per ERC a la candidatura de JxSí, i que el van catapultar per primera vegada a la cartera de Salut.
Va ser el primer conseller de Salut en democràcia que no és sanitari, després de Boi Ruiz (2010-2016), Marina Geli (2003-2010), Xavier Pomés (2002-2003), Eduard Rius (1996-2002), Xavier Trias (1988-1996), Josep Laporte (1980-1988) i Ramon Espasa (1977-1980).
SOCIALISME, CATALUNYA I LLIBERTAT
El desembre del 2013, havia impulsat l'associació Socialisme, Catalunya i Llibertat, i va ser membre de la junta coordinadora de l'entitat, que es descrivia com a "gent d'esquerres i catalanista", moguda per la justícia social i la llibertat nacional de Catalunya, com es van definir.
Els principis polítics d'aquesta associació han estat la igualtat d'oportunitats i serveis públics, un nou model econòmic, el dret a decidir sense ambigüitats, la regeneració democràtica i la dignitat política.
PROFESSOR I ASSAGISTA
Aficionat al piano --amb estudis superiors--, ha estat professor de batxillerat al col·legi Sagrat Cor-Diputació i de Ciències Socials a Esade; membre de la Fundació Alfons Comín i del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia, i col·labora en mitjans de comunicació.
Ha publicat diversos assajos de filosofia política, de la relació entre religió i política, de crítica social i econòmica, i sobre actualitat política, com 'La igualtat, una fita pendent' i 'Autoritat mundial. Per a un lideratge planetari legítim'.
EL SEU PARE, HISTÒRIC DEL PSUC
El seu pare, Alfons Carles Comín (Saragossa 1933-Barcelona 1980), va ser un històric polític del PSUC, enginyer industrial i periodista, que va impulsar moviments socials i culturals i va militar en els partits d'esquerra FLP (1956-1962), Bandera Roja (1970-1974) i PSUC (1974-1980).
Marxista, cristià d'esquerres i intel·lectual, Alfons Carles Comín va ser detingut i empresonat durant la dictadura, i va morir el 1980 per una malaltia abans de poder ocupar el seu escó com a diputat del PSUC en les primeres eleccions democràtiques després del Franquisme.
