BARCELONA, 16 oct. (EUROPA PRESS) -
L'exdirector de Caixa Catalunya Adolf Todó ha assegurat aquest dimarts, en el judici a l'Audiència de Barcelona, que no hi era present quan el consell d'administració va votar el seu augment salarial el gener del 2010, cosa que contradiu el que va dir al Jutjat d'Instrucció, i ha destacat la "transparència" en matèria retributiva amb el Banc d'Espanya.
"Jo no hi era. No podia ni abstenir-me ni votar-hi ni a favor ni en contra. No hi era", ha dit en la seva declaració com a acusat per dos presumptes delictes d'administració deslleial, en referir-se a la votació del Consell d'Administració del 19 de gener del 2010 en què va augmentar el seu salari fix i variable del 35 al 50%.
Sobre aquest acord, en el qual se centra la principal acusació del fiscal, ha explicat que en incrementar-los les retribucions variables també els van augmentar els objectius per rebre-les: "No crec que el consell volgués facilitar que cobréssim la part variable de manera fàcil", i de fet només van cobrar un 16% i no un 50%, ha precisat.
Todó ha assegurat que durant aquests cinc anys de procediment ha fet memòria i ha parlat amb l'expresident de l'entitat Narcís Serra --també acusat-- que l'ha ajudat a recordar que aquell dia ell no va votar perquè se li va demanar que s'absentés del consell quan es van abordar els augments salarials, i que quan va tornar "ja s'havia votat".
En el seu escrit d'acusació, no obstant això, el fiscal l'acusa d'haver participat en els dos consells d'administració i de votar a favor dels augments salarials.
Sobre el Consell d'Administració del 13 d'octubre del 2010, en què se li va pujar el sou de 800.481 euros a 812.501, ha explicat que va votar-hi favorablement però que va ser un consell en què no es van demanar els vots a favor, sinó només les abstencions i en contra.
Ha assegurat que el Banc d'Espanya estava al corrent dels acords sobre les retribucions perquè el 2010 Caixa Catalunya estava en plena inspecció i havia destinat un inspector fix a l'entitat i "es mirava tot".
"Tinc l'absoluta seguretat que l'inspector del Banc d'Espanya era conscient d'aquella pujada de sous", ha destacat.
En aquest sentit, ha assegurat que, si en cap moment el Banc d'Espanya els hagués demanat modificar els acords salarials perquè no eren correctes, ho haguessin fet: "Per a mi el Banc d'Espanya era la llei".
Sobre els augments salarials malgrat l'època de crisi, Todó ha afirmat que "el més prudent era gestionar amb el millor equip possible" aquell moment complicat, per la qual cosa havien de pagar-los els sous de mercat perquè es quedessin a l'entitat i se sentissin valorats.
CAIXA "FONAMENTALMENT SÒLIDA"
Sobre la situació de l'entitat quan es van aprovar aquests augments salarials presumptament desproporcionats, ha defensat que el 2010 el Banc d'Espanya --quan es va aprovar una aportació de 1.250 milions d'euros del Frob-- va determinar que la caixa era "fonamentalment sòlida" i no tenia cap feblesa.
Ha indicat que el 2009 la llavors ministra d'Economia Elena Salgado parlava de 'brots verds' i va haver-hi tres mesos seguits de creixement positiu, per la qual cosa l'equip directiu de Caixa Catalunya estava "absolutament convençut" que tirarien el projecte endavant.
"Jo no era un 'kamikaze', no m'hagués compromès en un projecte pensant que no tindria sortida", ha indicat, i ha puntualitzat sobre les pèrdues de l'entitat el 2011 i 2012 que van ser principalment per provisions i sanejaments.
En aquest sentit, ha afegit que la caixa no era insolvent malgrat tenir "un nivell de solvència ajustat" del 4,76 de core capital (dues vegades i mitja més que el límit) i que l'assistència financera del Frob va ser per a la integració de caixes, per coadjuvar a la reestructuració del sistema financer.
Ha justificat l'ERO que va afectar 1.300 treballadors el 2010 va ser per la reestructuració del sector bancari que volia impulsar el Frob per reduir el nivell de bancarització i la grandària del sector i no perquè l'entitat estava "fent fallida".
A respostes del seu advocat, Todó ha qüestionat les xifres que dona el fiscal sobre les seves retribucions en el seu escrit d'acusació, i ha negat la xifra de provisions matemàtiques del 2012 a 8,2 milions euros (atès que el fons intern de 3,9 milions ell no el va cobrar perquè només era una provisió per si es prejubilaba): ha assegurat que en realitat han estat 3,6 milions d'euros dels quals 1,3 procedien dels seus deu anys a Caixa Manresa.
Sobre la seva arribada a l'entitat el 2008 i la negociació del seu contracte, Todó ha explicat que va demanar tenir la mateixa estructura de contracte que en el seu lloc anterior a Caixa Manresa, amb una part fixa de la mitjana del sector financer i una part variable, a més d'un pla de pensions amb una prestació del 80% del sou: "A Caixa Manresa el meu sou era un 30% inferior però la caixa era 10 vegades més petita".
Així mateix, durant la seva declaració ha explicat que es va assabentar que estava sent investigat per la premsa i es va quedar "gairebé en estat catatònic" i va escriure per queixar-se al llavors ministre Luis de Guindos i l'exgovernador del Banc d'Espanya Luis María Linde perquè va considerar que era inaudit.
