TRIBUNAL DE JUSTICIA DE LA UNIÓN EUROPEA
BRUSSEL·LES 11 abr. (EUROPA PRESS) -
L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Melchior Wathelet, ha dictaminat aquest dijous, pregunta d'un jutjat de Lleida, que la norma espanyola sobre el permís de maternitat que va estar vigent fins al 2007 era il·legal perquè discriminava el pare, ja que concebia el dret d'aquest a la prestació com a derivat del de la mare i no autònom i independent.
Tot i això, la reforma del 2007 ja va corregir la il·legalitat detectada, i l'error del TJUE contradiu en tot cas la jurisprudència del Tribunal Constitucional espanyol, que el 2011 va sentenciar que la legislació en qüestió era compatible amb el principi de no discriminació i amb la protecció social, econòmica i jurídica de la família.
L'estatut dels treballadors espanyol estableix un permís de maternitat de 16 setmanes, de les quals les 6 primeres setmanes posteriors al part són de descans obligatori per a la mare; ara bé, aquesta pot decidir cedir al pare tot o part de la resta del permís de maternitat.
En la versió de l'estatut aplicable al present litigi, abans de la reforma operada el 2007, perquè el pare pogués acollir-se a aquest benefici era precís que la mare fos una treballadora per compte aliè afiliada al règim de la seguretat social.
El demandant és un treballador per compte aliè afiliat al règim general de la Seguretat Social, però la mare no està donada d'alta en el règim general de la seguretat social, sinó en la mutualitat general dels procuradors.
Després del naixement del seu fill el 2004, el pare va sol·licitar la prestació per maternitat per al període posterior a les 6 primeres setmanes.
La seguretat va rebutjar la sol·licitud, al·legant que el pare no disposa d'un dret al permís propi, autònom i independent del de la mare, sinó només un dret que sorgeix per derivació del dret d'aquesta.
D'aquí va inferir que, com que la mare no estava enquadrada en cap règim públic de seguretat social, no era titular del dret originari al descans, i, per tant, el pare tampoc podia ser titular d'aquest dret.
L'estatut dels treballadors va ser reformat el 2007, amb posterioritat als fets objecte de litigi, de manera que actualment el pare hauria pogut tenir dret a acollir-se a aquest permís amb independència que la mare estigués o no afiliada a un règim de seguretat social, i aquest litigi no s'hauria suscitat.
El cas va acabar davant del jutjat social Lleida, que va preguntar al Tribunal de Justícia si la normativa espanyola menyscaba el principi d'igualtat.
En el seu dictamen d'aquest dijous, l'advocat general conclou que "l'article en qüestió és discriminatori, tenint en compte que estableix una diferència de tracte per raó de sexe entre pares i mares treballadors per compte d'altri".
"El fet que només la mare treballadora per compte d'altri sigui titular del dret a gaudir del permís, mentre que el pare treballador per compte d'altri únicament pugui gaudir d'aquest dret però no ser el seu titular, pot contribuir a perpetuar un repartiment tradicional de funcions entre l'home i la dona, en mantenir els homes en una funció subsidiària de les dones respecte a l'exercici de la seva funció parental", diu l'advocat general.
