La sentència no implica que es denegui l'extradició sinó que decideixi la justícia belga
BRUSSEL·LES, 3 mar? (EUROPA PRESS) -
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha donat aquest dimarts la raó al raper mallorquí Josep Miquel Arena, conegut artísticament com Valtònyc, sobre el fet que Espanya no hauria d'haver aplicat de manera retroactiva la llei penal espanyola del 2015 per sol·licitar-ne l'extradició a les autoritats judicials belgues, sinó la del cas concret que implica una condemna inferior, a priori insuficient perquè Bèlgica l'entregués automàticament.
Amb tot, la sentència del tribunal de Luxemburg subratlla que el fet que el delicte en qüestió no permeti l'extradició de Valtònyc sense el control de la doble tipificació dels fets "no vol dir que s'hagi de denegar l'execució de l'ordre de detenció europea", sinó que correspon a la justícia belga, que ja va denegar l'extradició en primera instància, valorar el criteri de doble tipificació.
El Tribunal d'Apel·lació de Gant (nord de Bèlgica) que examina un recurs sobre l'extradició de Valtònyc té dubtes sobre quina versió de la llei espanyola s'ha de tenir en compte per decidir si es compleix el requisit que el delicte pel qual es reclama al raper estigui castigat amb una pena màxima de com a mínim tres anys de presó.
Les regles de l'ordre europea de detenció i entrega (OEDE) preveuen una llista de 32 delictes per facilitar l'entrega automàtica sense examinar la doble tipificació dels delictes, sempre que al país que emet l'euroordre estiguin castigats amb una pena màxima de com a mínim tres anys.
Al mallorquí, que és a Bèlgica des del juny del 2018, el va condmenar l'Audiència Nacional per delictes d'enaltiment del terrorisme a dos anys, i a un any i mig més per injúries a la corona, una sentència que es va dictar per delictes que es van cometre entre el 2012 i el 2013 i, posteriorment, va confirmar la Sala Segona del Tribunal Suprem.
No obstant això, a l'hora de sol·licitar-ne a Bèlgica l'extradició al 2018, Espanya va tramitar la sol·licitud per un delicte de "terrorisme", que figura en la llista de delictes als quals s'aplica la supressió del control de la doble tipificació dels fets i que, sobre la base de la nova llei del 2015 a Espanya s'estableix una pena de presó d'un màxim de tres anys.
La justícia belga va rebutjar en primera instància entregar Valtònyc el setembre del 2018 perquè va al·legar que no existia la doble incriminació, és a dir, va rebutjar que cap dels tres càrrecs pels quals va ser condemnat a Espanya estiguin tipificats com un delicte tant a Espanya com a Bèlgica, una decisió que va recórrer la Fiscalia de Gant.
