Publicat 16/7/2020 13:15:44 +02:00CET

El TJUE dictamina que els bancs han de tornar als clients totes les despeses hipotecàries abusives

Una vista davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Gran Sala)
Tribunal de Justicia de la Unión Europea - Archivo

Declara que el reemborsament tan sols es pot negar si el contempla la legislació nacional

BRUSSEL·LES, 16 jul. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictaminat aquest dijous que els bancs només es poden negar a retornar als clients totes les despeses hipotecàries abusives si així ho estipula prèviament la legislació nacional.

En cas contrari, la legislació comunitària s'oposa al fet que un jutge nacional negui als clients que hagin signat amb un banc la devolució de les quantitats que van pagar per constituir i cancel·lar la hipoteca.

El tribunal de Luxemburg ha resolt així les qüestions prejudicials que van remetre dos jutjats de primera instància de Mallorca i Ceuta per resoldre els litigis que enfrontaven els signants de dos contractes de préstec amb garantia hipotecària amb Caixabank i BBVA, respectivament.

En concret, el TJUE ha dictaminat que la legislació europea "s'oposa al fet que, en cas de nul·litat d'una clàusula contractual abusiva que imposa al consumidor el pagament de la totalitat de les despeses de constitució i cancel·lació d'hipoteca, el jutge nacional negui al consumidor la devolució de les quantitats abonades en virtut d'aquesta clàusula".

A continuació, la sentència subratlla que només es pot carregar "la totalitat o una part" de les despeses hipotecàries al client si així ho estipulen "disposicions de dret nacional aplicables a falta d'aquesta clàusula".

"Si aquestes disposicions fan recaure sobre el prestatari la totalitat o una part d'aquestes despeses, la directiva no s'oposa al fet que es denegui al consumidor la restitució de part d'aquestes despeses", explica el TJUE.

COMISSIONS D'OBERTURA.

Pel que fa a les qüestions prejudicials de tots dos jutjats espanyols sobre les comissions d'obertura, el tribunal de Luxemburg assenyala que no estan incloses en el concepte d'"objecte principal del contracte" i els jutges estan obligats "a controlar-ne el caràcter clar i comprensible".

En aquest punt, el TJUE recorda que el caràcter "clar i comprensible" d'una clàusula que imposa una comissió d'obertura "l'ha d'examinar el jutge nacional a la vista de tots els aspectes de fet pertinents". Per tant, la normativa europea "s'oposa a una jurisprudència segons la qual una clàusula contractual es considera en si mateixa transparent".

En tercer lloc, la sentència declara que una clàusula que contempla el pagament d'una comissió d'obertura del client "pot causar en detriment del consumidor un desequilibri important entre els drets i obligacions de les parts" en cas que "l'entitat financera no demostri que aquesta comissió respon a serveis efectivament prestats".

D'altra banda, el TJUE assenyala que la directiva no s'oposa al fet que la reclamació dels diners que s'han cobrat de més estigui sotmès a un termini de prescripció. No obstant això, afegeix que el fet que la legislació espanyola contempli un termini de cinc anys a partir de la signatura del contracte "pot dificultar excessivament l'exercici dels drets" al consumidor i, per tant, "violar el principi d'efectivitat".

Finalment, la sentència declara que les normes europees "s'oposen a un règim que permet que el consumidor carregui amb una part de les costes processals" arran de la declaració d'abusivitat d'una clàusula perquè "crea un obstacle significatiu que pot dissuadir els consumidors d'exercir el dret a un control judicial efectiu".