Alejandro Martínez Vélez - Europa Press - Arxiu
BRUSSELLES 29 gen. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictar sentncia dimarts que ve, 31 de gener, sobre les qüestions prejudicials remeses pel magistrat del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena per aclarir l'abast de les euroordres que va dictar contra l'expresident de Catalunya Carles Puigdemont i diversos dels seus exconsellers per la implicació en el procés independentista.
El juliol passat, l'advocat general responsable del dictamen sobre el cas va donar la raó a Llarena en considerar que la Justícia belga no pot rebutjar l'entrega de Puigdemont i altres reclamats per la Justícia espanyola basant-se en el risc que es violin els seus drets fonamentals si no demostra deficincies sistmiques i generalitzades a Espanya, ni pot posar en dubte les competncies del Suprem com a autoritat per emetre aquest tipus d'euroordres.
L'opinió de l'Advocacia General no és vinculant pel TJUE, per en la gran majoria dels casos les sentncies dictades per la Justícia europea segueixen la línia marcada per aquests dictmens.
Llarena va dirigir la qüestió prejudicial al Tribunal amb seu a Luxemburg el mar del 2021 després que la Justícia belga va rebutjar lliurar a les autoritats espanyoles l'exconseller Lluis Puig per considerar que el tribunal competent per reclamar la seva extradició hauria de ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que en cas de ser entregat a Espanya es podrien posar en risc drets fonamentals com la presumpció d'innocncia.
L'advocat europeu Jean Richard de la Tour va recordar en el seu dictamen de juliol el "principi de confiana mútua" entre els estats membre que preval en matria judicial i el va defensar com un element "d'importncia cabdal" que s'ha d'aplicar plenament per protegir l'espai sense fronteres dins de la UE i simplificar la cooperació judicial per "lluitar contra la impunitat".
Per aix, va afegir en les seves conclusions, pretendre que l'autoritat judicial d'execució comprovi en profunditat l'existncia d'un risc per als drets fonamentals del reclamat sense que existeixin "deficincies sistmiques o generalitzades" en el sistema judicial des del qual es dicta l'euroordre "no seria sinó l'expressió d'una desconfiana contrria" de les regles de la UE sobre euroordres.
També va advertir que per denegar una euroordre per risc per als drets fonamentals del reclamat, l'autoritat judicial ha de demostrar amb "dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades, l'existncia d'un risc real" a causa de deficincies "sistmiques o generalitzades" en el funcionament del sistema judicial de l'Estat membre emissor.
Cal recordar que durant la vista a Luxemburg sobre aquest assumpte, la Comissió Europea, guardiana dels Tractats, va certificar que no existeix un problema sistmic per a l'Estat de dret a Espanya.
FAVORABLE A UNA NOVA EUROORDRE CONTRA PUIG
Amb aquesta qüestió prejudicial, Llarena vol aclarir l'abast de les euroordres abans que la Justícia belga es pronunci sobre els expedients de Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, processats també en la causa independentista i residents ara a Blgica.
A més de la prejudicial, la Justícia europea ha de resoldre un altre recurs sobre la immunitat com a eurodiputats de Puigdemont, Comín i Ponsatí abans que els Tribunals belgues reactivin els casos.
El magistrat del Suprem va preguntar a més al TJUE si podria cursar una nova euroordre contra Puig si la conclusió de la Justícia europea resulta que Blgica va incomplir les normes de la UE i l'opinió de l'advocat general és favorable.
L'objectiu de "lluitar contra la impunitat" aposta en favor que s'emetin contra la mateixa persona diverses euroordres adreades a la mateixa autoritat judicial quan aquesta hagi denegat l'anterior "contravenint el Dret de la Unió", va raonar l'advocat, que va advertir que limitar aquest recurs podria "afeblir" els esforos per sancionar les infraccions dins de la UE i posaria en dubte l'efectivitat del sistema de cooperació judicial.
