BRUSSEL·LES 13 jul. (EUROPA PRESS) -
La gran sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) celebrarà aquest dimarts les dues primeres vistes per examinar els dubtes dels tribunals espanyols sobre l'aplicació de la llei orgànica d'amnistia i la seva compatibilitat amb el dret comunitari, per la qual l'Alt Tribunal Europeu ha rebut fins a quatre qüestions prejudicials sobre les quals decidirà amb sentències vinculants.
El tribunal amb seu a Luxemburg començarà a examinar a partir de les 09:00 la qüestió remesa pel Tribunal de Comptes que ha de dirimir sobre la responsabilitat comptable de l'expresident de Catalunya Carles Puigdemont i altres persones en l'ús de fons públics per finançar el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, i per donar suport a l'acció exterior del procés.
En aquesta causa, el Ministeri Públic reclama 3,1 milions d'euros de forma conjunta i solidària als 35 encausats després de rebaixar les estimacions inicials del mateix Tribunal de Comptes, que havia previst una responsabilitat comptable d'uns 9,5 milions d'euros. Societat Civil Catalana (SCC), per la seva banda, reclama cinc milions d'euros a onze excàrrecs del Govern inclosos en la llista del Ministeri Públic.
Ja a la tarda, a partir de les 15:00, la gran sala de jutges europeus celebrarà una segona vista per atendre a la qüestió prejudicial remesa per l'Audiència Nacional en el cas de terrorisme atribuït a diversos membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) per aclarir si l'aplicació de l'amnistia en aquest cas contravindria el dret comunitari i garantiria la impunitat dels delictes.
Serà l'ocasió perquè els quinze jutges que componen la gran sala escoltin les posicions de les parts i també coneguin detalladament l'opinió de la Comissió Europea que, en el moment de la tramitació de la llei, va demanar informació detallada al govern de Pedro Sánchez i es va comprometre a fer un dictamen sobre la compatibilitat de la norma amb la legislació comunitària que mai va arribar a presentar.
BRUSSEL·LES QÜESTIONA L'INTERÈS GENERAL DE LA LLEI
A l'informe sobre l'estat de dret als països de la UE publicat la setmana passada, Brussel·les es va fer ressò de la controvèrsia creada a Espanya per la llei i va recollir que ha estat avalada pel Constitucional, però va evitar prendre partit adduint precisament que l'assumpte està en mans de la justícia europea.
No obstant això, Brussel·les va prendre la iniciativa de remetre a l'Alt Tribunal Europeu unes orientacions escrites de cara a la vista del Tribunal de Comptes en les quals qüestiona l'interès general de la llei en advertir que "sembla constituir una autoamnistia" perquè va ser part d'un "acord polític" per assegurar la investidura de Pedro Sánchez i perquè per tirar endavant van ser "fonamentals" els vots dels seus beneficiaris.
El document, al qual ha tingut accés Europa Press, adverteix que no veu afectació directa d'interessos econòmics de la Unió Europea, però avisa també que el dret comunitari s'oposa a una legislació nacional que "imposa un termini imperatiu de dos mesos" per decidir sobre l'aplicació de l'amnistia, si aquest termini no permet als òrgans jurisdiccionals competents l'adopció de les mesures processals que considerin necessàries, com l'obtenció de proves addicionals o l'audiència de persones, per poder avaluar el fons de l'assumpte pendent.
L'escrit de l'executiu comunitari també es posiciona en contra d'una normativa nacional que impedeix a una part del procediment jurisdiccional debatre de forma contradictòria els elements tant de fet com de dret decisius per a la resolució del procediment, en referència al fet que no s'hagi escoltat a Societat Civil Catalana.
