Paneque qualifica el projecte com "el més ambiciós de la història" i veu temps per a un acord amb ERC
BARCELONA, 2 març (EUROPA PRESS) -
La Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat tindrà 3.453 milions d'euros per al 2026, segons el projecte de Pressupostos per 2026 del Govern, que s'està tramitant en el Parlament, dels quals 1.900 milions es destinaran a polítiques d'habitatge.
Ho ha explicat la consellera, Sílvia Paneque, en una compareixença en el Parlament davant de les comissions de Territori i Habitatge i de Transició Ecològica, en què ha reivindicat la necessitat de trobar consensos que beneficiïn al conjunt de la ciutadania i ha defensat la necessitat d'aconseguir acords estructurals per als reptes que afronta Catalunya.
"Per això el Govern no només presenta aquesta proposta sinó que estén la mà al diàleg, a l'acord, perquè pensem que és posar per davant al país", ha dit, afegint que es tracta del projecte de Pressupostos més ambiciós de la història.
Ha advertit que és moment de decidir si es volen utilitzar per encapçalar el creixement i el progrés o si es vol bloquejar i frenar, i s'ha referit directament a ERC emplaçant als republicans a recolzar uns comptes que ajudin a desplegar polítiques que "comparteixen" i estan incloses en els acords d'investidura.
"Hi ha temps, compartim objectius, compartim moltes polítiques i, per tant, espero que pugui ser possible que aquests acords i aquest Pressupost puguin veure la llum", ha insistit en al·lusió a ERC.
A més, ha sostingut que en matèria d'habitatge aquests comptes presenten "les polítiques més ambicioses mai desplegades" amb uns recursos, sosté, mai vists i ha defensat les actuacions impulsades fins ara pel departament afirmant que alguns resultats van avalant el camí escollit per l'Executiu.
1.900 MILIONS EN HABITATGE
En habitatge, la Conselleria disposarà de 1.250 milions de recursos propis, i 650 vinculats a l'Institut Català de Finances (ICF), que se centraran a abordar la "emergència habitacional", incrementar el parc públic, rehabilitació, i millores urbanístiques (principalment amb el Pla de Barris).
En el primer àmbit, es passarà de 200 a 300 milions en ajudes al lloguer i per passar de les 84.000 ajudes concedides el 2025 a 40.000 més; es destinaran 50 milions als préstecs sense interessos a joves per a compra d'habitatge; el fons de lloguer social tindrà 30 milions d'euros, i hi haurà 16 milions per a la futura oficina antidesnonaments pactada amb Comuns.
Per incrementar el parc públic, es destinaran 150 milions d'euros per a subvencions i bonificacions a privats i a la construcció directa per part del Govern a través d'Incasòl; i 224 milions seran per a compra mitjançant tempteig i retracte.
Per a rehabilitació del parc d'habitatge es preveuen 120 milions d'euros en total (5 per a municipis petits), i com van acordar també amb Comuns, es doblaran els recursos i l'abast el Pla de Barris: tindrà 400 milions i permetrà inversions en 40 barris a l'any.
TRANSPORT PÚBLIC I INFRAESTRUCTURES
El pressupost a la promoció del transport públic serà de 2.049 milions (pressupost consolidat, és a dir, pressupost global sense duplicar transferències entre organismes públics); gran part del mateix (al voltant de 1.200 milions) dedicat a transferències a les Autoritats del Transport Metropolità de Barcelona (1.152), Camp de Tarragona (22), Girona (17) i Lleida (6).
60 milions d'euros seran per a subvencions a concessionàries de busos interurbans, entre els quals hi haurà un pla de xoc de 21 milions per 131 actuacions de millora de busos interurbans.
Per a infraestructures hi haurà 2.244 milions en pressupost consolidat, i la "principal aposta" són les ferroviàries, amb 1.491 milions, les principals inversions dels quals són la L8 de FGC i la L9 del Metro de Barcelona, el tramvia del Camp de Tarragona o la connexió del Tram de Barcelona per la Diagonal, a més de reforçar els contractes de gestió de Rodalies.
35 milions serien inversions noves en carreteres, 516 milions per a manteniment de la xarxa viària i 44,5 milions per a ports i aeroports de la Generalitat; aquest capítol, el de les infraestructures, compta amb altres formes de finançament com la col·laboració públic-privada o les encomanes de gestió per part de l'Estat.
TRANSICIÓ VERDA I HÍDRICA
La Generalitat preveu dedicar 983 milions a la política hídrica, amb 537 milions per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per a inversions en sanejament, depuradores i potabilitzadores i altres inversions, i 370 per al sistema Ter-Llobregat.
En transició energètica, hi haurà un pressupost consolidat de 900 milions per a subvencions a l'autoconsum i instal·lació de potència fotovoltaica, comunitats energètiques i punts de recarrega de vehicles elèctrics; també s'inclouen recursos per a gestió de residus o per a la protecció i gestió de la biodiversitat i el paisatge.
GRUPS PARLAMENTARIS
En el torn d'intervenció dels grups, la diputada de Junts Judith Toronjo ha criticat són uns Pressupostos condicionats, amb més pressió fiscal i "amb la voluntat d'exportar a la resta del país un model fallit en habitatge a Barcelona" i ha assegurat que sense generar oferta cap regulació funcionarà amb pegats.
La diputada d'ERC Lluïsa Llop ha recordat que és responsabilitat del Govern aprovar els comptes i que la seva condició que Catalunya recapti l'IRPF no és un capritx ni un xantatge perquè és "imprescindible per garantir la justícia social i el benestar dels catalans"; ha afegit que no tanquen la porta a la negociació, tot i que en cas de no aprovar els Pressupostos, contribuiran a impulsar suplements de crèdit.
En representació del PP, la diputada Àngeles Esteller ha criticat que és un Pressupost continuista que "consolida les polítiques de l'esquerra radical" en matèria d'habitatge, i ha lamentat l'acord amb els Comuns per limitar la compra especulativa perquè, apunta, actua sobre la demanda i agreujarà la situació de l'oferta; en infraestructures, ha considerat decebedora la inversió.
El diputat de Vox Andrés Bello ha qüestionat que els recursos en habitatge estiguin ben invertits, perquè es dedicaran a subvencionar la demanda i a adquirir habitatges ja existents i que s'haurien de dedicar a habitatge nou: "Si hi ha menys habitatges i més diners competint per elles, el preu, evidentment, la qual cosa no va a fer és baixar".
Des dels Comuns, el diputat Lluís Mijoler ha afirmat que els comptes tenen en bona mesura el segell del seu partit, que són ambiciosos si es compleixen, i ha dit que aporten seguretat en l'àmbit de l'habitatge: "Seguretat per viure i arrelar. Seguretat perquè el mercat no decideixi qui pot quedar-se i qui ha d'anar-se".
El portaveu de la CUP, Dani Cornellà, ha criticat algunes de les inversions en infraestructures per fomentar el turisme, i ha dit que la mobilitat ferroviària a Catalunya és un desastre; i en habitatge ha dit que amb la limitació de les compres especulatives "com a mínim, es comença a afrontar la realitat", encara que la seva formació aniria més enllà.
Finalment, la diputada de PSC-Units Eva Candela ha subratllat que en els comptes s'aborda la crisi d'habitatge amb una "aposta estructural per garantir un dret bàsic que incideix directament en la igualtat d'oportunitats"; i en mobilitat ha destacat les inversions previstes per reforçar, millorar i ampliar la xarxa ferroviària.
