MADRID, 12 març (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Quim Torra, i altres alts crrecs del Govern catal s'exposen a multes de 300 a 3.000 euros i fins i tot a una denúncia per desobedincia a la Fiscalia si no retiren els llaos grocs i les estelades que la Junta Electoral Central (JEC) ha ordenat treure dels edificis públics de la Generalitat.
Aquest dimecres a la tarda conclour el termini de 48 hores que la JEC va donar a Quim Torra perqu ordenés la retirada de totes les estelades i llaos grocs d'aquestes dependncies amb la finalitat de complir amb el deure de neutralitat política dels poders públics davant les eleccions generals del 28 d'abril.
Amb aquesta resolució, el mxim rgan arbitral accepta una petició registrada per Cs, que es queixava de l'exhibició a Catalunya de símbols ideolgics o partidistes en edificis i espais públics en període electoral, cosa que est prohibida per l'article 50 de la Llei Orgnica del Rgim Electoral General (Loreg).
La consellera de la Presidncia, Elsa Artadi, ha criticat de "ridícula" la pretensió de la Junta Electoral Central i ja ha avisat que el Govern catal est treballant en una "resposta combativa".
LLARG CAMÍ DE DENÚNCIES I RECURSOS
Les fonts de la Junta Electoral Central admeten que aquest procediment obrir un llarg camí de denúncies, allegacions i recursos que s'aniran resolent cas per cas en la instncia que correspongui, sigui provincial o estatal, i sigui per la via administrativa o per la judicial.
D'entrada, el primer assenyalat és el president Torra, que apareix citat expressament en la resolució de la JEC perqu va ser ell qui va presentar les allegacions de la Generalitat davant la denúncia inicial de Cs, en comptes de delegar-ho a la Conselleria de Presidncia, que és on la Junta Electoral havia rems l'escrit.
Una vegada acabi l'ultimtum de 48 hores, tant el partit denunciant, Cs, com les juntes electorals provincials, a qui la JEC va remetre la seva resolució, podran fer un seguiment i denunciar els incompliments en cada edifici.
Les juntes provincials podran obrir després un expedient i donar a la Generalitat l'oportunitat de presentar allegacions, i finalment podr concloure amb una sanció que, segons l'article 153.1 de la Loreg, va de 300 a 3.000 euros en el cas de mandataris públics.
I SI S'APRECIA DESOBEDINCIA, ACTUA LA FISCALIA
I, a més d'aquesta sanció administrativa per infracció electoral, una junta electoral pot acordar també la remissió de l'expedient a la Fiscalia en entendre que s'ha produt un delicte de desobedincia.
Per un fet similar, l'alcaldessa de Berga (Barcelona), Montserrat Venturós, de la CUP, va ser condemnada el 2018 a sis mesos d'inhabilitació per exercir qualsevol crrec públic i a una multa de 540 euros, la mínima atribuble a un delicte de desobedincia, per haver-se negat a despenjar una estelada del balcó de l'ajuntament durant les eleccions autonmiques i generals del 2015.
En la resolució de la JEC es recorda que, tant el lla groc pels presos del procés independentista, com l'estelada dels independentistes "són símbols partidistes utilitzats per formacions electorals concurrents a les eleccions".
LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ LIMITADA PER ALS GOVERNANTS
Al seu parer, tots dos són signes que poden ser legítimament utilitzats per aquestes formacions polítiques en la seva propaganda electoral, "per no pels poders públics perqu han de mantenir una rigorosa neutralitat política", segons la doctrina de la JEC avalada per les sentncies de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem.
Segons argumenta la JEC, la llei prohibeix als poders públics --que estan al servei de tots els ciutadans-- prendre partit en les eleccions i recorda que la llibertat d'expressió és un dret fonamental de les persones, per no dels governants.
