Les resolucions, en contestació a particulars, avancen que es rebutjaria una petició similar de Sànchez
MADRID, 15 març (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat dues sol·licituds en les quals ciutadans catalans demanaven que, de forma cautelar, suspengués els requisits que el Tribunal Constitucional va fixar el passat 27 de gener per a una eventual investidura com a president de Carles Puigdemont.
Les mesures van frustrar la celebració del ple del Parlament de Catalunya que havia estat fixat tres dies després per a tal fi.
Les resolucions del tribunal d'Estrasburg, a les quals ha tingut accés Europa Press, assenyalen que la petició dels dos particulars --Eulàlia Camps Rosell i Daniel Rosés-- estan fora de l'àmbit d'aplicació de l'article 39 del reglament de la cort europea.
El TEDH aplica mesures cautelars de forma molt excepcional i en la majoria dels casos les concedides s'han referit a assumptes de paralització d'expulsions o extradicions.
Seguint aquesta doctrina, el tribunal europeu va rebutjar suspendre la decisió del Tribunal Constitucional espanyol en sengles resolucions notificades els passats 8 i 23 de febrer.
El coneixement d'aquestes decisions sembla avançar una decisió similar en el cas del segon candidat de JxCat a la Presidència de la Generalitat, el també investigat per presumpta rebel·lió en la causa del procés sobiranista que instrueix el Tribunal Suprem Jordi Sànchez.
De fet, i després d'anunciar inicialment que aniria al TEDH per impugnar la denegació per part de l'alt tribunal del preceptiu permís per acudir al ple fixat per a la seva investidura el passat 12 de març, la defensa de Sànchez va renunciar finalment a aquesta via i es va limitar a recórrer en apel·lació en el Suprem espanyol.
Les mesures provisionals del TEDH són mesures urgents que, d'acord amb la pràctica establerta de la cort, s'apliquen només quan existeix un risc imminent de dany irreparable.
APLICACIÓ EN SITUACIONS LIMITADES
Per tant, s'apliquen només en situacions limitades: els casos més típics són aquells en els quals existeix el temor d'una amenaça per a la vida (situació contemplada en l'article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans) o maltractaments prohibits per l'article 3 del Conveni (prohibició de la tortura i els tractes inhumans o degradants.
Cap d'aquests supòsits semblen encaixar amb la decisió del Constitucional del passat 27 de gener, quan aquest òrgan va acordar de forma unànime suspendre la sessió del Parlament de Catalunya del següent dia 30 si aquesta investidura es pretenia fer en absència del candidat de JxCat, Carles Puigdemont.
En el cas que volgués assistir, se li va exigir que acudís amb autorització del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena.
Així, el TC va suspendre de forma cautelar les resolucions del president i de la Mesa del Parlament de Catalunya en considerar imprescindible que Puigdemont, fugit a Bèlgica, hagués d'acudir personalment a la Cambra i obtenir prèviament l'autorització del jutge que tramita el procés penal contra ell per suposats delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics.
