Actualitzat 22/10/2020 13:05 CET

El TEDH rebutja revisar el cas d'una de les condemnades pel setge al Parlament del 2011

Seu del Parlament Europeu a Estrasburg.
PARLAMENTO EUROPEO - Archivo

Valida la decisió del TC, que va rebutjar emparar-la perquè la seva demanda no tenia rellevància constitucional

MADRID, 22 oct. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha fet pública una resolució aquest dijous en la qual declara inadmissible el recurs d'Olga A.J., que el Tribunal Suprem va condemnar a tres anys de presó per participar en el setge als diputats del Parlament de Catalunya el mes de juny del 2011 durant una protesta per les retallades socials.

El TEDH avala daquesta manera la decisió que en el seu moment va adoptar el Tribunal Constitucional (TC), que va rebutjar la demanda de la condemnada en apreciar que el recurs no tenia la rellevància constitucional que exigeix la llei perquè aquest òrgan es pronunciï sobre el cas.

La sentència considera que no es pot aplicar en aquest cas l'article 35 de la Convenció Europea de Drets Humans que invocava la defensa, que permet rectificar les violacions dels estats membres de la convenció del Consell d'Europa.

Segons el relat dels fets que inclou la sentència d'Estrasbrug, la demandant va ser acusada, juntament amb una vintena de persones que havien participat en la protesta amb el lema "Paralitzar el Parlament; no permetrem l'aprovació de les retallades", per la seva aparició en nombrosos vídeos al voltant del Parlament.

Tant el Govern com el Parlament van participar en el procediment penal que l'Audiència Nacional va obrir després d'aquests esdeveniments, que el juliol del 2014 la va absoldre dels delictes contra les institucions de l'Estat, atemptat terrorista i associació il·lícita dels quals havia estat acusada.

L'Audiència Nacional va considerar acreditat, no obstant això, que Olga juntament amb altres jutjats va provar d'impedir que els parlamentaris catalans entressin al Parlament, tot i que va considerar que els fets es podien emmarcar en el seu dret fonamental a manifestar-se i que hi va haver un abús d'aquest dret.

Tant la Fiscalia com la Generalitat i el Parlament van recórrer al Suprem, que el maig del 2015 va acollir els criteris de les acusacions i va condemnar Olga a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l'Estat. La resolució va comptar amb el vot particular discrepant d'un dels magistrats de l'alt tribunal.

La defensa de la jove va al·legar davant el Tribunal Constitucional que s'havia produït una vulneració de diversos drets constitucionals, com els dels articles 24 (dret a un judici just), 20 (llibertat d'expressió), 21 (llibertat de reunió) i 25 (principi de legalitat), tot i que el recurs es va inadmetre perquè no complia els criteris d'admissibilitat que preveu la llei orgànica que regeix el funcionament del LOTC que consisteix a justificar la importància constitucional del recurs.

Segons reitera el TEDH en la sentència, "condicionar l'admissibilitat d'un recurs d'empara a l'existència de circumstàncies objectives i que l'autor ho justifiqui no és, en si mateix, contrari al dret d'accés al Tribunal Constitucional", per la qual cosa valida la decisió del jutjat de garanties espanyol en aquest cas.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés