El TEDH condemna Espanya a indemnitzar dos joves catalans que van cremar fotos del rei

Crema de fotos del rei Felip VI
Europa Press - Archivo
Actualitzat 13/3/2018 10:51:28 CET

Considera vulnerada la seva llibertat d'expressió i entén que la seva protesta no pot considerar-se discurs de l'odi

MADRID, 13 (EUROPA PRESS)

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya a indemnitzar els joves catalans Jaume Roura Capellera i Enric Stern Taulats, als quals l'Audiència Nacional va imposar 15 mesos de presó el 2008 per un delicte d'injúries a la Corona --una pena que va ser substituïda per multa de 2.700 euros-- per cremar una foto dels reis després d'una manifestació a Girona.

L'Estat espanyol haurà de retornar a cadascun l'import d'aquesta multa per cobrir el dany material que se'ls va causar, i a més indemnitzar-los conjuntament amb 9.000 euros més per les costes.

Considera vulnerat el seu dret a la llibertat d'expressió protegit en l'article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans tal com havien al·legat els joves davant la Cort d'Estrasburg.

La condemna s'ha adoptat de forma unànime en entendre el tribunal que la crema de les fotos no pot considerar-se una manifestació del discurs de l'odi, mentre que la condemna penal s'estima desproporcionada als fets comesos.

Els dos condemnats van pagar en el seu moment la multa, si bé al mateix temps van recórrer la seva condemna davant el Tribunal Constitucional (TC), que va rebutjar concedir-los l'empara en entendre que la llibertat d'expressió protegida per la Constitució té límits i "no reconeix un pretès dret a l'insult".

Aquesta decisió va dividir el tribunal de garanties, quatre magistrats del qual van emetre vots discrepants.

FETS EMMARCATS AL DEBAT POLÍTIC

En els fonaments jurídics de la seva sentència, els set magistrats de la cort europea retreuen als tribunals espanyols que dictessin una pena de presó en el cas que Roura i Stern no poguessin pagar la multa.

Afegeixen que els fets jutjats s'emmarquen al debat polític i que per això "la desaprovació legal del comportament constitueix una interferència en la llibertat d'expressió que no guarda proporció amb l'objectiu legítim perseguit o necessari en una societat democràtica".

Així, la protecció de la llibertat d'expressió exclou aquelles formes d'expressió que propaguen, inciten, promouen o justifiquen l'odi racial, la xenofòbia, l'antisemitisme o altres formes d'odi basades en la intolerància.

Considera no obstant això que la crítica política a una institució com és la Corona no està inclosa en aquest àmbit, ja que això "seria perjudicial per al pluralisme, la tolerància i l'esperit sense el qual no hi ha una societat democràtica.

Pel que fa a la incitació a l'odi com a justificació de la condemna penal, la Cort d'Estrasburg recorda que malgrat el seu caràcter essencial la llibertat d'expressió té els seus límits en una societat democràtica, i així ho ha establert la jurisprudència d'aquest òrgan.

Com a exemple, cita manifestacions pro-nazis o que van negar l'holocaust o aquelles que associen tots els musulmans amb un acte de terrorisme.

NO VA HAVER-HI VIOLÈNCIA NI ES VA INCITAR A ELLA

En aquest cas, i analitzant els elements utilitzats per a la posada en escena de la crema de la foto dels reis i el context en la qual va tenir lloc, el TEDH assenyala que l'ocorregut no va ser acompanyat d'una conducta violenta o desordres públics.

No canvia aquesta conclusió, afegeix, el fet que dies més tard tinguessin lloc altres protestes contra la detenció dels dos condemnats.

Aquests incidents, en protesta per les detencions de Roura o Stern, el tribunal els considera una "reacció contra l'ús estatal de la repressió penal" i no com a conseqüència de l'acte de la crema.

Tampoc estima el tribunal europeu que la intenció dels joves fos incitar a la comissió d'actes de violència contra la persona del rei, malgrat que es cremés la imatge del cap d'Estat.

L'acte s'interpreta com una expressió d'"insatisfacció i protesta" en el context d'un debat en un assumpte d'interès públic com és la pròpia la institució de la monarquia.

El TEDH considera que l'efígie de Joan Carles I ha de considerar-se com a símbol de la prefectura de l'Estat, ja que com tal es reprodueix en monedes i segells o es col·loca en el llocs emblemàtics de les institucions públiques.

Així, el fet de cremar aquesta imatge i col·locar-la en posició inversa, tal com van fer els condemnats, "expressa rebuig o denegació radical, i aquests dos mitjans s'utilitzen com una manifestació d'una crítica de naturalesa política".

Ho van fer, raona la sentència, per atreure l'atenció dels mitjans de comunicació, i això no suposa més que acudir a "certa dosi de provocació permesa per a la transmissió d'un missatge crític des del punt de vista de la llibertat d'expressió".

Recorda que els fets van tenir lloc amb motiu d'una visita institucional del rei Joan Carles a Girona, després de la celebració d'una protesta" antimonàrquica i independentista" el lema de la qual era: "300 anys de Borbons, 100 anys de lluita contra l'ocupació espanyola".

La "controvertida" posada en escena, segons el TEDH, forma part "d'un debat sobre assumptes d'interès públic, a saber, la independència de Catalunya, la forma d'estat monàrquic i crítica del rei com a símbol de la nació espanyola".

Tots aquests elements porten al TEDH a la conclusió que no va serun atac personal contra el rei d'Espanya, destinat a menysprear i vilipendiar la persona d'aquest últim, sinó una crítica al que el rei representa, com a cap i símbol de l'Estat i les forces que, segons els joves que protestaven, havien "ocupat" Catalunya.

Els dos condemnats van cremar la imatge una vegada conclosa una concentració en protesta per la visita dels reis a Girona: van irrompre al final de la marxa amb el rostre cobert i van cremar, després de col·locar-la de cap per avall, una fotografia oficial de Joan Carles i Sofia.

Segons va dir en el seu moment el Tribunal Constitucional, la doctrina d'aquest òrgan ha deixat fora de la cobertura constitucional "les expressions indubtablement injurioses o sense relació amb les idees o opinions que s'exposin i que resultin innecessàries per a l'exposició de les mateixes".

Afegia que el context en què es va produir l'acte va transmetre "un sentiment d'odi" cap als monarques i va estar orientat a "mostrar el major grau d'hostilitat enfront de la institució de la Corona".

El TC també va dir en la seva sentència que no es va violar la llibertat ideològica de Roura i Stern perquè se'ls va condemnar per incitar a l'odi amb el seu acte: "Encara que no consta que es produïssin incidents d'ordre públic, la connotació destructiva que comporta la crema de la fotografia dels reis és innegable i va poder suscitar, entre els presents, reaccions violentes".

La decisió va dividir el tribunal en comptar amb els vots particulars discrepantes del ponent de la sentència Juan Antonio Xiol, la magistrada Encarnación Roca i la vicepresidenta, Adela Asua; al d'aquesta última es va adherir el magistrat Fernando Valdés Dal-Ré.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2018 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.