MADRID, 5 Nov. (EUROPA PRESS) -
El ple del tribunal Constitucional (TC) rebutjarà previsiblement aplicar les mesures cautelars plantejades per C's i PP en els seus recursos contra la declaració independentista presentada per JxSí i la CUP, fet que suposa avalar la celebració del ple del Parlament previst per a dilluns que ve per debatre la proposta.
Així ho han assenyalat a Europa Press fonts jurídiques que expliquen que l'acord sobre el rebuig de la suspensió era gairebé unànime abans del recés que han fet els magistrats després d'admetre a tràmit els recursos.
La decisió, tot i això, encara no s'ha adoptat i es votarà quan el ple torni a reunir-se a partir de les 16.30 hores.
La decisió de rebutjar les mesures cautelars --que consisteixen en la suspensió dels efectes dels acords parlamentaris adoptats fins ara pel Parlament per impulsar la declaració-- era clara des del començament del debat, segons les mateixes fonts.
Alhora, els magistrats han discrepat d'alguns termes de les ponències presentades i per aquesta raó s'ha donat temps fins a la tarda per perfeccionar la redacció de l'acord.
La suspensió del debat com a mesura prèvia a la discussió del fons de l'assumpte tan sols havia estat plantejada als recursos de C's i del PP català, mentre que el PSC no la va incloure en entendre que el tribunal de garanties no l'acceptaria.
No existeixen antecedents jurídics d'anul·lació pel TC d'acords parlamentaris segons fonts jurídiques consultades per Europa Press, que diferencien aquest cas del que va portar al TC, l'abril del 2004, a no admetre els recursos presentats pel Govern central contra els acords del Govern basc que van aprovar l'anomenat "Pla Ibarretxe".
Es tractava d'adoptar mesures contra la decisió de la Mesa del Parlament basc que va donar llum verda al començament de la tramitació del projecte.
Sempre que s'han demanat mesures cautelars en un recurs d'empara s'ha fet per intentar deixar en suspens execucions de sentències el compliment de les qual podria afectar greument drets fonamentals de les persones.
A més, el Tribunal Constitucional només ha acordat aquest tipus de mesures de manera excepcional.
El TC, integrat actualment per onze magistrats després de la mort de Luis Ortega el passat 15 d'abril, té una clara majoria conservadora en haver estat set dels seus magistrats --entre els quals hi ha el president Francisco Pérez de los Cobos-- designats amb un clar suport del PP davant de la resta de membres, tres dels quals --Adela Asúa, Juan Antonio Xiol i Fernando Valdés--, s'incardinen en l'anomenada ala progressista.
A tots ells s'hi suma Encarnación Roca, proposta pel Parlament català el 2012 amb el vistiplau de CiU.
Pel que fa al fons de l'assumpte els magistrats del tribunal de garanties han apreciat que els recursos d'empara presentats aquest dimecres compleixen el requisit de l'especial transcendència constitucional que exigeix la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) "perquè planteja qüestions sobre les quals no hi ha doctrina d'aquest Tribunal".
Alhora, el TC assenyala en la seva resolució d'admissió a tràmit que l'assumpte plantejat "transcendeix del cas concret, en suscitar una qüestió jurídica de rellevant repercussió social, amb conseqüències polítiques generals".
