Publicat 09/02/2020 11:51CET

El TC va fixar l'estratgia d'acceptar recursos de presos del procés per impedir internacionalitzar el judici al TE

Un equip de lletrats coordinat per Cónde-Pumpido va analitzar la transcendncia dels recursos dels presos que es resolen aquests dies

MADRID, 9 febr. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Constitucional va fixar com a estratgia l'admissió a trmit de recursos de presos del procés independentista a Catalunya per impedir la internacionalització del judici que es va celebrar al Tribunal Suprem al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Aquesta manera de procedir es va establir respecte de prop de mig centenar de recursos d'empara presentats pels condemnats pel procés independentista a Catalunya contra disposicions del Tribunal Suprem, i aix va permetre deixar aquests assumptes fora de l'abast de l'rgan de garanties amb seu a Estrasburg durant la celebració del judici a l'alt tribunal i fins al dictat de la sentncia per sedició.

Aquesta manera de treballar ha tingut resultats satisfactoris, segons revelen a Europa Press fonts del TC, i ha perms a més configurar una slida jurisprudncia entorn d'assumptes sobre els quals encara no s'havia pronunciat el tribunal de garanties com són els drets polítics.

Molts d'aquests recursos d'empara s'estan resolent aquests dies per sentncia, com els ja notificats sobre la negativa del Suprem al llarg del 2018 a concedir permisos perqu alguns dels llavors investigats, com el líder d'ERC Oriol Junqueras i altres exconsellers que van ser elegits diputats autonmics, poguessin eludir la presó preventiva i acudir al Parlament. Finalment el TC ha avalat les decisions del Suprem amb sentncies molt fonamentades que, ara per ara, no consta que hagin estat recorregudes davant l'rgan d'Estrasburg, segons les mateixes fonts.

La tasca del Constitucional en aquest aspecte va consistir a rebutjar una inadmissió de plnol de tots aquests recursos que hagués perms a les defenses dels encausats denunciar seguidament una vulneració de drets davant el TEDH que podria haver estat resolta, o almenys admesa, abans que existís una sentncia sobre el cas.

A més, les raons de l'admissió d'aquests recursos d'empara, donada la transcendncia constitucional de les qüestions plantejades -en la majoria dels casos per vulneració de drets de participació política-, han perms al Tribunal Constitucional crear un slid cos de doctrina sobre aquests assumptes, que no havien estat abordats abans en democrcia.

Per coordinar la feina tcnica es va constituir al TC, segons les mateixes fonts, un grup de treball amb gairebé una desena de lletrats sota la direcció del magistrat Cándido Conde-Pumpido, amb independncia que després els assumptes corresponguessin per repartiment al magistrat que li correspongués legalment la ponncia.

ATURADA PER BUSCAR UNANIMITAT

Les previsions del TC passaven per haver comenat a resoldre aquests assumptes una mica abans, un cop es va donar a conixer la sentncia del procés el passat mes d'octubre, tot i que finalment alguns assumptes concrets van quedar paralitzats davant la constatació d'una ruptura en l'unanimitat fins llavors aconseguida.

Així, a finals del passat mes de novembre el Ple del Tribunal Constitucional (TC) va desestimar el recurs de Junqueras contra el manteniment de la seva presó provisional i ho va fer trencant per primera vegada la seva unanimitat en relació amb aquest assumpte. Van presentar vot particular discrepant tres magistrats pertanyents al sector més progressista del tribunal de garanties.

No obstant aix, les fonts consultades resten importncia a aquesta ruptura de consens perqu, en el fons, els discrepants van adoptar posicions tcniques que no afecten a la consideració 'essencial' de les vulneracions de drets plantejades.

Aquesta estratgia contrasta amb l'adoptada pel mateix tribunal que va jutjar el procés en plantejar enmig del judici davant una altra institució europea, el TJUE, els seus dubtes sobre la consideració o no d'immunitat parlamentria d'un dels processats llavors a la presó provisional, Oriol Junqueras, després de ser declarat electe al Parlament Europeu el passat mes de juny.

La decisió del tribunal de Luxemburg va causar gran polmica tot i que finalment l'Eurocambra ha acceptat els arguments de l'alt tribunal espanyol i no li ha perms ser eurodiputat, en estimar que la immunitat se li va atorgar pel TJUE quan encara el líder d'ERC encara no havia estat condemnat en ferm, i que la seva situació actual és diferent. Fonts del TC consideren, no obstant aix, que el que ha dit el TJUE podria tenir alguna conseqüncia en la sentncia que el TEDH dicti finalment sobre les condemnes imposades als líders independentistes.

Per aix, consideren els fets com un error de clcul dels magistrats del Suprem, que potser desconeixien la trajectria de l'rgan i Luxemburg tendint la majoria de les vegades a anar a favor d'Europa davant dels interessos dels estats. Si l'assumpte de les immunitats el consideraven ja resolt, afegeixen aquestes fonts, potser va ser un error buscar la confirmació del tribunal europeu en aquest sentit.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés